LLEGENDES I TRADICIONS: Cançó de Forat Micó



Forat Micó és un portell per on salta el riu Ges, partint la serra de Bellmunt en dos; pel costat de ponent la serra és estimbada cap al riu, pel costat de llevant pren el nom de costa de la Vinyeta i s'alça recta, en un tall de roca grisa emmarcada pels faigs, talment la fulla d'una ganiveta.

El riu penetra per allí a la Plana de Vic, baixant de Vidrà on neix. Forat Micó és un lloc d'excepció, feréstec, abrupte i solitari. I on la remor de l'aigua del riu li dóna un punt de serenitat.

És el lloc que escollí Pere Vinyeta, canonge de la Seu de Vic, per amagar-se dels liberals. El canonge, diuen, era absolutista, epicuri i poeta. Tenia un punt de versellesc quan anava a rebre la primavera i descobria la primera oreneta; genoll en terra i fent una reverència amb el barret, recitava extasiat:

Benvingudes orenetes
que nos porten lo bon temps...

Totes aquestes circumstàncies el portaren a compondre la cançó de Forat Micó, en agraïment d'haver-lo aixoplugat. La compongué a Artés el 14 de desembre de 1842.
Diu així:

Ciutats he vistes,
viles també, rues i hermoses,
més, què us diré?
Res no m'agrada
de tot això.
Doncs què t'agrada?
Forat Micó.

Però què hi trobes
en aquells llocs
plens de maleses,
mates i rocs?
La pau, diria,
que és quant vull jo:
per'xò m'agrada
Forat Micó.

Allí pescava
sent prop del riu,
m'acalorava
molt a l'estiu,
ple d'avellanes
duia el sarró.
Per'xò m'agrada
Forat Micó.

Font: L'essència de Sant Pere de Torelló, Agustí Dalmau (1994).