Bellmunt

Salt del Mir, a Sta. Maria de Besora: diumenge 5 de febrer

2012-02-06T22:58:00.016+01:00

Fred, molt fred..., neu, glaç....

Com que en aquesta vida s'ha d'intentare fer de tot, en un dia tant i tant fred com el que feia aquest diumenge abans d'anar a mirar el salt d'aigua glaçat varem anar a veure a la Maria, a dalt l'hostal del Mir, a esmorzar: callos, botifarra negra amb mongetes, ossos d'esquena, pernil, i formatge...i amb més mongetes per acompanyar.
Ah! i no hi va faltar el carajillo...

I us ben asseguro que com nosaltres, oi n'hi va haver de gent que va fer el mateix pensament. No els voldria descobrir, però els amics Jaume Llach i Manel Pons també hi eren (amb uns peus de porc que van triomfar...).

És que els esmorzars de la Maria són espectaculars. Varietat i bona cuina. No us els perdeu...de veritat

Camí del salt del Mir

9.- Bellmunt, fins els meandres del riu Ter

2012-01-01T17:32:00.007+01:00

Ruta:

Sortida de Sant Pere de Torelló. Després de pujar al Santuari de Bellmunt es baixa cap el Coll d'Hi era de Massa. Farem la carena de Boscatell primer i desprès el GR-3 que ens portarà fins a tocar el riu Ter, a prop de Sant Quirze de Besora. Seguint el sender Vora Ter retornarem per les Valls de Saderra.

Resum:

Caminada circular amb sortida de Sant Pere de Torelló. Deixarem el cotxe a la casa de pagès de la Redortra, i pujarem fins a dalt el Santuari. En baixarem cap el Coll d'Hi era de Massa, tot seguint a buscar la carena de Boscatell.
A l'arribar a la casa de Boscatell, continuarem pel GR-3 que després d'una llarga baixada ens portarà fins just al davant del riu Ter, a prop de Sant Quirze de Besora. En el punt on el riu dibuixa un ample i bonic meandre. Continuarem una estona resseguint el camí Vora Ter, que ens portarà fins al veïnat de Saderra, on retornarem pel camí de les Valls de Saderra en direcció a Coll de Duec, des d'on anirem a trobar la carretera que baixa de Bellmunt i que ens portarà fins a la casa de la Redortra, el nostre punt de sortida.

accés dades tècniques, i track per GPS

Temps i distància:

4 hores i 30 minuts

18,28 kms.

Recorregut:

Farem l'aproximació en cotxe fins a Sant Pere de Torelló per anar a buscar la carretera que puja cap el Santuari de Bellmunt.

Aparcarem el cotxe a prop de la casa de pagès de la Redortra. Iniciarem la caminada resseguint la carretera per després iniciar la pujada fins al santuari per les dreceres que hi trobem. Després de fer els primers revolts seguits, i encarats en sentit llevant trobarem una llarga recta amb un indicador de ferro pintat blanc que diu Perdroses. El trencant del corriol de pujada el trobarem aproximadament a uns 20 metres, a la nostra esquerra. L'agafarem i cap amunt. El camí està ben dibuixat. Ull que al començament segueix en paral·lel a la carretera. No ens enfilem de dret pel rocam que hi trobem.

Aquesta primera pujada, ja un tros més amunt, ens abocarà de nou a la carretera que resseguirem fins arribar al Pedronet de la Verge de Montserrat -parada obligatòria pel seu mirador des d'on, en un dia clar, es veuen les muntanyes de Montserrat-. Continuem per la carretera fins tornar a agafar el camí que retrobem a la nostra esquerra després de dos revolts passat el Pedronet.

Encarem la darrera i dreta pujada pel camí cimentat que, tot i que també arriba a dalt donant la volta pel darrera, el deixarem de banda, per agafar el camí solell del davant, pujant l'esglaonat que hi ha després del roure que trobarem - i des d'on podrem veure des d'on salten els afeccionats al vol lliure-.

Val la pena encantar-nos una estona amb els diversos miradors que hi trobem. Cal pujar fins el de davant l'entrada de la capella.

La baixada del Santuari la farem pel camí en direcció Vidrà. A l'esplanada -en sentit nord- veurem els indicadors i les escaletes per baixar fins al coll d'Hi era de Massa.

Arribats al coll continuarem tot seguit, en el mateix sentit que portem, en direcció Coll de Vidrà / Vidrà. Un indicador ens ajudarà.

Avançarem uns quants metres fins a trobar una nova cruïlla de camins. Aquí hem de deixar el sentit que portem i continuar per la pista que marxa cap a la nostra esquerra, en sentit oest. Començarem el camí de la carena de Boscatell, a l'hora que entrem en el GR-3 amb les seves senyals blanques i vermelles.

Per una ample pista, iniciarem la llarga baixada que ens portarà fins a la casa de pagès de Boscatell. Poc abans d'arribar-hi, passarem per l'indicador que ens direccionaria cap el salt del Mir.
Arribarem a la casa de Boscatell, per cert amb un lamentable i progressiu estat de deteriorament. Una llàstima doncs la seva estructura d'allargada planta baixa no és habitual en la resta de cases de pagès de la zona.
El camí continua en direcció oest, la mateixa que portem, pel fons d'una clariana que queda al davant de la casa, desprès d'una petita bassa d'aigua. Hi trobarem, indicat amb la senyal del GR, un corriol que comença una nova i llarga baixada. Trobarem un parell de cruïlles. En cada punt, hem de continuar baixant pel camí més fresat que marxa per la nostra esquerra.
El camí ens dona unes vistes molt boniques: Sant Quirze de Besora i Montesquiu al davant, i Santa Maria de Besora a la nostra dreta.

el poble de Sta. Maria de Besora, amb el Puigmal al fons

Arribats al pla trobarem el tercer desviament de camins: per tal de seguir carenejant tot seguit i recta, obviarem el que baixa cap a la nostra esquerra. Ens orientarà un indicador del GR pintat en un arbre.
Ens enfilarem per pujar un petit turó. Poc tros. El corriol segueix baixant per la part obaga. La baixada torna a ser força llarga.
Quan sortim a la clariana, hem d'estar atents doncs el camí deriva pel rocam cap a la nostra esquerra. Si estem al cas, veurem els senyals del GR pintats al terra -tampoc podem perdren's-. Entrarem a una pineda on tornarem a trobar una ample i agradable pista que ens portarà fins a veure al fons el riu Ter i les naus industrials de Sant Quirze de Besora. Podem apreciar clarament el gran i ample meandre que dibuixa el riu en aquest punt.
Ens aproparem al conjunt de cases que conformen l'entorn del veïnat i del molí de la Foradada. En arribar a la primera casa que trobem, abocarem a una pista transversal tot canviant el sentit de baixada que portem per tombar a la nostra esquerra en sentit sud resseguint la banda esquerra del riu. Ens ajudarà un indicador que diu "acampades el Solà" En aquesta cruïlla haurem deixat el GR-3.
Permeteu-me fer referència a la particularitat d'una de les antigues cases que hi trobem: l'existència d'una comuna exterior, el que ara en diríem el lavabo, i que anava a petar al femer de la casa.

molí de la Foradada

Bé, continuem. Seguirem per la pista que hem agafat, amb el mateix sentit de baixada que porta el riu. Vorejarem l'àmplia rocanada que hi fa. Arribarem a una cruilla de camins, amb uns indicadors. Primer un que baixa a la nostra dreta, tot canviant el sentit -l'obviarem-, i uns pocs metres més endavant hi trobem una bifurcació, amb una pista que marxa de pujada cap a la nostra esquerra -també l'obviarem-, i el que hem de seguir que planeja a la nostra dreta, vorejant un gran camp de correu.
En arribar al capdavall d'aquest camp i després d'una corba d'esquerra, trobarem un indicador que diu "camí de l'illa".
Deixem l'ample pista on ens trobem per agafar el corriol de la curta però pronunciada baixada que hi trobem, i que ens portarà a creuar el torrent de l'Illa. Tornarem a seguir una estona pel costat del Ter, fins que una lleugera pujada ens farà abandonar la proximitat del riu i arribar a la casa de pagès El Collell.
Seguirem per la pista de terra que trobem, en sentit llevant, i que ens portarà fins a les cases del veïnat de Saderra. A l'arribar a la primera casa, trobarem una cruïlla de camins. Tot derivant-nos cap a la nostra esquerra -i en sentit pujada- agafarem la carretera asfaltada. Entrem al bonic paratge de les Valls de Saderra que ens farà arribar a coll de Duec.
Passarem per davant de la magnífica masia de Saderra. Seguirem amb sostinguda pujada per la mateixa carretera. Més endavant també trobarem, queda a mà esquerra, la casa de Tartera. Tot seguit i després de deixar un altre desviament a la nostra esquerra i d'una lleugera pujada on hi ha un gran plafó indicatiu de l'espai d'interés natural on ens trobem, s'acaba l'asfalt. Seguirem per la pista de terra.
A la poca estona, trobarem un altre desviament, ara emporlanat, que marxa també a l'esquerra. Nosaltres hem de continuar per la pista de terra que marxa més a la dreta.
Arribarem a una nova bifurcació de camins en forma de V. Aqui seguirem pel ramal de l'esquerra.
Més endavant també trobarem l'indicador del desviament cap el coll de les Gargantes. Nosaltres hem de seguir per la pista en el mateix sentit que portem. Vorejarem un gran i llarg camp de conrreu. Passarem pel davant de la casa de pagès de la Coma de Saderra. A partir d'aqui el camí es comença a desdibuixar, tot i que segueix prou ben fresat, i en clara orientació a llevant. Només haurem d'estar al cas en arribar a un punt on hem de fer una ziga zaga. La referència és un gran pi solitari que ens queda just al nostra davant, on pot semblar que el camí s'acaba, però que segueix a la nostra esquerra.
Entrem dins una arbreda que ens portarà, per un camí amb un tram final molt malmés per l'aigua, a arribar fins a coll de Duec.

Arribats al coll, continuarem en direcció est fins trobar una tanca de fusta que passarem. Sempre de baixada, el camí ens farà passar per sobre un rocam planer fins abocar-nos a una plana on trobarem a la nostra dreta un tancat per al bestiar. Tombarem cap a l'esquerra fins que trobarem, molt a prop, la carretera asfaltada que puja al Santuari.

L'agafarem de baixada fins trobar la casa de pagès de la Redortra, el lloc on hem deixat el cotxe.

1.- SANTUARI DE BELLMUNT

2011-12-30T22:51:00.000+01:00

Molt probablement la causa que s'aixequés una capella en aquest cimal inaccsecible fos l'existència d'un castell o fortalesa d'inicis del segle XI o fins i tot, de molt abans. No oblidem que un castell és l'origen de molts santuaris ja que era molt habitual que cadascun tingués una capella al seu costat.

La primera dada històrica certa sobre el santuari de Bellmunt és de l'any 1240, del dia 19 de març, quan Pere de Serra, un vigatà que segurament procedia de Sant Pere de Torelló va fer testament deixant 12 diners als clergues i al sagristà de Sant Pere de Torelló, 12 diners a l'altar de Sant Pere i 12 a l'altar de Santa Maria de l'església de Sant Pere de Torelló, i 12 més a "Sancte Marie de Bello monte".

Existeix força informació i documentació relacionada amb l'evolució del santuari al llarg dels anys: les primeres referències concretes sobre l'edifici es troben en l'inventari de l'any 1438, el primer dels coneguts. També hi ha informació de les obres d'engrandiment de la capella i l'hostatgeria fetes entre l'any 1587 i el 1607, d'un altre inventari del 1639 i de dos robatoris i un incendi del 1666.

Destaca la destrucció que va patir el novembre de l'any 1822, aleshores explicada així pel mossèn Pere Vinyeta: "En lo die... de 1.822, un destacament de las tropas revolucionarias manadas per Milans, puja desde S. Pere a la Hermita de Bellmunt a fi de incendiarla, lo que verificaren cerca les nou horas del matí del referit die. Quedà destruida la Capella, quedant solament sens cremar lo presbiteri y capella del Roser, y de la Hermita sols se salvà del incendi lo lloch anomenat escalfapanxas, tot lo demés quedà arruynat. Se salvà la imatge de la Verge y se collocà en la parroquial".

També es documenta la posterior restauració iniciada el 1831.

Durant la segona meitat del segle XIX, podem destacar que l'any 1878 fou necessari refer en bona part el santuari a causa d'un llamp que el mig destrossà. Precisament aquest fet va provocar la instal.lació d'un parallamps, que va costar 3.000 rals.

Una de les millores més desitjades pels ermitans que vivien al santuari era fer-hi arribar l'electricitat. El corrent arribava al santuari el 24 d'agost del 1953, tot i que la inauguració oficial es va fer en un aplec extraordinari del dia 12 d'octubre. El cost de les despeses d'electrificació pujà a 65.048 pessetes, finançades amb diverses campanyes fetes entre la població: donatius, rifes, una tómbola...

De nou, la nit del divendres 16 al dissabte 17 d'octubre de 1959, enmig d'una forta tempesta, un altre llamp va tornar a ocasionar serioses destroses. Així s'explica: "Una descarga tremenda caigé damunt el Santuari sembrant la desolació i l'espant als pacífics ermitans que guarden la Verge i el Santuari. Un familiar de l'actual ermità del Santuari, quedà llampat i gràcies a la Verge i a la serenitat dels pares i esposa, tornà a bé, després de molts treballs i sense conseqüències notables.

Els estralls materials foren molts i de molta importància. Dóna la sensació d'una terrible explosió dins la casa, amb aixecament de sostres, rebentament de portes, vidres i finestres. Tots els embans són somoguts i alguns enderrocats, amb perill evident de les vides. En la teulada s'hi feu un gros forat i una correguda perillosa de teules. Una esquinsada en una paret amb sortida a fora i un escantonament d'una aresta, senyal manifesta que el llamp seguia la corda del parallamps.

La instal.lació elèctrica fou tota malmesa. Malmesa la instal.lació de parallamps, de l'aigua i dipòsits... Totes les instal.lacions fetes, amb tants d'esforços durant anys, han quedat en un moment destruides."

El Santuari abans de la restauració.

La gran obra de restauració contemporània, tal i com coneixem l'edificació en l'actualitat, es va portar a terme entre l'octubre del 1982 i l'abril del 1990, mitjançant un conveni signat entre la Diputació de Barcelona i el bisbat de Vic.

La carretera:

Una de les coses que més polèmica ha aixecat en els darrers temps de la vida del santuari, ha estat la construcció de la carretera d'accés des de Sant Pere de Torelló. La dificultat per accedir a Bellmunt, sempre ha estat una altra constant en la seva història. La duresa i el mal estat dels camins feia penosa l'estada dels ermitans i sobretot costosa qualsevol obra o reparació que s'hagués de fer, pel cost i la dificultat que suposava el trasllat dels materials.

Va ser l'any 1954 quan el rector Hipòlit Degés va fer estudiar per un enginyer la possibilitat de fer una carretera fins a Bellmunt, la qual, per evitar els forts pendents del sector de la font Vidranesa, es projectà fent-la passar més cap a ponent, pel coll de Duec, la balma d'en Micó i, seguint gairebé pel cim de la cresta, fins a Bellmunt. El cost econòmic i algunes dificultats tècniques de certs trams van fer abandonar aquest primer projecte. L'empenta definitiva la va donar l'any 1974, mossèn Jaume Rexach. Per un cost aproximat de cinc milions de pessetes (30.050 €) es va projectar una carretera de 6.940 metres de llargada i 5 d'amplada. Es preveia fer la feina en tres mesos i mig. El cost era tan gran, que ni el rector ni el patronat no es veieren en cor d'emprendre aquesta obra. Se'n va reduir la longitud i l'amplada del traçat, i el 2 de març del 1975 s'iniciaren les obres.

Va ser molt important el rebombori que va aixecar entre els ecologistes i alguns excursionistes i amants de la natura l'obertura d'aquesta nova carretera, sobretot després dels problemes i esllavissaments que l'especial textura de la muntanya va ocasionar en el seu primer tram (el del collet de l'Hostal del Mal Govern fins al Pedronet). Malgrat tot, la carretera va quedar enllestida en poc més de mig any.

Val la pena destacar la troballa feta a prop de la Font Vidranesa d'una copiosa déu d'aigua amb un cabal de 120.000 litres diaris i que assegura l'abastament d'aigua del santuari.

Des d'aleshores i gràcies a l'Associació Amics de Belmunt s'ha anat arranjant i millorant la carretera de forma continuada.

Per a alguns, Bellmunt, amb la nova carretera, ha perdut tot l'encís i el misteri que tenia; per la majoria, en canvi, hi ha guanyat en tots els aspectes, perquè ha esdevingut ara un lloc d'on pot gaudir molta més gent. Com sempre, tot depèn del punt des d'on es miri.

Fent camí cap al santuari.

L'ermità:

Sens dubte, un dels personatges més entranyables i populars al llarg de la història del santuari és la figura de l'ermità. Es té documentació relacionada amb els ermitans des de l'any 1392. Es coneix el nom de molts d'ells -el primer es deia Berenguer d'Oliveras-, així com alguns dels pactes o contractes que se'ls hi feien: des de donar-los una túnica i una camisa cada any i una quantitat de 4 lliures (això era l'any 1635), com comprar-li un ase (l'any 1718).

Entre ells, al segle XVIII, és notable Josep Serrat, fill de Sant Pere, que va entrar per tenir cura del santuari el 2 de març del 1717 i va ser-hi fins a la seva mort, ocorreguda el 9 de novembre de 1747. Quan va morir va deixar disposat que li celebressin 200 misses al santuari i parròquia, amb l'almoina de 6 sous i 2 diners, i també que cada dissabte durant 2 anys, cremés una llàntia d'oli davant de la Mare de Déu.

Tot això s'havia de pagar de les 172 lliures i 2 sous que era l'import de vint-i-vuit anyades que se li devien, ja que quan va entrar d'ermità es va pactar que li donarien 65 lliures per cada any que serviria l'ermita.

Actualment, l'ermità que té cura del lloc és en Jordi Cervera.

La imatge de la Mare de Déu:

La imatge actual de la Mare de Déu de Bellmunt, una petita i preciosa icona mariana de 22 cms. d'alçària, és una imatge gòtica, d'alabastre, feta avançat el segle XIV; per tant, no és la primera imatge de les donacions o deixes testamentàries del segle XIII. Abans de l'actual va existir, doncs, una altra imatge, d'estructura romànica, que fou reemplaçada per l'actual del segle següent. La seva petitesa fa pensar que el primitiu santuari devia ésser un pedró o una petita capella.

Cada any, el dillus de Pasqua, s'hi celebra el tradicional aplec.

Aquesta és la pregària a la Mare de Déu de Bellmunt que trobem a dins la capella, al lateral esquerre:

11.- Forat Micó i Pic de l'Àliga

2011-12-22T18:50:00.001+01:00

vista de la Plana de Vic des de dalt el Pic de l'Àliga

Ruta:

Caminada circular per conèixer el congost de Forat Micó i el Pic de l'Àliga. El primer, un bonic racó que queda com a pas esberlat pel riu Ges entre les serres de Bellmunt i Curull, i el Pic de l'Àliga, un mirador amb una altitud de 1.342 metres i unes vistes espectaculars.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:
Ruta que iniciarem a l'entrada del congost. L'aproximació la farem en cotxe, per la carretera local BV5224 que passa per Sant Pere de Torelló en direcció a Olot i Sant Andreu de la Vola. Aparcarem el vehicle en una pista interior, després de creuar el riu una vegada passada la residència casa de pagès de La Teularía.

La caminada, en el seu tram inicial, ressegueix el riu Ges per la seva banda esquerra fins arribar al salt d'aigua de l'antic Molí del salt de Salgueda. Continuant el traçat del riu, i ja des de la zona de Vidrà ens enfilarem cap al Pic de l'Àliga pel camí de la Canal. Passarem per la casa de pagès de la Coma del Coll, les planes de Collsaplana i, de baixada, per les cases de La Vinyeta i Rabassola.

Temps i distància:

4 hores i 30 minuts.

16,85 kms.

Dificultat:

Mitja, amb un traçat agradable i sense complicacions.

En cas de ser-ne temporada o de dies de pluja, cal estar atent amb el cabal d'aigua del riu Ges, doncs el creuarem de forma continuada en diverses ocasions: d'anada 5 vegades (2 en cotxe i 3 a peu -tot i que hi ha habilitades unes passeres per no mullar-se-), i 2 vegades de tornada (totes en cotxe). Val a dir també, però, que a major cabal d'aigua del riu més gran és l'espectacularitat del salt d'aigua de l'antic Moli del salt de Salgueda.

Punts d'aigua:

Aneu proveïts, doncs no trobarem cap punt d'aigua.

Recorregut:

Per arribar al punt de sortida, primer haurem de fer l'aproximació en cotxe. Arribarem a Sant Pere de Torelló per la carretera local BV5224, creuarem el poble i continuarem per la mateixa carretera en direcció a Olot i Sant Andreu de la Vola. Després de recórrer 1,5 km., al punt quilomètric 12,5 i al final d'un recta que acaba en un pont força estret (se'l coneix com "el pont aterrat"), trobarem al mig de la corba el trencall a l'esquerra amb un clar indicador de la residència casa de pagès de La Teularia. Agafarem la pista i creuarem dues vegades el riu Ges, l'última després de trobar a la nostra esquerra la residència casa de pagès de La Teularia, i aparcarem el vehicle, just després d'haver travessat el riu, per començar la caminada.
Tot el tram inicial del recorregut fins arribar al salt d'aigua, està senyalitzat amb les marques grogues i blanques del PRC-47.

casa de pagès de La Teularia

Començarem la caminada a peu. Creuarem el riu en tres ocasions per les passeres que hi ha i que ens ajudaran a no mullar-nos. El camí segueix planer fins arribar a l'entrada del congost. A partir d'aquí i de manera sostinguda comença enfilar-se (ja veureu que, en pocs metres el llit el riu queda força avall) fins arribar a una tanca de ferro de color verd, amb la presa de Forat Micó a baix a la nostra dreta.

Passarem la tanca i seguirem pujant per l'ampla pista que racona el camí fins trobar la casa de pagès de La Vall. A la nostra esquerra, i enfilat, veurem el Santuari de Bellmunt. Just abans d'arribar a la casa -que ens queda amagada darrera un petit turó- agafarem una pista de desemboscar que marxa a la nostra esquerra. Hem d'estar al cas, doncs aproximadament a uns 30 metres, a la dreta i de baixada, comença el camí que hem de seguir (està marcat amb les senyals del PR).

El traçat d'aquest camí que agafarem i que no deixarem fins trobar el baixant cap al salt d'aigua és d'un contrast magnífic: les raconades obagues que trobarem amb faigs i boixedes són espectaculars.

Després de creuar-nos amb la pista de desemboscar que hem deixat d'inici, arribarem a la Tosca de Degollats, una gran i curiosa roca d'origen calcari per on baixa aigua de forma constant durant la major part de l'any. Després d'admirar-ne la majestuositat, continuarem el camí en direcció a Vidrà -també trobarem un indicador després de passar la Tosca- tot resseguint el congost. Poc després de la primera raconada passada La Tosca sortirem del corriol per on venim per abocar a una pista més ampla que baixa cap a la nostra dreta: nosaltres hem de continuar recte, en direcció nord, perquè si no ens desviaríem i aniríem a parar a baix el riu. Aquest camí, que segueix més ample, ens portarà després d'una lleugera pujada i en una assolellada corba d'esquerra, a trobar la senyalització del salt d'aigua de l'antic Molí del Salt de Salgueda. Hem d'agafar el desviament a la dreta, en sentit est, per un corriol amb un descens força pronunciat (aneu alerta i no patineu si està humit!). A mesura que anirem baixant, anirem sentint més fort la fressa de l'aigua en caure pel salt.

Arribarem davant la gorga i aprofitarem per gaudir de l'entorn (contempleu les runes que queden de l'antic molí) i del magnífic salt d'aigua.

Continuarem la caminada canviant de banda de riu. Creuarem per les passeres que hi trobarem, i ens enfilarem pel camí que puja precisament pel mig de les runes del molí i que ens situarà just a sobre del salt. Seguirem pujant fins trobar de forma transversal un camí: l'agafarem en sentit nord, cap a la nostra esquerra, i en pocs metres ens portarà fins al bonic pont del Molí de Salgueda.

Tot seguint les marques del PRC-47, passarem el pont i seguirem a la dreta el camí que continua en paral·lel al riu. Aproximadament a uns 200 metres, el camí ens aboca a creuar el riu: caldrà fer-ho per on millor ens vagi, doncs no hi ha cap pas ben definit. Continuarem guiant-nos per les senyals grogues i blanques que ens portaran, en lleugera pujada, a trobar una ampla pista: és la que va de Vidrà a St. Bartomeu de Covildases, i on deixarem el PRC-47. La seguirem en sentit est durant aproximadament un parell de quilòmetres fins trobar, a la nostra dreta, un pal indicador que diu "Can Puig".

En aquest punt hem de deixar la pista on ens trobem i agafar el corriol de la dreta que, amb una llarga i sostinguda pujada que en algun punt ens fa passar per enmig de la riera, ens portarà cap a dalt el coll de la Coma del Coll. Estem pujant per La Canal, una de les obagues de faigs més boniques i frondoses de la zona. Arribarem a dalt el coll de la Coma del Coll, on trobarem l'indicador que ens orientarà, en direcció nord-est, per pujar a l'enfilat Pic de l'Àliga, una talaia amb unes vistes espectaculars que demana passar-hi una bona estona.

Retornarem fins al coll de la Coma del Coll pel mateix camí que hem fet, i carenejarem cap a llevant fins trobar, en poca estona, l'indicador que ens farà desviar canviant de sentit cap a la nostra dreta, per agafar el camí de baixada que ens portarà fins a la casa de pagès de la Coma del Coll, situada en un entorn privilegiat. Arribats a la casa, el camí que hem de seguir el trobarem que marxa planer a la nostra dreta en direcció ponent (cal estar alerta de no anar a parar a l'ampla pista que marxa pel seu dessota). És un agradable corriol que de manera força planera ens portarà a trobar les planes de Collsaplana.

En aquest punt, derivarem en direcció ponent per anar a buscar la llarga pista de baixada que ens portarà fins passar pel costat de la casa de La Vinyeta, ara reconvertida en una casa d'agroturisme i masoveria. Al costat mateix veurem l'antic Castell de La Vinyeta. Just poc després de deixar la casa toparem amb una ferma i gran tanca de ferro. Aquí cal deixar l'ample camí on ens trobem, i tombar cap a la nostra dreta per seguir baixant. Aquest nou traçat ens portarà fins a les planes del davant la casa de pagès de Rabassola. Situats a la plana, el camí segueix en direcció sud, just pel costat esquerre d'un pi solitari que hi ha (hem de deixar la pista més ampla que marxa cap a la nostra dreta i que segueix per creuar el riu Ges). L'avantatge de baixar per aquest camí és que no haurem de creuar el riu en cap moment. El darrer tram l'encararem en direcció a l'ampla raconada que fa un gran camp de conreu que trobarem. Just després de passar-lo, arribarem al davant d'una torre d'alta tensió des d'on veurem de prop la casa de La Teularia. Ens aproximarem a la torre i baixarem per la nostra esquerra pel rocam que trobarem i que ens portarà a la pista on hem deixat aparcat el cotxe.

Toca girar el vehicle, si no ho hem fet en arribar, i tornar pel mateix camí per on hem vingut.

2011-12-20T22:49:00.004+01:00

BON NADAL I FELIÇ ANY NOU, PER A TOTHOM

Per una Nit, oblideu-vos de tot,

i dels deutes, de la feina, de la gent,

i canteu com infants les cançons inefables

i confieu que tot serà més pur d’ara endavant.

Miquel Marti i Pol

6.- Bellmunt, per Gargantes i coll d'Hi era de Massa

2011-11-01T17:20:00.005+01:00

Ruta:

Amb aproximació des de Sant Pere de Torelló, caminada circular que consisteix en arribar fins al Santuari de Bellmunt passant per Coll de Duec, les Valls de Saderra, el coll de les Gargantes i el coll d'Hi era de Massa. La tornada es fa per la carena, arribant de nou a Coll de Duec i a la casa de pagès de la Redortra.

accés dades tècniques i track per GPS

Resum:

Sortida des de la casa de pagès de la Redortra tot pujant per la carretera asfaltada en la seva part inicial. La deixarem per anar a buscar el coll de Duec. Baixada cap a les Valls de Saderra per pujar fins al coll de les Gargantes. Continuarem per la part obaga de la Serra de Bellmunt fins al coll d'Hi era de Massa. Pujarem fins arribar a dalt el santuari de Bellmunt.

La baixada la iniciarem per la carena que ens portarà fins a coll de Duec, per on seguirem baixant fins a la casa de pagès de la Redortra.

Temps i distància:
4 hores.
14,51 kms.

Dificultat:
Mitja baixa.

Punts d'aigua:
A dalt l'esplanada del Santuari, la font de Sant Marc.

Recorregut:

Sortirem de Sant Pere de Torelló per anar a buscar la carretera asfaltada que puja cap al Santuari de Bellmunt i aparcarem el cotxe pels voltants de la casa pagès la Redortra. Iniciarem la caminada de pujada per la carretera i després dels primers revolts i d'haver recorregut uns 500 metres, trobarem a la nostra esquerra i en sentit oest, al mig d'un ample revolt, un desviament cap a una pista de terra que hem d'agafar fins trobar, a pocs metres, un tancat per al bestiar. En aquest punt, ens desviarem cap a la nostra dreta per anar pujant, primer pel mig d'alzines i roures, i després per una ampla plana fins que trobarem una tanca de fusta, just abans d'arribar a coll de Duec.

Quan siguem al coll, iniciarem una llarga baixada en direcció oest, per un corriol molt malmès per l'aigua en el seu tram inicial però que en pocs metres esdevé més ample i còmode passant pel mig de roures i alzines, i que ens portarà fins a les planes de Saderra. Hem d'anar baixant sense deixar l'ample camí on ens trobem. En un punt determinat, al sortir de l'arbreda, trobarem una corva d'esquerra que ens farà canviar el sentit de baixada. Hem de seguir baixant per la pista dibuixada. Passarem per la casa de pagès de la Coma de Saderra.

Seguirem baixant fins arribar a trobar un gran camp de conreu que passarem per la seva banda esquerra.

Just quan la pista voreja el capdavall del camp, dibuixant una llarga corba de dreta, trobarem l'indicador identificatiu de les Valls de Saderra. Agafarem el ramal que marxa en sentit nord, deixant la pista on ens trobem i seguint els indicadors per enfilar el camí cap al coll de les Gargantes, un dels recorreguts més bonics que podem fer aquests verals.

En aquest punt del recorregut haurem entrat al PRC45 pel que anirem trobant els corresponents senyals grocs i blancs. Al final de la curta recta de pujada que hem agafat, trobarem el poc que queda de la casa de pagès de Les Valls. La vorejarem per la seva part esquerra, pel costat d'una gran figuera. Les feixes i els grans roures que hi trobarem ens fan pensar en què la casa es trobava en un entorn que havia de ser molt bonic i ben cuidat. Passada la casa, iniciarem l'agradable i exigent camí de pujada fins el coll de les Gargantes.

Arribats al petit pla del coll, seguirem pel corriol que continua en sentit est i que transcorre per la zona obaga de sota la muntanya de Bellmunt. Trobarem encara un parell més de curtes pujades de pedra abans de seguir planejant.
Hem d'estar atents en aquest tram del recorregut, doncs després d'una estona de planejar, arribarem a un punt on trobarem un senyal de desviament del PRC45 per un camí que de sobte canvia de sentit i s'enfila a la nostra dreta. Seguint sense sortir del PR, hem de deixar el corriol on estém (hi han senyals que també ens avisaran) i enfilar-nos fins a la l'ample pista de desemboscar que trobarem a sobre nostre.
Iniciem un llarg recorregut pel mig d'una gran i frondosa fageda: el bosc de les Fages. Com que continuem dins el PR els senyals que anirem trobant ens ajudaran -sense deixar en cap moment l'ample pista on ens trobem- a arribar al coll d'Hi era de Massa (aqui si deixem el PR).

Comencarem la pujada cap al Santuari de Bellmunt: poc tros, però s'enfila de valent. Arribarem a dalt l'esplanada, moment que aprofitarem per gaudir de les vistes des dels diferents miradors que hi trobarem.

Per a la tornada, sortirem de l'esplanada del davant el Santuari per l'ample camí de ciment, en sentit ponent. Just abans d'arribar al primer revolt, tombem cap a la dreta per seguir el camí que marxa en direcció a les antenes de telecomunicacions que veureu. Després de passar per davant d'aquestes instal·lacions, continuarem resseguint tota la llarga carena per dalt -està senyalitzat amb la marca d'un punt rodó vermell- i això ens permetrà gaudir de les vistes magnífiques que se'ns ofereixen i anar combinant la part solella amb l'obaga -alzines i roures amb faigs-. Just al capdavall de la carena, el propi camí ens fa girar cap a la nostra esquerra, tombant definitivament a la part assolellada i fins arribar al Mirador, parada obligatòria per les seves excel·lents vistes de la Plana: en primer terme la vall de Saderra, el Castell de Torelló i el castell d'Orís. És en aquest punt, si prenem de referència el santuari de Bellmunt, ens trobem en la part més allunyada de la serralada. Ara seguirem el camí, tot de baixada, que de forma longitudinal ens farà anar recuperant la perpendicularitat del Santuari i fins arribar, sense pèrdua, al Coll de Duec.

Arribats aquí, girant cap a la nostra esquerra per seguir baixant en direcció a Sant Pere de Torelló, reseguint el mateix camí que hem fet de pujada. Arribarem a la carretera asfaltada que puja al Santuari, i l'agafarem de baixada fins arribar a la casa de pagès de la Redortra, el nostre punt de sortida.

2.- Puigsacalm, pel Pas dels Burros

2011-10-30T17:17:00.026+01:00

Ruta:

Ascensió al Puigsacalm (1514 mts.) pel Pas dels Burros. Possiblement una de les millors i més agradables caminades que es puguin fer pels voltants del Puigsacalm. Tot i que no és molt llarga, és prou exigent sobretot en el seu tram inicial. El camí del Pas dels Burros, vorejant tota la cara sud del Puigsacalm a mitja alçada, és d'una gran bellesa paisatgística.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:
Iniciarem la caminada sortint de la collada de Bracons. Ens enfilarem en dreta pujada cap els dos Puig Tossell, primer el Puig Tossell Xic i després el Puig Tossell Gros. Carenejarem en direcció al Puigsacalm fins a trobar l'indicador del Pas del Burros, camí que queda a mitja alçada i voreja tota la cara sud del Puigsacalm. Arribarem al coll de Joanetes o dels Ganxos, per on ens enfilarem cap a dalt el Puigsacalm. La baixada la farem per Font Tornadissa i tot passant pel coll de Sant Bartomeu, arribarem a la Collada de Bracons.

Temps i distància:

3 hores i 40 minuts.

11,3 kms.

Dificultat:

Sense cap dificultat especial, però exigent en la seva part inicial on trobarem un parell de grimpades, força dretes, però sense cap perill, ni gens aèries. Cap al final del Pas dels Burros, i sense tampoc cap problema per passar, trobarem un punt amb unes cordes que ens ajudaran a agafar-nos.

Punts d'aigua:

Baixant del Puigsacalm, arribarem a Font Tornadissa, un racó molt bonic.

Recorregut:

Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l'aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l'eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d'entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d'en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada de Bracons on aparcarem el cotxe.

Trobarem un morro de pedra que haurem de grimpar per anar a trobar el camí que surt en sentit nord. Just al capdamunt hi ha un indicador. Seguirem els primers metres en sostinguda i continuada pujada. Hem d'estar atents doncs després de 350 metres, en una ample raconada i just quan el camí comença a marxar més planer cap a la nostra esquerra en sentit nord-oest, hem de continuar pujant per anar a trobar els dos Puig Tossell -només està indicat amb un senyal vermell en un faig que diu Puig de Tossell-. El camí marxa de pujada per la carena i es va enfilant amunt, i força dret -per no dir molt dret-.

Grimparem per dues canals petites, primer la de la Roca del Corb, després la del Puig Tossell Xic. A continuació enfilarem el Puig Tossell Gros, el cim més alt d'Osona amb 1461 mts. amb unes magnífiques vistes (on a banda d'un curiós pessebre, i si el vent no l'ha fet malvé, hi trobarem una senyera. Baixarem del Tossell Gros i seguirem resseguint tota la carena per dalt, en sentit nord-est i per camí ben fressat. Passarem pel costat del Puig de les Cibaderes.

Continuarem fins que trobarem (al km. 2,25) el camí que puja dels Rasos de Manter. Cal buscar a la dreta i al nostre damunt l'indicador del camí, la referència per deixar el sentit nord i planer que portem, per tombar cap a l'est i de pujada. Traspassarem la petita porta de fusta que hi trobarem.

Farem tota l'ampla raconada que vé a continuació, amb un petit rocam al final (hi ha una creu al terra). El baixarem i just al mig del camí, ens trobarem l'indicador del camí del Pas dels Burros. Tal com ens dirigeix, hem de començar a baixar. Recordem que aquest camí voreja just a mitja alçada tota la cara sud del Puigsacalm. Per tant, toca iniciar un lleuger descens fins a situar-nos-hi. La referència per començar a planejar la tindrem en un indicador que trobarem al terra.

A partir d'aqui començarem un camí molt agradable i amb unes vistes magnífiques. De les que val la pena gaudir.

Farem tota aquesta llarga raconada, on hi trobarem des de frondoses fagedes fins a diversos miradors. Just cap al final, hi ha un pas amb unes cordes clavades a la paret que ens ajudaran. També podem veure-hi gent practicant l'escalada.

Arribarem al coll de Joanetes o dels Ganxos, on hi trobarem l'indicador que ens guiarà per agafar el camí que en sentit nord ens portarà a pujar cap el Puigsacalm. La raconada, molt obaga, puja força dreta.

Arribarem al primer pla, i sortirem just davant del Puig dels Llops (1486 mts.). Val la pena arribar-s'hi doncs la vista s'ho val.

Continuarem planejant en direcció oest fins arribar a fer la darrera i curta pujada que ens portarà fins al cim del Puigsacalm.
De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l'est, la Vall d'en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l'oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.
La tornada la farem pel camí que marxa de baixada en sentit oest, la banda contrària per on hem pujat i que ens portarà fins a la Font Tornadissa. El traçat és molt marcat i sense pèrdua. Després d'una llarga baixada, ens trobarem amb l'indicador que pujant hem trobat al mig del camí i que ens ha fet baixar per anar a buscar el camí dels Burros.
Seguirem la raconada que ja coneixem, fins arribar a traspassar la porta de fusta que també hem trobat de pujada. Seguirem baixant en sentit nord, tot resseguint la tanca de filferro, fins que trobarem l'indicador del coll de Manter. Ull en aquest punt doncs continuarem baixant però tot canviant de sentit, ara en direcció oest, per l'ample ras que segueix. Després d'uns 200 metres, derivarem cap a la nostra esquerra per una molt ample i dreta baixada que ens portarà fins a la Font Tornadissa.

D'aquí agafarem el camí que marxa en sentit sud, i que en agradable recorregut ens farà anar raconant fins arribar, primer a la collada de Sant Bartomeu -hem de seguir de baixada en el mateix sentit sud que portem-, i després d'un parell de pronunciades baixades, arribar sense pèrdua al nostre punt de partida, la collada de Bracons.

XXVIII Caminada Codinenca

2011-10-29T14:46:00.038+02:00

A més de trobar molt bonic el nom, els Cingles de Bertí sempre m'han cridat l'atenció. Per les seves dimensions i la majestuositat de les formes que agafen, però sobretot per la intensitat del to rogenc que té la seva roca. Vaig saber de la caminada popular que organitza cada any el Centre Excursionista Sant Feliu de Codines, i la vaig anar a gaudir. A més, el dia que va fer i la companyia que hi vaig trobar la van fer molt agradable.
Es tracta d'una matinal circular molt bonica de fer, amb un recorregut de 14 km. molt ben traçat.

Sortida i arribada: Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

Distància: 14 kms.

Durada: 3 hores

Dificultat: cap, ni una. Es tracta d'una caminada popular

accés dades tècniques, i track per GPS

el camí del parc, sortint de Sant Feliu de Codines

baixant cap a Sant Miquel del Fai

hora d'esmorzar

7.- Bellmunt, pel salt d'aigua del Mir

2011-10-02T17:58:00.035+02:00

Ruta:
Amb aproximació des de Sant Pere de Torelló, caminada circular que consisteix en arribar fins al bonic paratge del salt d'aigua del Mir, amb tornada pel Santuari de Bellmunt.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:

Sortida des de la casa de pagès de la Redortra tot pujant per la carretera asfaltada en la seva part inicial. En sortirem per anar a buscar el coll de Duec i baixarem cap a les Valls de Saderra, per pujar a continuació fins al coll de les Gargantes i tornar a baixar fins travessar el torrent de font Viva. Després ens enfilarem cap a la casa de pagès de Boscatell . En direcció cap al collet de Boscatell, iniciarem la llarga baixada fins arribar al bonic paratge del salt d'aigua del Mir. Retornarem pel mateix camí fins tornar a trobar el collet de Boscatell, i seguirem després, i en direcció a la carena de Boscatell, fins al coll d'Hi era de Massa. Pujarem cap al Santuari de Bellmunt, i baixarem pel camí vell que va creuant la carretera asfaltada fins arribar a la casa de pagès de la Redortra.

Temps i distància:

4 hores i 15 minuts.

16,76 kms.

Dificultat:

Mitja, exigent.

visualitzar altimetria

Punts d'aigua:

A dalt l'esplanada del Santuari, la font de Sant Marc, i baixant per la carretera, la Font Vidranesa.

Recorregut:

Cara nord del Santuari de Bellmunt

Seguirem baixant fins arribar a trobar un gran camp de conreu que passarem per la seva banda esquerra.

Arribarem a un punt on trobarem un senyal de desviament del PRC45 per un camí que s'enfila a la nostra dreta: l'hem d'obviar, deixar el PR, i continuar planejant en el mateix sentit de baixada que portem (ja veureu que hi ha senyals d'acabament del PR). En el tram final d'aquest corriol, i just abans d'abocar a una petita plaçoleta que fa, haurem de fer un curt però dret baixant (aneu alerta de no patinar).

Quan siguem a la plaçoleta i orientats en el mateix sentit nord-est que portàvem, trobarem dos corriols que marxen: un en lleugera pujada més cap a l'est, i l'altre de baixada més en sentit nord, cap a la nostra esquerra. Hem d'agafar aquest últim que ens portarà de sostinguda baixada fins creuar el torrent de Font Viva (hi trobarem una fita al terra).
Si el cabal d'aigua ho permet i anant en compte de no caure, val la pena ficar-se dins el torrent i baixar-lo uns 50 metres (el llit és planer i ample) just fins que arribarem a una raconada. El lloc és molt bonic: la vegetació, l'entorn i el silenci que s'hi respira el fan encisador.

Recularem i tornarem al camí que hem deixat, creuarem el torrent i iniciarem la pujada que ens situarà a la pista que porta a la casa de pagès de Boscatell. Uns 150 metres abans d'arribar a la casa, trobarem els indicadors de la pujada que ens enfilarà fins al collet de Boscatell, des d'on podrem gaudir d'unes boniques vistes del sot del Mir en primer terme i de Santa Maria de Besora i del Pirineu al fons.

Iniciarem la llarga baixada que ens portarà sense pèrdua fins al bonic paratge del Salt d'aigua del Mir. A l'arribar al plà, hi trobarem un indicador amb un caretell clavat que diu: als molins. En aquest punt, en comptes de marxar en sentit sud cap al salt, agafarem la pista que de cara i que baixa en sentit nord (per on vénen els visitants que arriben de Santa Maria de Besora) per anar a veure el que havia estat la petita resclosa per on es desviava l'aigua que feia funcionar el molí. Només cal caminar pocs metres per badar davant d'aquesta obra rudimentària, tan antiga i tan ferma, en què la paret està feta de taulons de fusta.

Retornarem per on hem vingut, i ara sí, baixarem fins arribar a l'espectacular salt d'aigua del Salt del Mir, de forma de cua de cavall. Arribarem a un bonic mirador a peu de riu que ens permetrà contemplar la seva majestuositat.

Actualment s'està duent una gran tasca (que des d'aquí aprofito per agrair sincerament) per condicionar i recuperar tot aquest entorn tan bonic: recuperar les restes de l'edificació, una estructura composta per tres molins fariners que aprofitaven la força de l'aigua per moldre el gra.

Per tornar, hem de retrobar el camí per on hem vingut i fer-lo de pujada fins arribar al collet de Boscatell, per després baixar-lo fins abocar a l'ampla pista de Boscatell que ens barra el pas. L'agafarem ara en sentit est, cap a la nostra esquerra. Començarem a fer la llarga carena de Boscatell. El camí tot i força planer, és tot ell en sostinguda pujada. Arribarem a una cruïlla on trobarem l'indicador que ens farà girar cap a la nostra dreta, en sentit sud, per portar-nos fins al coll d'Hi era de Massa.
Enfilarem la pujada cap al Santuari de Bellmunt: poc tros, però puja de valent. Arribarem a dalt l'esplanada del Santuari, moment que aprofitarem per gaudir de les vistes des dels diferents miradors que hi trobarem.

La baixada, la iniciarem per la part del davant, per les escales, i fins arribar a l'aparcament de cotxes. A partir d'aquí farem tot el descens pel camí vell que trobarem just a la part alta de l'aparcament i que va creuant la carretera de forma contínua, passant per l'Alzina Grossa, per la Font Vidranesa i el Pedronet de la Verge de Montserrat (en aquest punt, quan trobarem la carretera, el camí no enllaça directament, sinó que seguirem per l'asfalt i després d'uns 15-20 metres havent passat el Pedronet, tornarem a trobar el cami de baixada). Al final d'aquest darrer tram i en trobar de nou la carretera, l'agafarem fins arribar a la casa de pagès de la Redortra, lloc on hem deixat el cotxe.

1.- Puigsacalm, la clàssica

2011-08-09T16:25:00.027+02:00

cim del Puigsacalm

Es tracta, sens dubte, d'una de les caminades més clàssiques de l'excursionisme català: pujar el Puigsacalm, un pic de 1.514 metres situat a cavall de les comarques d'Osona i la Garrotxa i un dels cims més coneguts de Catalunya. Com també ho són el Matagalls, el Taga... tots, referents gairebé imprescindibles per a qualsevol amant del caminar i punts d'iniciació en l'excursionisme per a molta quitxalla, que de mà dels pares, escoltes, o centres excursionistes, comencen a conèixer la muntanya.

En aquesta caminada, explicarem l'ascenció més clàssica al Puigsacalm, la que s'enfila per la collada de Bracons i que, després d'un tram inicial molt còmode fins arribar a la Font Tornadissa, ens porta en sostinguda i agradable pujada fins al cim. No revesteix, en cap tram, cap mena de complicació. La caminada inicial, enmig d'una frondosa fageda és, per a mi, un dels camins més bonics i agradables que es poden fer per aquestes contrades.

Les vistes des de dalt el cim del Puigsacalm són de 360º : al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l'est, la Vall d'en Bas; al sud, el Montseny i Montserrat; a l'oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

la cara oest, des del santuari de Bellmunt

la cara nord, des de l'ermita de Sta. Magdalena de Cambrils (serra de Milany)

la cara sud, des del poble de Joanetes (la Garrotxa)

accés dades tècniques, i track per GPS

Ruta:

Caminada / ascensió fins al cim del Puigsacalm (1.514 mts.), amb sortida des de la collada de Bracons. El camí d'anada i tornada és el mateix.

Resum:

Iniciarem la caminada sortint de la collada de Bracons tot agafant el llarg corriol que ens portarà, passant primer pel coll de St. Bartomeu, fins a Font Tornadissa. Ens enfilarem per dreta pujada fins als Rasos de Manter, passarem pels Rasos de les Civaderes -on traspassarem una tanca de fusta-, i raconarem planerament fins encarar la darrera pujada, dreta i curta, fins al cim.

Temps i distància:
3 hores.
9 kms.

Dificultat:

Baixa. Per això, podríem dir que més que una caminada, és una passejada.

Visualitzar altimetria

Punts d'aigua:

A mig camí trobarem la Font Tornadissa, un dels millors racons del món mundial on menjar l'entrepà de l'esmorzar.

Recorregut:

Trobarem un morro de pedra que haurem de grimpar per anar a trobar el camí que surt en sentit nord. Just al capdamunt hi ha un indicador. El corriol que agafarem segueix una llarga raconada dins d'una frondosa i preciosa fageda, i en la seva part inicial hi podrem contemplar algun bonic exemplar de faig amb unes arrels impressionants. El recorregut és molt agradable ja que s'alternen petites pujades amb llargues planejades.

Després de caminar 1,2 km., i en lleugera pujada, arribarem al coll de Sant Bartomeu. En aquest punt conflueixen els camins que van, en sentit oest, cap al Pic de l'Àliga, i en sentit nord i de baixada, cap a Sant Bartomeu de Covildases. Nosaltres hem de continuar pel que segueix de pujada a la nostra dreta, en sentit est (hi trobarem també un indicador). Seguirem raconant en sentit nord fins encarar, en poca estona, una curta però dreta pujada. Després continuarem planejant fins arribar a una cruïlla (tornarem a trobar un indicador) i agafarem el camí que marxa a la nostra dreta i que ens portarà fins a la Font Tornadissa, un racó que es mereix parar-s'hi una estona.

I ara sí, toca pujar cap als rasos de Manter: una bona pujada, exigent i dreta, però no gaire llarga. Tot i el desnivell, el canvi de paisatge té un encant especial: sortirem de la fageda, agafarem alçada i arribarem als Rasos, un gran espai completament llis, sense bosc i només amb herba arran de terra. Al nostre darrera, i a mesura que anirem pujant, podrem gaudir d'unes magnífiques vistes sobre el Vidranès. Arribarem fins al coll de Manter i seguirem pujant en sentit sud-est tot resseguint la tanca de filferro que ens queda a la nostra esquerra fins arribar al ras de les Civaderes.

Allà on trobarem l'indicador, ens desviarem en sentit est cap a dins de la petita fageda que hi trobarem. La referència és una porta de fusta que hem de traspassar. Continuarem per la llarga raconada a on abocarem i, en aquest punt, al fons i a la dreta, veurem per primera vegada el cim del Puigsacalm.

Seguirem planejant primer, i en lleugera pujada tot seguit, fins situar-nos ja a sota el cim i encararem la darrera pujada, curta i dreta, que ens portarà fins a dalt el Puigsacalm.

De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l'est, la Vall d'en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l'oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

El camí de tornada és el mateix que hem fet de pujada (al revés, és clar!).

Núria, pel camí dels Enginyers

2011-08-08T20:36:00.022+02:00

Ruta:
caminada circular amb sortida de Queralbs, refugi de Coma de Vaca, Santuari de Núria i tornada a Queralbs.
Recorregut d'una espectacular bellesa paisatgística. A la part alta és habitual trobar-se amb isards. I a prop del refugi de Coma de Vaca, amb marmotes.

Resum:
caminada que s'inicia a la central electrica de Daió, on arribarem després de deixar la carretera que va de Ribes de Freser a Queralbs, en un revolt molt tancat que trobem just abans d'arribar a l'estació del cremallera a Queralbs. El camí surt en sentit est, i es va enfilant de valent fins el refugi de Coma de Vaca, un racó encisador. Sortim del refugi en sentit oest, per agafar el camí dels Enginyers, tot ell a gran alçada, que ens portarà fins al Santuari de Núria. Agafarem el camí clàsic de baixada fins arribar al pont de pedra de Cremal, on derivarem en direcció sudest cap a Queralbs per Daiò.

Temps i distància:
6 hores i 50 minuts
22,32 Kms.

Dificultat:
Mitja alta, exigent

accés dades tècniques, i track per GPS

PRESENTACIÓ

2011-02-17T20:00:00.003+01:00

La fageda de la Grevolosa, tardor 2010

Us convido a conèixer l'entorn de les serres de Bellmunt, Curull i Puigsacalm, a la comarca d'Osona, ple d'agraïts itineraris i senders que són un regal per als sentits: el Santuari de Bellmunt, Forat Micó, el Pic de l'Àliga, Font Tornadissa, la fageda de la Grevolosa... ens ompliran els ulls de colors i l'ànima de sensacions.

I és que quan hom fa senderisme pel costat de casa, moltes vegades no se n'adona de tot el que va trobant pel camí. I si aquesta afició s'accentua, vas descobrint cada dia que surts, nous camins i corriols que fan que, de mica en mica, estimis d'una manera especial aquest entorn. I quan la satisfacció de poder gaudir d'aquestes estones ja és plena, hom s'acaba considerant afortunat i privilegiat, i amb tota la il·lusió de continuar amb la descoberta. Paisatges canviants, llum que transforma el mateix racó en un de diferent, calor, fred, boira i la pluja, que tot ho fa net... El cicle vital de la natura en el seu estat pur.

Totes aquestes sensacions, fruit de recórrer aquests paratges d'aquest país tan nostre, no us les puc explicar perquè d'això, no en sé. Les heu de viure i sentir. Però amb la idea de compartir tots aquests itineraris, he creat aquest bloc en què procuro deixar constància de tots aquests recorreguts. Us engresco a fer-los.

No puc deixar sense esmentar l'agradable company amb qui comparteixo aquestes sortides: l'Enric Casanova, el meu cunyat.

Antoni Prat i Puig

cim del Puigsacalm

1.- Bellmunt pel camí vell

2011-02-16T18:41:00.016+01:00

Ruta:

Pujada al Santuari de Bellmunt (1.246 mts.) des de Sant Pere de Torelló pel camí vell, la ruta tradicional abans de fer-se la carretera, i sens dubte l'opció més clàssica per arribar caminant fins a dalt. El tram inicial del camí no ressegueix fidelment el camí vell tradicional ja que ha desaparegut.

Resum:

Ascensió a Bellmunt resseguint l'antic recorregut a peu pel mig de la muntanya, amb tornada pel mateix camí.

Temps i distància:

2 hores i 30 minuts

6,66 kms.

Dificultat:

Baixa, només cal estar mínimament preparat i tenir ganes de fer una llarga i costeruda pujada. Ideal per fer en família i també com a ruta d'entrenament per a qui vulgui agafar fons i resistència.
Visualitzar altimetria.

L'avantatge per a qui es cansi pujant és que pot agafar la carretera asfaltada que trobem diverses vegades al llarg del recorregut i que també ens porta sense pèrdua fins a dalt el Santuari.

Punts d'aigua:
A mitja pujada trobem Font Vidranesa, i a dalt l'esplanada la Font de St. Marc

accés dades tècniques, i track per GPS

Recorrregut:

Sortida en cotxe de Sant Pere de Torelló en direcció al Santuari de Bellmunt. Encarem la carretera asfaltada que voreja el cementiri i després d'haver passat la primera i forta pujada que trobem, aparquem el cotxe a l'esplanada que hi ha just abans d'arribar a la masia de La Redortra. Reculem una mica a peu, i a la banda dreta de la carretera per on hem de començar la caminada, hem de trobar l'indicador.

Resseguim el camí fresat que trobem i que ens aboca a un prat que hem de travessar. Al final, quan trobem un pal d'electricitat, hem de tombar cap a la nostra dreta per encarar la primera pujada pel camí de pedra que hi ha. Després d'un tros planer, trobarem una segona pujada que és un camí de pedra molt dret, que haurem de travessar longitudinalment decantant-nos totalment cap a la nostra banda esquerra, fins trobar el camí fresat que segueix pujant, ja més planer i durant una estona pel mig d'alzines, fins arribar a trobar una ampla pista i a sobre la carretera asfaltada. Les hem de creuar per seguir pujant pel corriol que trobarem.

Aquesta nova pujada, ja un tros més amunt, ens tornarà a portar de nou a la carretera que resseguirem fins arribar al Pedronet de la Verge de Montserrat (parada obligatòria pel seu mirador des d'on, en un dia clar, es veuen les muntanyes de Montserrat). Seguirem per la carretera fins a tornar a agafar el camí que retrobarem a la nostra esquerra, dos revolts després de deixar el Pedronet.

Al final d'aquest nou tram arribarem a Font Vidranesa. El camí segueix pujant pel seu darrera fins tornar a creuar la carretera. Ara cal seguir pel camí que trobem tot recte fins arribar a la monumental Alzina Grossa. Després d'admirar-ne la seva majestuositat, seguim pujant pel corriol que es dibuixa pel seu darrere.

A partir d'aquí iniciem la part del recorregut més agradable, sobretot pel que fa el seu traçat, molt més suau. Tornem a creuar, i serà l'última vegada, la carretera per anar pujant fins arribar a l'aparcament de cotxes que es troba just a sota el Santuari.

Encarem l'última i dreta pujada pel camí cimentat (que també arriba a dalt donant la volta per darrere), i seguim pel camí solell del davant, tot pujant l'esglaonat que hi ha després d'un gran roure (aquí podeu veure el lloc des d'on salten els aficionats al vol lliure).

Per tornar, tenim dues opcions:

el mateix camí per on hem pujat
per la carretera, l'opció més còmode si aneu en colla i voleu fer petar la xerrada tot gaudint de les vistes.

Interès:

hi ha servei de menjars al bar, així com un refugi apte per a 20 persones
cal passejar pel mirador de la vall del Forat Micó, que ens permetrà donar la volta per l'exterior de la cara est de l'edifici.
cal pujar fins al mirador de la terrassa superior davant l'entrada de la capella, de visita obligada.
val la pena arribar-se fins al peu de la gran creu de ferro, instal·lada l'any 1972

Reconeixement:
Cal fer esment al grup de gent Amics de Bellmunt que, des de fa molts anys i d'una manera totalment voluntària, dediquen els caps de setmana a cuidar i arranjar l'entorn del Santuari i els seus accessos. La carretera, el mirador, la Font de Sant Marc, i moltes altres millores integrades en l'entorn. Un merescut reconeixement per a tots els que d'una manera o altra, tant en el present com en el passat, hi han col·laborat.

Efemèrides:

cada dilluns de Pasqua se celebra l'Aplec de Bellmunt -veure video-, amb la tradicional rifa després de l'ofici religiós.
s'ha convertit en un esdeveniment esportiu la celebració de la Duatló de Bellmunt, una clàssica dins les duatlons a Catalunya.
destaco també, la celebració anyal de la marxa de resistència Pels Camins dels Matxos -veure reportatge edició 09-, una prova puntuable per al circuit català de Caminades de Resistència. És una marxa coneguda per la seva duresa, per l'espectacularitat del seu recorregut, i per una excel.lent organització per part del Centre Excursionista Torelló.

Endevinalla:
Una vegada situats a l'esplanada de la placeta del Santuari i per arribar fins a dalt el mirador de davant l'entrada de la capella, quants esglaons seguits s'han de pujar?
49?...57?...63?

13.- Bellmunt, la mini matxos

2011-02-07T17:10:00.023+01:00

Per a qui pugui interessar, aquí trobareu un bon entrenament per agafar fons.

Detall de fotos de l'edició 2009

Quasi tot el recorregut d'aquesta caminada ressegueix fidelment el camí per on passa la marxa de resistència: principalment en la seva part inicial, i també en la seva part final.
Tot i que tinc notícies que a partir de l'edició 2011 la part final del recorregut s'ha variat.

acccés dades tècniques, i track per GPS

Tot i que "Els matxos" comencen a Torelló, en aquest cas la sortida - i també l'arribada- es fa des de Sant Vicenç de Torelló:
Agafarem el camí que marxa pel darrera del camp de futbol de St.Vicenç de Torelló, pujarem fins el Castell de Torelló, el coll de les Gargantes, la carena de Bellmunt, el Santuari de Bellmunt, el Coll d'Hi era de Massa, la Tosca de Degollats, el salt d'aigua de l'antic molí del Salt de Salgueda, la casa de pagès d'Espaulella, la casa de pagès de Rabassola, el pont i la casa de colònies de La Riera (a St. Pere de Torelló), i seguirem el camí vora Ges fins arribar a St.Vicenç de Torelló.

Distància:
26,97 kms.

Temps:
Orientativament i fent-ho caminant, 5 hores i 30 minuts.
Dic orientativament perquè, clar, els matxos són molt matxos....

Desnivell acumulat:
2.713 metres.
veure altimetria

Curiositat: l'ànec mandarí del riu Ges a Torelló

2011-02-06T20:22:00.007+01:00

La societat ocellaire de Torelló ha localitzat recentment un exemplar molt poc freqüent d'aquesta espècie al pas del riu pel municipi.

Fins i tot l'Ajuntament de Torelló ha fet una nota de premsa que diu:

"Dins la campanya de seguiment d’aus al riu Ges, que porten a terme els membres de la Societat Ocellaire de Torelló, recentment han tingut ocasió de localitzar un exemplar d’una espècie de gran interès ornitològic per la seva poca freqüència en aquestes contrades. Es tracta d’un ànec mandarí, que el fotògraf i ornitòleg, membre de la Societat Ocellaire, Toni Ureña, va localitzar al riu Ges el passat 23 de gener.

Aquest exemplar d’ànec mandarí va ser avistat a la zona de la passarel·la del costat del Mercat Municipal, on encara se’l pot veure en companyia d’altres exemplars d’ànec de coll-verd.

Tal com delata el seu plomatge, es tracta d’un individu mascle, per bé que alguns veïns –en un extrem per confirmar- afirmen que també hi ha una femella de la mateixa espècie.

L’ànec mandarí és originari d’Àsia, tot i que el segle passat va ser introduït a Europa, principalment al Regne Unit. També hi ha una petita població reproductora a Dinamarca, Països Baixos i Alemanya. Aquest tipus d’ànec és sedentari però hi ha exemplars que migren.

Tot i que no és gens habitual, en aquestes migracions poden arribar fins a Catalunya. Es calcula que la població mundial d’aquesta espècie és d’uns 65.000 exemplars."

5.- Bellmunt, la volta transversal

2011-01-06T21:47:00.014+01:00

Ruta:

Amb aproximació des de Sant Pere de Torelló, caminada circular que consisteix en fer tota la serralada de Bellmunt de forma transversal, tant d'anada com de tornada.

accés dades tècniques i track per GPS

Resum:
Sortida des de la casa de pagès de la Redortra pujant per la carretera asfaltada que deixarem per anar a buscar el coll de Duec. A mitja pujada i en direcció cap a la carena, girarem a la dreta i continuarem transversalment per tornar a trobar la carretera asfaltada pràcticament a sota el Santuari. Sense arribar a dalt, baixarem pel camí de la Vall fins a la casa de pagès que li dóna nom. Arribarem fins a la Tosca de Degollats, enfilarem cap al coll d'Hi Era de Massa, pujarem cap a dalt el Santuari, i baixarem per la carena fins al Coll de Duec, des d'on emprendrem la tornada, per la carretera, fins a la casa de pagès de la Redortra.

Temps i distància:

4 hores i 30 minuts.

18,35 kms.

Dificultat:

Moderada.

visualitzar altimetria

Punts d'aigua:

A dalt l'esplanada del Santuari, la font de Sant Marc.

Recorregut:

Sortirem de Sant Pere de Torelló per anar a buscar la carretera asfaltada que puja cap al Santuari de Bellmunt i aparcarem el cotxe pels voltants de la casa pagès la Redortra. Iniciarem la caminada de pujada per la carretera i després dels primers revolts i d'haver recorregut uns 500 metres, trobarem a la nostra esquerra i en sentit oest, al mig d'un ample revolt, un desviament cap a una pista de terra que agafarem fins trobar, a pocs metres, un tancat per al bestiar. En aquest punt, ens desviarem cap a la nostra dreta per anar pujant, primer pel mig d'alzines i roures, i després per una ampla plana fins que trobarem una tanca de ferro, just abans d'arribar a coll de Duec.

Situats al pla, buscarem el camí que marxa de pujada en sentit nord-oest i que trobareu on hi ha una petita tanca de filferro per al bestiar. Iniciarem la pujada que aviat s'enfila força dreta fins arribar a un collet. A continuació, planejarem durant uns 300 metres i, just quan el camí torna a enfilar-se (trobareu una pedrassa a terra amb un senyal vermell) hem d'agafar el corriol que s'enfila cap a la nostra dreta en sentit llevant (si continuéssim pujant en sentit oest arribaríem a dalt el cap de carena). Seguint els senyals vermells, començarem la pujada que no és massa llarga però sí força dreta. Passarem per una bassa seca i una plaça carbonera. A partir d'aquest moment, malgrat el camí segueix pujant ja ho fa de manera més planera. Estigueu al cas, perquè en cap moment hem d'agafar un parell de corriols de baixada que trobarem. També comprovareu que en algun moment, el camí és força brut de vegetació. Passarem per una petita i inesperada porta metàl·lica i el mateix corriol que fem, ens abocarà a una ampla i planera pista de desemboscar que, entre unes boniques vistes de la plana de Vic primer i del Santuari després, ens portarà a trobar la carretera asfaltada.

Hem de continuar l'itinerari pujant ara per la carretera asfaltada. En sentit llevant, resseguirem per sota tota la raconada de la muntanya i, en arribar al darrer revolt de la carretera, molt tancat i just en el punt on es canvia totalment el sentit de la marxa, trobarem a la nostra dreta l'indicador i el camí que, en sentit sud (dreta), hem d'agafar. Aquest camí ens menarà cap al Serrat dels Cristians Vells (si no agaféssim aquest trencall, arribaríem directament a l'aparcament de cotxes que hi ha a sota el Santuari) i després de carenejar durant uns 200 metres, trobarem a mà esquerra i enganxada a la llarga valla de filferro, una porta metàl·lica que haurem de traspassar.

Som ara al Camí de les Fulles. Baixarem pel dret i com poguem (és poc tros!) perquè el camí està força mal dibuixat, fins trobar transversalment la pista que ens portarà, després d'una llarga i molt més agradable baixada, fins al camí ral que va en direcció Vidrà i que coincideix amb el PRC47.

El seguirem en direcció a la casa de pagès de La Vall que veurem a la nostra esquerra i, just abans d'arribar-hi, el deixarem per agafar la pista de desemboscar que trobarem a mà esquerra, en direcció nord. Hem d'estar al cas perquè a uns 100 metres a la dreta i de baixada, hi ha el camí que hem de seguir. Les marques blanques i grogues del PRC ens ajudaran.

Més endavant, i després de creuar la pista de desemboscar que retrobem, arribarem a la monumental roca de la Tosca de Degollats, on hi ha l'indicador que ens fa enfilar pel corriol que surt cap a la nostra esquerra en sentit oest. Aquesta llarga pujada, primer molt exigent però que se suavitza després en una ampla pista, ens portarà per la baga de Canemars fins al coll d'Hi Era de Massa, des d'on iniciarem en sentit sud i seguint les indicacions que hi trobarem, la dreta pujada cap a dalt el Santuari de Bellmunt, caminant pel mig de la bonica fageda que hi ha a tota la cara nord de la serralada.

Arribarem a dalt l'esplanada del Santuari: aprofiteu per visitar-lo i contemplar les magnífiques vistes que ens ofereixen els diferents miradors.

Després del repòs, continuarem la caminada sortint de l'esplanada del davant del Santuari per anar a buscar la cresta de la carena. Agafarem, de baixada i en sentit oest, l'ample camí cimentat que trobarem (pel que no haurien de pujar els cotxes...). Just abans del primer revolt d'esquerra, hem de deixar el camí cimentat i seguir pel camí de la dreta que marxa en direcció a les grans antenes de telecomunicacions que hi ha. Després de passar per davant d'aquestes instal·lacions, continuarem resseguint tota la llarga carena per dalt -el camí està senyalitzat amb la marca d'un punt rodó vermell-. Les vistes ara son magnífiques (penseu que anem resseguint la cresta de la carena) i anirem combinant la part solella amb l'obaga -alzines i roures amb faigs-. Quan arribem al cap de la carena el mateix camí ens fa derivar a la nostra esquerra, tombant doncs cap a la part assolellada i fins arribar al Mirador: parada obligatòria per contemplar les excel·lents vistes que ofereix de la vall de Saderra, del castell de Torelló, del castell d'Orís...

Seguirem el camí tot de baixada que, de forma longitudinal, ens farà recuperar la perpendicularitat del Santuari i que ens portarà, sense pèrdua, al Coll de Duec (veureu que, a mitja baixada, retrobareu el desviament que hem agafat en començar la caminada, i que ara obviarem, perquè hem d'arribar fins al coll).

Situats al Coll de Duec, cal continuar el mateix traçat que hem fet de pujada: passar la tanca de fusta, continuar de baixada fins arribar a la plana on trobarem el tancat per al bestiar, i tombar cap a l'esquerra per trobar la carretera asfaltada que seguirem, de baixada, fins arribar a la casa de pagès de la Redortra, el nostre punt de sortida i on havíem deixat el cotxe.

3.- Puigsacalm, per la ferradura de Bracons

2011-01-04T16:42:00.044+01:00

A la darrera Fira de l'Avet de Sant Vicenç de Torelló, vaig trobar l'amic Jaume Llach -un bon seguidor d'aquest bloc- i em va animar a fer el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, des de Joanetes i amb sortida de dalt la collada de Bracons. Un recorregut totalment desconegut per a mi, i que em va cridar l'atenció.

De pujar pels ganxos sí que n'havia sentit parlar moltes vegades, però pel meu respecte a les alçades mai m'havia atrevit a fer-ho. Em va dir que res de passos molt difícils, ni aeris.

I em va engrescar..., i aquí està el resultat.

Gràcies, Jaume. Va ser una matinal magnífica. Un recorregut exigent, amb unes vistes esplèndides. Realment, caminar per aquestes nostres muntanyes dóna moments i satisfaccions difícils d'explicar: les vistes d'aquest recorregut són uns d'aquests moments.

Ruta:

Caminada circular amb sortida i arribada a la Collada de Bracons. Es baixa per la Serra dels Llancers fins al poble de Joanetes, i es puja cap el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, amb tornada per Font Tornadissa.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:
Iniciarem la caminada aparcant el cotxe a la Collada de Bracons. Marxem direcció sud per anar a buscar la Serra dels Llancers, que carenejarem fins arribar a l'ermita de Sant Miquel de Castelló. D'aqui baixarem fins arribar al pintoresc poble de Joanetes on iniciarem l'ascenció al Puigsacalm. Són pràcticament 1.000 metres de desnivell positius seguits. Passarem primer per la canal dels ganxos nous. Arribarem al santuari de Santa Magdalena del Mont (segurament un dels racons més bonics d'aquestes contrades). Tornarem a enfilar per dreta pujada primer cap el Puig dels Llops, i després el Puigsacalm.

Baixarem en sentit oest pel camí clàssic de pujada al Puigsacalm: passarem primer pel pla de Clivillers, i baixarem pels rasos de Manter cap a trobar la Font Tornadissa. Seguirem baixant en sentit sud, tot passant per la collada de Sant Bartomeu, que ens portarà fins a la collada de Bracons.

Temps i distància:
entre 5,30 i 6 hores
19,8 kms.

Dificultat:
mitja / alta. Exigent sería el millor qualificatiu. Si bé la primera part, fins a St. Miquel de Castelló és tot planer, la pujada des de Joanetes pels ganxos nous fins al Puigsacalm és força dreta i exigent. Són pràcticament 1.000 de desnivell seguits.

Punts d'aigua:
la Font Tornadissa, ja cap el final del recorregut.

Recorregut:

Iniciarem la caminada tot marxant en sentit sud en direcció a la serra dels Llancers, just per on hi ha una tanca de ferro força gran. Hem de seguir unes senyals grogues que trobarem i que ens serviràn d'ajuda durant molt bona part del recorregut. Als pocs metres ja trobarem a la nostra esquerra un corriol clarament marcat que s'enfila amunt cap a buscar la carena de la serra dels Llancers.
Carenajarem durant una bona estona. El recorregut és molt agradable i carai de bonic. Molt planer i amb unes vistes precioses, alternant tant de la vessant de Cabrera com la del Puigsacalm. Trobarem alguns miradors on cal parar-s'hi. Val la pena destacar la imponent fageda per on pasem, i sobretot alguna raconada amb uns boixos d'unes dimensions considerables. Seguirem sense pèrdua les marques grogues per cami fressat, que ens portarà fins a la bonica ermita de Sant Miquel de Castelló. Un gran balcó amb unes espectaculars vistes de tota la Garrotxa.

Haurem de recular uns metres fins a un tallat a la roca per on iniciarem la baixada cap a Joanetes. Al final de la llarga baixada -i seguint atents les senyals grogues- arribarem a creuar un petit torrent i a trobar les primeres cases.
En aquest punt cal estar atent de seguir les senyals que estàn indicades en uns pals baixos rodons clavats al terra. El camí segueix paral·lel per l'esquerra de la casa. Continua tot recta també per l'esquerra del coberta que trobem a continuació, i es desvia a l'esquerra pel mig d'un camp de conreu pel bestiar. No hem de baixar cap a la riera que hi ha.
Passarem una petita tanca i per un pas elevat creuarem, ara si, la riera. Ens enfilarem per l'ample pista fins a trobar la carretera asfaltada que seguirem, cap a la nostra esquerra, en sentit pujada. Arribarem a una cruïlla.

A la cruïlla on trobem un grup des cases, ens desviarem a la nostra dreta, cap a dins el poble. Just passada la primera casa, hi trobem un primer senyalitzador de camins. L'hem de obviar fins arribar, passats els 50 metres del camp de conreu que hi ha pel mig, a un segon indicador que l'identificarem perquè hi predomina el color groc.

En aquest punt deixem la carretera i iniciem per la pista que marxa a la nostra esquerra i en sentit nord, la llarga pujada cap el Puigsacalm.

A la poca estona trobem una primera casa abandonada, amb bestiar pels seus voltants. Ens anirem enfilant. Trobarem i agafarem alguna que altre petita drecera. Arribarem a la segona casa abandonada, aquesta amb nom senyalitzat: Can Poc.

Just després de fer la raconada a la casa, trobem una cruïlla de camins. Agafem el de l'esquerra, el que diu: "a sta. magdalena per can guilla". Després d'aquesta primera pujada per un atapeït i obac alzinar, arribem a un ampli, planer i espaiós collet. El canvi de paisatge és notable, ara ja amb unes magnífiques vistes del Puigsacalm.

Situats en aquest punt hem de seguir pujant pel fresat camí que hi trobem en sentit nord, i en direcció a les antenes de telecomunicacions. Trobarem un indicador de on hi havia hagut una casa de pagès: Can Guilla.

Aqui si que la pujada s'enfila de valent. No massa llarga, però intensa.

Arribem al Barret, una gran pedra amb el nom senyalitzat en unes grans lletres blanques al seu davant. Seguirem pujant per la seva dreta. Tot seguit arribarem a una petita placeta on trobarem una placa commemorativa referent a la realització del camí dels ganxos nous, que comencen tot seguit. Es tracta d'un pas obert dins una canal on ens enfilarem amb l'ajuda de ganxos i passamans de ferro que trobem enganxats a la paret lateral i al terra. Una mena de petita via ferrada. El pas, tot i ser dret, no és molt llarg ni tampoc presenta cap dificultat especial, doncs tot ell queda molt arrecerat. Simplement cal estar atents, i agafar-nos fort i bé.

Hem de pensar a tocar la petita campana que trobarem a mitja pujada, en un petit replà i una mica apartada, just abans d'encarar el darrer tram.

Arribats al petit i estret collet de dalt, després de la llarga barana de ferro, hem de continuar enfilant-nos per la nostra esquerra seguint els nous ganxos que hi trobem. Farem a continuació una petita pujada i derivem pel corriol que marxa a la dreta, en sentit oest.

D'aquí sortirem a la bonica esplanada on es troba, un tros més avall, l'ermita de Santa Magdalena del Mont.

Passarem la tanca de fusta i baixarem cap a l'ermita on anirem a buscar el camí del seu davant, i que en sentit oest ens portarà a trobar un primer indicador de camins.

En aquest indicador, deixarem l'ample pista on ens trobem per agafar el corriol que marxa diagonalment en sentit sud-est, tot seguint la senyal que direcciona cap al Puigsacalm. En pocs metres arribarem a un segon indicador, que ens farà seguir cap a la nostra dreta, en direcció nord, per començar la darrera i exigent pujada cap el Puigsacalm. La raconada, molt obaga, frondosa i bonica, puja força dreta.

Arribarem al primer pla, i sortirem just davant del Puig dels Llops (1486 mts.). Val la pena arribar-s'hi doncs la vista s'ho val.

Continuarem carenejant en direcció oest fins arribar a fer la darrera i curta pujada que ens portarà, ara si, fins al cim del Puigsacalm.

La tornada la farem pel camí que marxa de baixada en sentit oest. El camí més habitual per on s'arriba a dalt des de la Font Tornadissa. El traçat és tot ell molt fresat i sense pèrdua. Després d'una primera baixada, raconarem de forma planera fins a trobar i traspassar una petita porta de fusta. Ens trobem al Ras de les Civaderes.

Seguirem baixant, en sentit nord, per l'ampla plana que hi ha, tot resseguint la tanca de filferro que queda a la nostra dreta, i fins a trobar l'indicador del coll de Manter. En aquest punt, continuarem la baixada tot canviant de sentit, ara en direcció oest. Just abans d'arribar a un solitari pi, abocarem cap a la nostra esquerra pel dret baixant d'herba que hi ha. A baix hi trobarem la Font Tornadissa.

D'aquí, i en mig d'una fageda preciosa, agafarem el camí que marxa en sentit sud, i que en agradable recorregut ens farà anar raconant fins arribar, primer a la collada de Sant Bartomeu -hem de seguir de baixada en el mateix sentit sud que portem-, i després d'un parell de pronunciades baixades, situar-nos sense pèrdua al nostre punt de partida, la collada de Bracons.

Montserrat

Montseny

Pedraforca

Puig dels Llops, i al fons el Bassegoda

I una mostra d'una part de la canal dels ganxos nous:

La particular i coneguda campana dels ganxos nous

5.- Puigsacalm, per Sant Privat d'en Bas, salt de Sallent, Puigsacalm, Sta. Magdalena del Mont, i les Olletes

2011-01-03T15:17:00.009+01:00

Ruta:

Caminada circular amb sortida des de Sant Privat d'en Bas i que passa pel salt d'aigua de Sallent enfilant-se fins al Puigsacalm. De baixada, passarem pel pla de Santa Magdalena del Mont i per la cova de la Mare de Déu de les Olletes, fins tornar a Sant Privat.

Es tracta d'una de les millors i més boniques sortides que es poden fer per la zona: El paisatge és molt agraït i la frondositat de les fagedes, majestuosa.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:

Arribarem a Sant Privat d'en Bas (La Garrotxa) fins a la zona d'esbarjo Pla d'en Xurri. En aquest punt, iniciarem la caminada per l'ampla pista que marxa en direcció oest, en sentit al salt d'aigua de Sallent. L'ascensió es va fent més exigent a mesura que s'agafa alçada. Arribats a dalt el salt, farem una llarga raconada en sentit sud que ens menarà per una agradable fageda. Arribarem a l'indicador que ens farà pujar primer cap el Puig dels Llops i després cap el Puigsacalm, un espectacular mirador de 1.514 metres.

Tornarem pel mateix camí fins a la magnífica plana de l'ermita de Santa Magdalena del Mont. De baixada, passarem pel bonic paratge on es troba la cova de la Mare de Déu de les Olletes i pel restaurant Can Turó. Continuarem per una ampla pista fins arribar de nou al Pla d'en Xurri.

Temps i distància:
4 hores i 30 minuts.
14,75 kms.

Dificultat:

No té una dificultat especial, però sí que és exigent, ja que trobarem pujades i baixades força dretes i llargues. Es tracta d'un recorregut sense cap dificultat pel que fa a l'existència de passos aeris o delicats. És molt recomanable fer-la a l'estiu per l'ombra que hi trobarem.

Visualitzar altimetria

Punts d'aigua:
Font de Santa Magdalena i font de can Turó.

Recorregut:

Arribarem a Sant Privat d'en Bas per la carretera GIP-5226. Deixarem el poble a la nostra dreta i continuarem per la carretera asfaltada fins on acaba, la coneguda àrea de picnic del Pla d'en Xurri. Allí aparcarem el cotxe i iniciarem la caminada en direcció oest cap el fons de la vall i tal com ens guia l'indicador cap al "Salt de Sallent".

Passarem una tanca de ferro que barra el pas als vehicles i de la que penja un gran senyal de prohibit aparcar. A continuació trobarem un altre indicador que diu "salt de Sallent per les escales", i poc després una primera bifurcació on continuarem planejant pel camí que segueix a la nostra dreta, tot deixant el que marxa de pujada a la nostra esquerra. Ens ajudarà un altre indicador que també diu "salt de Sallent".

Més endavant trobarem una segona bifurcació: Agafarem el corriol que marxa de pujada a la nostra esquerra (si continuéssim pel de la dreta, aniríem a creuar la riera) i començarem la llarga i costeruda pujada, ja des de l'inici i que anirem fent tenint la riera a la dreta. Al principi, trobarem el camí de les escales i també ens trobarem un gran faig amb un tronc ben nuat, curiós i espectacular. Arribarem a un petit replà que ens portarà a creuar la riera i en aquest punt, veurem per primera vegada una perspectiva del salt de Sallent.

Encararem la segona part de la pujada. A mesura que anirem agafant alçada, trobarem un parell de petits replans/miradors que ens permetran gaudir d'unes vistes magnífiques. També trobarem un parell de punts amb cordes que ens ajudaran si el terreny és moll. Malgrat el traçat és força dret, el recorregut queda ben arrecerat i sense cap mena de punt compromès, ni molt menys aeri.

Arribarem a dalt del pla on trobarem una tanca de ferro i un indicador. Continuarem per la nostra esquerra en direcció "Sant Privat pel camí dels Matxos". En poca estona i tot planejant arribarem a la riera de Sallent, just a la capçalera del salt d'aigua. Amb seny ens aproparem al punt de caiguda. Fer-ho, curiosament, és una necessitat que hom té quan hi arriba.

Per continuar travessarem la riera i seguirem en direcció sud pel corriol que es dibuixa tot vorejant la forquilla que fa la raconada del salt. Passarem per un altre mirador (aquí sí que cal que aneu alerta...) i, en pocs metres, trobarem una bifurcació de camins, on agafarem el que marxa cap a l'esquerra, en sentit sud-est, fins arribar a una clariana on hi trobarem el camí poc dibuixat que farem poc tros, ja que de seguit, abocarem a una ampla pista que agafarem en la mateixa direcció que portem. Aquesta pista és la que ve de Vidrà i Pla Traver i que arriba fins a la plana de Santa Magdalena del Mont. El seu traçat ens servirà de referent.

Just a l'inici, passarem per un primer senyal indicador que diu G56 Els Restobles. La mateixa pista ens abocarà cap a una espectacular, gratificant i molt bonica fageda de què podrem gaudir una bona estona fins que toparem amb una tanca de ferro que haurem de traspassar, doncs ens barrarà el pas.

Farem la llarga raconada: De tant en tant, se'ns obre alguna clariana i, per l'alçada en què ens trobem, ja podrem gaudir d'una magnífica vista del Pirineu (amb el Canigó destacant). Trobarem l'indicador que ens servirà de referent i que ens marca les desviacions per anar al Puigsacalm, a Sta. Magdalena del Mont i a Les Olletes (per on tornarem). Nosaltres prendrem ara el camí que indica la pujada cap al Puigsacalm, desviant-nos cap a la nostra dreta, de pujada i en sentit oest. Caminats pocs metres, trobarem dues senyals: Hem d'agafar la que diu Puigsacalm pel Puig dels Llops (sentit nord).

Ara, iniciarem una exigent pujada, no massa llarga però força dreta, que ens portarà fins al davant del Puig dels Llops (1.486 metres) i aprofitarem per arribar-hi, ja que la vista s'ho val. Reprendrem després el camí per seguir pujant fins arribar al Puigsacalm, una talaia de primer ordre de 1.514 metres d'alçada i amb una espectacular panoràmica de 360º.

El camí de tornada el farem pel mateix per on hem arribat: Així doncs, cal anar a retrobar l'ampla pista allà on l'hem deixada i continuar-la en sentit est, seguint l'indicador en direcció Santa Magdalena del Mont, una ermita-refugi situada en un entorn privilegiat, enmig d'una gran i ampla plana en forta pendent.

Tornarem enrere pel mateix camí fins retrobar l'indicador i començarem la llarga baixada (molt semblant a la pujada que hem fet a l'inici de la caminada) pel corriol que marxa just al davant de l'indicador, en direcció a Les Olletes. A mitja baixada, arribarem al Santuari de la Mare de Déu de les Olletes, una capelleta sorprenentment excavada a la roca, enmig d'un entorn molt bonic.

Reprenem el camí fins trobar un altre indicador que seguirem en sentit nord, en direcció Sant Privat, continuant la llarga baixada fins arribar a un petit rec que, una vegada haurem travessat, ens portarà fins a les instal·lacions del restaurant Can Turó. Hi passarem pel mig, pel porxo que hi trobarem, i anirem a buscar la pista de terra per on arriben els cotxes i que farem de baixada fins on tenim aparcat el nostre cotxe.

Un racó i un entorn sorprenentment curiós i bonic: la cova de la Mare de Déu de les Olletes.

accés dades tècniques, i track per GPS

6.- Pic de l'Àliga, Collada Bracons, La Grevolosa, Sant Nazari

2011-01-02T23:11:00.022+01:00

Caminada circular amb sortida del Veïnat de Dalt de la Vola (restaurant Can Piguillem), amb ascensió al Pic de l'Àliga. Seguirem carenejant fins a la collada de Sant Bartomeu, amb contínua baixada fins a la collada de Bracons, la fageda de la Grevolosa i l'ermita de Sant Nazari. Continuarem fins trobar l'ampla pista que porta cap a la casa de colònies El Güell. L'agafarem en sentit baixada, en direcció oest, fins arribar al punt de sortida.

foto publicada al temps del TN nit del dia 02/01/11

accés dades tècniques, i track per GPS

Les boires sobre la plana de Vic d'aquest matí, 11 de desembre

2010-12-11T16:18:00.011+01:00

Des de Bellmunt, amb Montserrat al fons.

sopar bs

4.- Santa Magdalena de Cambrils

2010-11-27T17:51:00.042+01:00

Ermita ubicada a 1544 metres d'alçada, d'estil romànic i ja documentada l'any 1326. Donada l'alçada en què es troba, les vistes són sorprenentment magnífiques, tant pel que fa al Pirineu Oriental -des del Pedraforca fins al Canigó-, com per la banda del Puigsacalm.

Llàstima del lamentable estat de progressiu deteriorament en què es troba.

L'accés s'ha fet des de Collfred, per la carretera de Vidrà.

accés dades tècniques, i track per GPS

Pedraforca, Cadí, Tossa d'Alp, Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó...tots.

En primer terme, Vallfogona de Ripollès.

Cara nord del Puigsacalm, amb una perspectiva molt diferent de l'habitual i més coneguda cara sud. D'esquerra a dreta: Santa Magdalena del Mont, Puigsacalm, Rasos de Manter, Puig Tossell.

Font Martingala

Marxa Rupit-Taradell '10

2010-11-21T17:09:00.053+01:00

Com és tradicional, el tercer diumenge de novembre -enguany el dia 21-, es va celebrar la Marxa Rupit-Taradell, en la seva XXXIena. edició. Contra tot pronòstic, el temps va acompanyar.

Molt probablement sigui una de les caminades més agraïdes pel seu paisatge, sobretot per les sortides de sol de què podem gaudir en el tram inicial, entre Rupit i Tavertet. Si a més, la boira baixa acompanya a la fondalada, les vistes són....senzillament espectaculars.

Destacable i molt correcta organització per part del Centre Excursionista Taradell.

accés dades tècniques, i track per GPS

Les escales amb els seus 463 esglaons.

4.- La Fageda de la Grevolosa

2010-11-01T16:50:00.110+01:00

Ruta:

Passejada circular per visitar el bosc de la Grevolosa, un dels racons naturals més màgics de la comarca d’Osona. Al bosc, d'unes poques hectàrees i a una altitud mitjana de 1.000 metres, hi trobarem un gran nombre de faigs centenaris que assoleixen els 40 metres d’alçada amb un perímetre, algun d'ells, de més de 4 metres (alguns, catalogats com a monumentals), dins d'un microclima creat en la tancada i aïllada vall on es troben. Val la pena aturar-se a sentir la tranquil·litat que encomana tot l'entor: a escoltar i gaudir uns instants d'un silenci absolut.
És molt recomanable parar-se a contemplar l'espectacle de llums i colors que ens ofereix la tardor.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:

Aproximació en cotxe per l'eix Vic-Olot fins al poble de Sant Andreu de la Vola -Osona-. Continuarem per la carretera de la collada de Bracons fins trobar l'indicador de "El Molí de Bracons", el punt de sortida de la caminada. Es tracta d'una passejada curta i agradable. El camí a peu d'anada i de tornada és el mateix.

Temps:

Orientativament i comptant anar i tornar, unes 2 hores.

Dificultat:
Baixa.

Recorregut:

Per arribar al punt de sortida, primer haurem de fer l'aproximació en cotxe. Venint de Vic (Osona), cal agafar l'eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d'entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem just després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap el Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224. L'agafarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada (en direcció a La Vall d'en Bas-Olot). Després de passar el senyal del km. 23, trobarem a la nostra dreta l'indicador de " El Molí de Bracons" el punt de sortida de la passejada i a on deixarem el cotxe.

Començarem la caminada a peu agafant l'ampla pista que, de baixada, ens farà creuar un petit torrent per seguir després planejant durant una bona estona en sentit sud, paral·lels a la carretera que queda a la nostra dreta. Obviarem diversos ramals que s'enfilen a la nostra esquerra. El camí és planer i agradable. Quan hàgim caminat 1 km. cal estar atents i agafar un corriol ben dibuixat que s'enfila a la nostra esquerra, deixant la pista per on veníem. Sol haver-hi una petita fita de pedres al terra. Seguirem planejant pel mig de roures, boixos i avellaners durant uns 300 metres i fins trobar una cruïlla (just abans hi ha una tanca). En aquest punt, hem d'agafar el corriol de l'esquerra (sentit nord), deixant el que segueix recte, que ens portarà sense pèrdua i en lleugera pujada en la seva part final, fins a l'entrada de la Grevolosa.

El bosc de la Grevolosa té forma de ferradura i nosaltres hi entrarem per la part baixa esquerra. Pel mig, en la seva part central, hi baixa un rierol. Seguirem caminant tot enfilant-nos una mica, fins arribar a la part central. En aquest punt, hi trobarem el lloc per on arriben els que baixen de dalt la collada de Bracons, i aprofitarem per fer l'altra pota de la ferradura que transcorre per un ample camí (en el seu inici hi trobem una petita font), així tancarem la magnífica vista de tota la raconada.

Tornarem enrere fins arribar, altra vegada, al bell mig de l'indret. Des d'aquí, val la pena baixar per anar a veure de prop l'imponent faig que presideix la raconada: té un perímetre a la base de 5,81 metres, una altura xifrada en 42 metres i un diàmetre de copa de 18,50 metres. Se li calcula una edat aproximada d'entre 250 i 300 anys. Impressionant.
També val la pena fixar-nos en els boixos que hi trobem, alguns d'ells també de mides molt per sobre de les seves habituals.

Gaudiu de l'indret, de la majestuositat dels faigs i del silenci.

La tornada la farem pel mateix camí per on hem vingut.

Per la grandària dels arbres i la seva ubicació en aquesta estreta i tancada vall, el bosc de la Grevolosa s'ha fet servir alguns anys, a la tardor, com a auditori per celebrar-hi un concert de música de cobla.

1.- La Foradada

2010-09-12T23:05:00.008+02:00

Ruta:

Passejada per visitar una meravella de la natura: La Foradada, a la comarca d'Osona, una espectacular fondalada on hi conflueixen un salt d'aigua, la seva gorga i un gran i curiós forat a la roca, configurant tot plegat, un entorn especial.

Resum:

Aproximació en cotxe fins al poble de Cantonigròs. Es tracta d'una caminada curta que, després d'un continuat descents, ens portarà fins a la gorga. El camí a peu d'anada i de tornada és el mateix.

Temps:

No es tarda més de 20 / 25 minuts.

Dificultat:

Cap ni una: és una passejada.

Recorregut:

Per arribar al punt de sortida, primer haurem de fer l'aproximació en cotxe. Venint de Vic (Osona), cal agafar la carretera C153 en direcció a Olot. Poc després del km. 24 trobarem, a la nostra dreta, el desviament al bonic poble de Cantonigròs. Seguirem per la llarga recta que trobem i poc abans d'arribar a l'entrada del nucli antic, trobarem un indicador amb una gran fotografia precisament de La Foradada. Trencarem cap a la nostra dreta fins arribar al ben cuidat camp de futbol, on deixarem el cotxe. Tal i com està indicat, iniciarem la caminada seguint la pista que marxa per darrera de la porteria sud del camp de futbol.

El camí és tot de baixada, sense pèrdua i ample en el seu tram inicial. Just en arribar a un indicador, girarem cap a la nostra dreta per agafar un camí més estret, ben arreglat i amb trams condicionats amb una barana de fusta. Després d'uns 25 minuts d'haver començat a caminar, arribarem a la magnífica raconada que fa la gran gorga, a sota d'un salt d'aigua i envoltada d'altes parets de roca. LA FORADADA és un gran forat en una d'aquestes parets i un regal de la natura.

Quan siguem a baix, podrem agafar un camí que dóna la volta pel darrera de la paret foradada i que ens portarà fins a dins del forat. Aquest camí continua i puja fins portar-nos a nivell de dalt el salt d'aigua, però cal anar alerta si el trobeu moll i humit perquè podria ser arriscat.

El camí de tornada es realitza pel mateix lloc per on hem baixat, però ara fent-lo de pujada.

Per tenir en compte:

El millor moment per visitar-la és quan els raigs de sol travessen la roca i es reflexen sobre l'aigua que cau del salt. L'entorn esdevé màgic.

Efemèride:

Des del 1983, cada any se celebra a Cantonigròs el Festival Internacional de Música. És un esdeveniment de gran importància en què hi participen corals i grups de danses d'arreu del món. Prop de 400 voluntaris hi col·laboren de forma totalment desinteressada, així com unes 800 famílies d'una trentena de pobles del voltant que posen a disposició de l'organització les seves cases per allotjar els participants. Un esclat de convivència, joia i alegria. L'any 1996 la Generalitat de Catalunya va otorgar-li la Creu de Sant Jordi.

2.- La Fontsanta

2010-09-11T20:15:00.029+02:00

És bó recordar el què hi ha hagut i hem tingut a prop, encara que ara ja no hi sigui...

D'aquí aquesta ressenya sobre la Fontsanta.

Ubicació:

La Fontsanta està situada al terme municipal de Sant Pere de Torelló, al marge dret del riu Ges. S'hi arriba per la BV5224, la carretera que va de Torelló a Sant Pere de Torelló, i es troba just a 150 metres del desviament que queda a la dreta una vegada passat el pont de l'Aníjol.

(S'hi passa a peu quan fem el recorregut del sender Vora Ges)

Per a mi, la Fontsanta sempre ha estat un lloc que m'ha evocat bons records d'infantesa: el meu pare ens hi portava sovint, a mi i a les meves germanes, i recordo perfectament el gust característic de l'aigua pudenta de la font: un sabor estrany... diferent i agradable a l'hora. Recordo també les llargues estones que passava jugant a tancar peixos petits dins els bassals que el riu deixava dibuixats davant la font. Tants records i tan agradables.....

A principis del segle XX, la Fontsanta esdevingué un important balneari d'aigües termals. La seva situació al costat del riu, les seves fonts medicinals, i la bellesa del paisatge del seu entorn el convertiren durant molts anys en un lloc de trobada per a la gent dels voltants.

La primera referència que se'n té data del 1840 quan la font queda inclosa en l'inventari del "Noticiario de las aguas medicinales más principales de España".

Just al costat de l'actual casa de pagès hi havia construït el conjunt d'edificis. Malauradament, en l'actualitat pràcticament no queda resta del que hi havia. També l'estat de les actuals edificacions s'està malmetent d'una manera molt ràpida.

El balneari fou construit l'any 1847, i esdevingué un lloc d'estiueig, especialment de gent benestant de Barcelona.

Vistes de part del conjunt d'edificis. L'edifici principal, abarcava uns tres-cents metres quadrats d'edificació en dues plantes. A la fotografia de dalt a l'esquerra, s'aprecia una petita capella en honor de Sant Josep.

La raó del balneari era l'existència de tres fonts: la font Pudenta, la font del Ferro i la font del Raig. Les dues primeres apreciades per les seves qualitats medicinals.

La font Pudenta queda a l'esquerra de la fotografía, i la del Ferro a la dreta, totes dues al davant del riu Ges

La Font Pudenta a principis del segle XX. Era d'aigua sulfurosa bicarbonatada, molt valorada medicinalment. La presència d'àcid sulfhídric i sofre li donava un gust i una olor molt peculiars, d'aquí el seu nom. Els anàlisis facultatius més vells són del doctor Joaquim Balcells, de l'any 1888. Per reial decret del 26 de març del 1903, aquesta aigua era declarada d'utilitat pública.

La font quedava protegida per una caseta, amb els seus voltants ben acondicionats.

Estat actual de la font Pudenta. Brolla en comptades ocasions.

L'altre font, la del Ferro, vista des de l'altre banda del riu Ges en una imagte de principis del segle XX.

També era apreciada medicinalment per la seva composició bicarbonatada i ferruginosa.

La font del Ferro en l'actualitat.

Detall de l'interior de la font del Ferro. A la paret es llegueix la inscripció: BENEDICITI FONTES DOMINO 1778.

El majestuós roure vell de la Fontsanta.

31a. edició de la travessa MATAGALLS MONTSERRAT 2010

2010-09-10T16:53:00.002+02:00

Feta i acabada.
Sortida a les 17,25 i arribada a les11:15h. Temps total: 17 hores i 50 minuts, just la mitjana de tota la prova d'aquest any anunciada per l'organització.

El temps, finalment ha acompanyat. Temperatura ideal, potser un pèl fresca a la nit. La pluja, ni l'hem ensumada: només a la sortida van caure quatre gotes mal comptades.

A la nit s'han anat obrint clarianes i el cel ha anat quedant completament net i estrellat. Tan estrellat, que t'hi encantaves mirant-lo!!! El dia ha clarejat amb un sortida de sol d'uns tons rogencs preciosos. Llavors, un sol radiant.
Una gran festa de caminadors. L'arribada a Montserrat, com sempre molt especial i, com sempre molt emotiva.

A preparar la del 2011?

4.- SANTA MAGDALENA DEL MONT

2010-08-05T21:08:00.009+02:00

Santuari del municipi de la Vall d'en Bas (Garrotxa), a una alçada aproximada de 1.250 metres, dins l'antic terme de Sant Privat d'en Bas, situat a la vessant nord-oriental del Puigsacalm, a prop del Santuari de les Olletes.
Havia estat un antic priorat de canonges regulars augustinians, dedicat a sant Corneli i a Santa Magdalena, esmentat ja a la fi del segle X i que protegiren els comtes de Besalú i els vescomtes de Bas. Va acabar finalment abandonat el segle XVI.
L'església manté algun element del primitiu edifici romànic, però fou modificada al segle XVIII.
En l'actualitat té un refugi annex. Al costat del santuari, hi trobareu un corral ben antic amb alguns arcs de mig punt.

UNA GRAN IL·LUSIÓ

2010-07-27T22:06:00.016+02:00

La revista VÈRTEX, de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, en la seva edició núm. 231 corresponent als mesos de juliol-agost 2010, ha publicat un reportatge sobre algunes de les rutes que surten en aquest bloc. La satisfacció i la il·lusió de veure ben escrit aquest treball en una revista d'aquestes característiques és molt gratificant.
Aquest és el reportatge publicat. Fent doble clic a sobre de cada imatge es pot veure cada pàgina a tamany natural.

2.- SANT BARTOMEU DE COVILDASES

2010-07-15T17:40:00.010+02:00

L'església romànica de Sant Bartomeu de Covildases data del segle XII i pertany a la parròquia de Vidrà (Osona). Es troba a 1100 metres d'altitud.

De curtes dimensions, té una sola nau de volta de canó amb un absis semicircular ornamentat per arcs llombards. Té un robust campanar d'espadanya en el mur de ponent cobert de lloses.

L'edificació ha viscut notables canvis i reformes, sobretot perquè en va caure la volta en uns terratrèmols, pels volts de 1425.

L'any 1782 s'hi va afegir una petita sagristia a la part de migdia, segons es pot veure en la data de la llinda del seu portal de comunicació amb l'església.

Ubicació a Google Maps

3.- SANT VICENÇ DE TORELLÓ

2010-07-14T21:36:00.013+02:00

Al municipi de Sant Vicenç de Torelló, a Osona, s'hi troba una joia del romànic: l'església parroquial, documentada des del segle XI.

L'estructura consta d'una nau central coberta amb volta de canó i absis semicircular a la capçalera, dues naus laterals amb voltes d’aresta romana i un campanar de planta quadrada, amb basament alt i tres pisos.

L’aspecte actual difereix molt del que tenia fa nou segles: una església romànica amb un sola nau i capçalera semicircular amb volta de canó i coberta de pedra que encara es conserva. El campanar es va aixecar, poc després, al costat del prebisteri. La nau correspon a la central del temple actual i l’absis va ser refet el segle XII sobre els fonaments antics.

4.- SANT ROC

2010-07-11T22:42:00.026+02:00

La petita ermita de Sant Roc està situada al nord del poble de Sant Pere de Torelló, a l'indret conegut per Serrat de Nespla, sobre un petit cim i roquissar a 730 m d'altitud, i molt a prop de la casa de pagès El Serrat.

L'edificació data del segle XVII, i va ser construïda com a vot contra la pesta.

La campana està ornamentada amb fulles de roure, i té una inscripció on s'hi llegeix: "Me feren fer per Sant Roch. Ano 1698. I foren padrins Francesch Serrat i Madrona Serrat"

Es guarda una petita imatge, molt humil, que segurament seria la primera. L'actual imatge l'executà l'escultor Seguranyes de Vic. Des de mig segle passat possiblement presidí l'altar una pintura que ocupava tot el fons de la capella i que va ésser cremada el 1936.

Té un petit campanar d'espadanya i completa l'edifici l'atri davanter (construït l’any 1901, per en Jacint Rifà i Munt), cobert amb teulada de la mateixa alçada de l'edifici, sostingut per dues columnes i amb pedrissos laterals per a seure-hi.

D'art en té poc, però molta devoció i tradició. Avui dia se celebra la festa el 16 d'agost en què es canten els goigs i es fa una missa.

Ubicació a Google Maps

5.- SANTUARI MARE DE DÉU DE LES OLLETES

2010-06-26T22:38:00.013+02:00

El santuari de la Mare de Déu de les Olletes està situat al vessant nord del Puigsacalm, a 1040 m, camí de Santa Magdalena del Mont. Excavat a la roca viva de la muntanya, la balma té cinc metres d’alçada per vuit de fondària i quatre d’amplada. L'edifici actual és del 1855.

S'hi conserva una imatge d'alabastre policromat inacabada; és dels segles XVI i XVII, i, segons la tradició, es tracta d'una marededéu trobada. A la part superior de la reixa de l’entrada hi ha forjades unes olles petites que donen lloc al seu nom.

S'hi celebra un aplec al setembre.

2.- Els Bufadors de Beví

2010-05-15T20:17:00.029+02:00

la serra dels Bufadors

Ruta:

Caminada per conèixer un racó esplèndid, d'una gran bellesa i amb un encant màgic: la serra dels Bufadors. Es diu així per uns forats i escletxes que hi al terra i per on surt corrent d’aire. El lloc té un microclima especial (trobareu grans blocs de roca coberts de molsa i una vegetació ben diferent a la de l'entorn) degut a la seva situació en la part obaga de la serra.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:

Caminada circular que dóna la volta a la serra dels Bufadors. L'aproximació en cotxe la farem per la pista forestal que surt de Santa Maria de Besora en direcció a Llaers i a Ripoll. El traçat no presenta dificultats: inicialment és planer per la part assolellada i de tornada, per la part obaga.

Temps i distància:

2 hores i 30 minuts.

5,24 kms.

Dificultat:

Baixa.

Punts d'aigua:

Sense punts d'aigua.

Recorregut:

Per arribar al punt de sortida farem l'aproximació en cotxe: agafarem la carretera C17 en direcció a Puigcerdà i entrarem al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar per sobre el pont del riu Ter i al final del pont, enfilar a l'esquerra per la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaers". Hem d'agafar aquesta estreta pista cimentada que recorre un paisatge molt bonic i que està en prou bon estat per poder-la fer amb un vehicle tipus turisme. Cal que aneu alerta ja que els revolts són molt tancats i constantment trobem pujades i baixades pronunciades. Després de recórrer 5 kms. arribarem al coll de Beví on aparcarem el cotxe: serà el nostre punt de sortida i arribada.

Iniciarem el recorregut tot reculant de baixada per la pista per on hem vingut i fins trobar, a 300 metres i a la dreta, una cruïlla amb l'indicador de Mas Veí. Agafarem la pista que marxa en sentit nord-est i que ens portarà a fer planerament tota la cara assolellada de la serra dels Bufadors (aquest mateix camí tomba cap a la part obaga en el seu tram final). Primer trobarem una ampla plana a la nostra dreta (hi acostumen a aparcar vehicles) i a continuació l'indicador dels bufadors. Farem la baixada per un ample camí de pedra en sentit nord fins que, en la seva part final, trobarem un altre indicador que ens farà desviar cap a llevant per un agradable corriol: hem passat de la banda solella a l'obaga. Trobarem un tercer indicador en el qual hi podrem llegir una interessant explicació de l'entorn que trobarem. En aquest punt, hem d'agafar el camí que marxa un xic enfilat per la dreta i que ens portarà a trobar els primers forats.

L'indret no és gaire gran, de forma allargassada i un pèl estret. Ens hem de fixar en els forats que es van trobant de forma dispersa al terra. Si hi acostem l'orella, notarem que l'aire que surt és fred i, a vegades, es pot arribar a escoltar com l'aire xiula en el seu interior, d’aquí el nom de bufadors. El terreny és inestable i es recomana no entrar dins dels bufadors. Val la pena entretenir-se una estona per tota la raconada. L'entorn és màgic i el silenci, especial.

Continuarem el recorregut pel corriol que marxa en direcció est. El camí es comença a enfilar per anar a buscar la carena i, la part final del recorregut, ja la farem tota per la part alta de la serra.

En arribar a la carena trobarem una bifurcació de camins: un baixa en direcció sud cap a la cara solella i l'altre puja en sentit est, que és el que nosaltres hem d'agafar. Arribarem al collet dels Bufadors on podrem veure (aneu alerta amb l'estimball i sigueu prudents!), una magnífica vista tant del recorregut que hem fet com del poble de Santa Maria de Besora. Al fons, la serra de Bellmunt. Continuarem carenejant i resseguint el corriol. Durant el recorregut veurem, a la nostra esquerra, la cara sud del Pirineu, amb el Puigmal destacant, i també el castell de Llaers en primer terme. També passarem per un racó farcit de boix grèvol, un arbre escàs i molt bonic, tant per la seva fulla com per les boles vermelles que regala quan floreix. El tram final del recorregut el farem en sostinguda baixada fins arribar al coll de Beví, punt on trobarem la pista encimentada on hem deixat aparcat el cotxe en arribar. La tornada amb el cotxe la farem pel mateix camí per on hem vingut.

3.- Les Escletxes de Freixeneda

2010-05-14T16:55:00.005+02:00

Aquest racó també es coneix amb altres noms: les Escletxes de la Correjada, les Escletxes de l'Euga o les Escletxes de les Clapisses.

Segons m'ha indicat l'Edu Rifà, col.laborador del mapa de l'editorial Alpina, i atenent a les indicacions que a ell li va fer en Ramon Vila d'Abadal, aquest indret també es coneix com pels Volts de Correjada.

Segons sembla, cap a l'any 1425 hi va haver en aquest lloc un terratrèmol molt fort que va ser l'origen d'aquestes grans escletxes obertes al terra. In situ, podrem comprovar la magnitud d'aquell sisme, ja que s'aprecien uns moviments de grans blocs de roca, amb una profunditat considerable de 2 a 4 metres, i amb una forma longitudinal que ens permet passejar-hi per dins (en algunes millor que en d'altres).

Tot plegat, barrejat amb la seva orientació obaga, ha conformat un microclima en el seu interior molt particular: les parets de pedra estan cobertes per una molsa molt atapeïda i hi trobem grans i vells faigs arrelats directament a la roca.

Aquesta vegetació de faigs i boixos, ho encatifa i ho amaga tot, motiu pel qual tant les escletxes com tot el seu entorn queda força arrecerat. La passejada es converteix doncs en una descoberta contínua.

També deixeu-me agrair l'agradable companyia amb qui vàrem fer aquesta sortida: el Joaquim Mena, el Ramon Planas i el Josep Soldevila, veïns de Sant Quirze de Besora i de Vidrà i grans coneixedors del lloc, que van tenir l'amabilitat d'acompanyar-nos i ensenyar-nos les principals escletxes del racó. Sense ells no hauríem pogut gaudir tal i com ho vàrem fer.

Ubicació:

A la serra de Freixeneda. L'indret queda a prop de Vidrà, després de passar el petit poble de Ciuret.

Nota:

Contradient l'esperit divulgatiu d'aquest bloc, en aquesta caminada no publico l'accés a l'indret. Aquest esperit de preservació és el que contínuament em va transmetre en Ramon Planas quan me'l va ensenyar. I li vull respectar. És tant espectacular, que hem d'intentar conservar-lo com sigui.

1.- La Bauma del Teixidor

2010-01-06T00:05:00.029+01:00

Ruta:

Passejada per visitar l'espectacular bauma del Teixidor, situada a cavall entre les comarques del Ripollès i el Bisaura. La bauma havia estat habitada fins no fa massa anys i per això, encara s'hi troben restes d'edificacions.

Resum:

Aproximació en cotxe fins a la pista forestal que va de Santa Maria de Besora en direcció a Llaers i Ripoll, amb agradable i planera caminada fins a la Bauma del Teixidor, passant per sota el castell de Llaers. També podrem veure el bonic paratge i conjunt d'edificacions que conformen la casa de pagès del Teixidor.

El camí a peu d'anada i de tornada és el mateix.

Visualitza aquesta ruta en 3D (si disposes de Google Earth)

Temps i distància:

2 hores i 45 minuts.
8 kms.

Dificultat:

Baixa

Punts d'aigua:

Sense punts d'aigua.

Per tenir en compte:

És aconsellable portar una llanterna per veure l'interior de les edificacions que encara queden a la bauma i, sobretot, tenir-ne molta cura degut a la seva extrema fragilitat.

accés dades tècniques, i track per GPS

Recorregut:

Per arribar al punt de sortida, haurem de fer primer l'aproximació en cotxe. Cal agafar la carretera C17 en direcció a Puigcerdà i entrar al poble de Sant Quirze de Besora per la cruïlla dels semàfors. Hem de passar pel pont del riu Ter i enfilar a l'esquerra la carretera BV5227. Travessarem la via del tren i seguirem durant uns 7 kms., fins arribar a Santa Maria de Besora. Quasi al final de la recta que travessa el poble, trobarem a mà esquerra la senyalització que indica "a Ripoll per Llaers". Agafarem aquesta estreta pista de ciment per la qual cal circular amb compte (però s'hi pot anar amb un cotxe tipus turisme tranquil·lament), doncs els revolts tancats i les pronunciades pujades i baixades, són constants. El paisatge és molt bonic.

Després de recórrer 7 Km. ens trobarem amb la primera i bonica imatge del Castell de Llaers. Després de passar-ne per sota i deixant la casa de pagès de la Vila de Llaers a la nostra esquerra, arribarem a un petit collet amb una gran esplanada on aparcarem el cotxe. Hi ha diversos indicadors de camins i una plafó informatiu dels llocs d'interès.

D'allà, i en direcció est cap a Les Baumes i el Castell, agafem l'ampla pista forestal tot seguint l'indicador que hi trobarem. Passarem pel costat de la casa de pagès de l'Hostal del Castell, des d'on surt el camí per pujar fins a dalt el Castell. Nosaltres continuarem per la pista que segueix a la nostra dreta i que en 40 minuts mal comptats ens portarà fins a la casa de pagès el Teixidor. Val la pena parar-nos per veure el preciós entorn on es troba i el conjunt d'edificacions que la conformen, destacant, sens dubte, la magnífica portalada i les arcades de la part baixa del seu davant.

Recularem per tornar a agafar el camí per on hem vingut, i que segueix en direcció est per la part baixa exterior dels edificis. Seguirem la pista i, en dues ocasions, trobarem una bifurcació de camins: en ambdós cassos hem d'agafar el camí que baixa per la nostra dreta. Al final d'un ample baixant mig cobert per la vegetació, arribarem fins a la gran raconada natural que conforma l'espectacular i majestuosa Bauma del Teixidor.

Aprofitarem per visitar els seus racons, fons i foscos. Impressiona l'olor de sutge que se sent, amb la negror pel fum encara impregnat sobre la roca damunt les edificacions. Realment és un lloc que captiva ja només de pensar en les condicions en què hi vivia la gent fins no fa massa anys.

Si ens fixem en l'interior d'una de les edificacions, encara s'aprecia l'existència d'un forn de llenya, probablement per cuinar i coure, entre d'altres coses, el pa. Se suposa que a la part baixa del davant, on ara hi ha una pollancreda, és on hi havien els horts dels quals s'abastien per menjar. La bauma es troba a dins d'un petit torrent i en regalima aigua assíduament, sobretot en períodes humits. Podrem veure-hi un dipòsit natural d'aprofitament d'aigua.

Ara és hora de tornar i ho farem pel mateix camí per on hem vingut.

Quan arribem al cotxe, podrem acabar la caminada arribant-nos a un indret que tenim allà mateix indicat amb el nom del Panteó. Es tracta d'un monument curiós per la seva ubicació i proporcions, construït en memòria d'uns fets luctuosos (que van ser ocasió de dol) que van passar en aquell indret l'any 1874, durant la guerra dels Carlins.

La tornada en cotxe també la farem pel mateix camí per on hem vingut.

2.- Bellmunt des de Sant Pere de Torelló

2009-02-08T18:25:00.343+01:00

Ruta:
Pujada al Santuari de Bellmunt (1.246 mts.) des de Sant Pere de Torelló, i tornada per la carena i Coll de Duec.

Resum

Caminada que comencem sortint de Sant Pere de Torelló, just després del revolt del cementiri on deixarem la carretera asfaltada, i que segueix en gran part el camí vell que és el traçat tradicional de pujada al Santuari. La tornada la farem per la carena, amb baixada fins a Coll de Duec, i resseguint ja en el tram final, el mateix camí per on hem pujat.

Temps i distància:

3 hores i 20 minuts.

11,57 kms.

Dificultat:

Mitja-baixa. Sense dificultats per caminar segons el temps estimat. Aquesta caminada té dues parts completament diferenciades: la primera que és tota de pujada, i la segona, tota de baixada.
Visualitzar altimetria.

Punts d'aigua:

A mitja pujada trobarem la Font Vidranesa i a dalt l'esplanada, la Font de St. Marc .

accés dades tècniques, i track per GPS

Recorregut:

Arribarem en cotxe a Sant Pere de Torelló on trobarem els senyals que ens indicaran el camí cap al Santuari. Deixarem el cotxe a l'esplanada que trobem davant del cementiri i iniciem el recorregut per la carretera que puja cap al Santuari. Deixarem aquesta carretera, just després de passar el cementiri, i enfilarem la pujada de pedra que trobarem de seguida a la nostra dreta. Hem d'anar pujant pel dret fins arribar, sense pèrdua, a un gran dipòsit d'aigua que voltarem per la seva banda esquerra. En aquest punt ja trobarem unes senyals blanques i vermelles que ens ajudaràn durant bona part de la pujada.

Hem d'anar seguint el camí marcat fins a trobar un pal d'electricitat. Just després de passar-lo, començarem una pujada curta de camí de pedra sorprenentment dreta i que haurem de travessar longitudinalment, girant totalment cap a la nostra banda esquerra, per trobar el traç que segueix pujant, ara ja més planer i pel mig d'alzines, fins arribar a trobar i creuar, per primera vegada, la carretera asfaltada. El camí segueix pujant tot seguit.

Aquesta nova pujada, ja un tros més amunt, ens tornarà a abocar a la carretera que resseguirem fins arribar al Pedronet de la Verge de Montserrat -parada obligatòria pel seu mirador des d'on, en un dia clar, es veuen les muntanyes de Montserrat-. Continuem per la carretera fins tornar a agafar el camí que retrobem a la nostra esquerra després de dos revolts passat el Pedronet.

Al final d'aquest nou tram arribarem a Font Vidranesa. El camí continua pel seu darrera. Tornarem a creuar la carretera i, seguint el camí que trobem tot recte, arribarem a la monumental Alzina Grossa. Entreteniu-vos admirant la seva majestuositat i, reprengueu la marxa pujant pel corriol que es dibuixa pel seu darrera. A partir d'aquí iniciem la part del recorregut més agradable, sobretot perquè el seu traçat és més suau. Tornarem a creuar, i per última vegada, la carretera fins arribar al capdamunt on trobarem l'aparcament de cotxes emplaçat a sota el Santuari.
Encarem la darrera i dreta pujada pel camí cimentat que, tot i que també arriba a dalt donant la volta pel darrera, el deixarem de banda, per agafar el camí solell del davant, pujant l'esglaonat que hi ha després del roure que trobarem - i des d'on podrem veure des d'on salten els afeccionats al vol lliure-.

Per a la tornada, sortirem de l'esplanada del davant el Santuari per l'ample camí de ciment, en sentit ponent. Just abans d'arribar al primer revolt, tombem cap a la dreta per seguir el camí que marxa en direcció a les antenes de telecomunicacions que veureu. Després de passar per davant d'aquestes instal·lacions, continuarem resseguint tota la llarga carena per dalt -està senyalitzat amb la marca d'un punt rodó vermell- i això ens permetrà gaudir de les vistes magnífiques que se'ns ofereixen i anar combinant la part solella amb l'obaga -alzines i roures amb faigs-. Just al capdavall de la carena, el propi camí ens fa girar cap a la nostra esquerra, tombant definitivament a la part assolellada i fins arribar al Mirador, parada obligatòria per les seves excel·lents vistes de la Plana: en primer terme la vall de Saderra, el Castell de Torelló i el castell d'Orís. És en aquest punt, si prenem de referència el santuari de Bellmunt, on ens trobem en la part més allunyada de la serralada. Ara seguirem el camí, tot de baixada, que de forma longitudinal ens farà anar recuperant la perpendicularitat del Santuari i fins arribar, sense pèrdua, al Coll de Duec.

Arribats aquí, girant cap a la nostra esquerra per seguir baixant en direcció a Sant Pere de Torelló, trobarem una tanca de fusta que passarem. Sempre de baixada, el camí ens farà passar per sobre un rocam planer fins anar a petar a una plana on trobarem, a la nostra dreta, un tancat per bestiar. Ara girarem cap a l'esquerra fins arribar a trobar, molt a prop, la carretera asfaltada que puja al Santuari.

Enfilarem aquesta carretera en sentit pujada per seguir tot recte i planer fins trobar, a poca distància, l'indicador de la casa de pagès de Padroses. Aquí cal que agafeu, a la nostra dreta, el mateix camí que ja hem fet de pujada a la part inicial de la caminada. Passarem pel dipòsit d'aigua, farem la baixada pel costat dret del cementiri, i arribarem a l'aparcament on hem deixat el cotxe.

8.- Bellmunt pel Castell de Torelló, Coll de Duec, i la carena de Bellmunt

2008-12-20T17:19:00.303+01:00

Ruta:

Caminada circular amb sortida de Sant Vicenç de Torelló i que arriba al Santuari de Bellmunt passant pel Castell de Torelló, coll de Duec, cresteja la carena de Bellmunt i torna per Forat Micó i Sant Pere de Torelló.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:
Sortim de Sant Vicenç de Torelló. Pugem al Castell de Torelló i seguim fins al coll de Duec per iniciar l'ascens al Santuari, tot anant a buscar la carena de Bellmunt per la seva banda esquerra més allunyada i crestejant-la fins arribar al Santuari. La baixada la farem cap al coll d'Hi era de Massa, tombant cap a la Tosca de Degollats i per Forat Micó fins a la casa de pagès de la Vall. A continuació, ens enfilarem cap al turó de la Portella, baixarem cap a la masia d'El Serrat fins arribar a Sant Pere de Torelló, per seguir fins a Sant Vicenç de Torelló, on acabarem la caminada.

Temps:

6 hores.

21,79 kms.

Dificultat:
Mitja: cal resistència. En el seu tram inicial, aquesta caminada és una mica trencacames.

Visualitzar altimetria

Punt d'aigua:
A dalt l'esplanada de Bellmunt, la font de Sant Marc.

Recorregut:
Sortim de Sant Vicenç de Torelló en direcció a la casa de pagès El Camps que vorejarem per la seva part esquerra per anar a buscar el camí fins a la casa de pagès El Vilar. Resseguirem el tancat de la casa per la seva banda esquerra, en sentit oest, i continuarem recte fins trobar una casa abandonada. A la dreta, comença l'ample camí de pujada cap al Castell de Torelló: des de dalt podrem contemplar una bonica panoràmica de 360º.
Continuarem el recorregut baixant del castell per l'escaleta de ferro per on hem pujat i ens encararem en direcció Bellmunt pel camí que continua baixant per darrera del castell (haurem de sortejar un parell de pronunciats tobogans) en direcció nord-est cap al Serrat dels Tres Batlles. Passarem el turó del serrat per sota, per la seva banda dreta, i continuarem resseguint el camí fressat de baixada que ens aboca a una raconada obaga que trobarem després d'un dret i curt baixant de pedra. Quan sortim a la part solella, encararem una curta i dreta pujada fins arribar al replà - hi trobareu un tronc de pi caigut i entravessat al camí -. Cal que estigueu al cas, doncs just a la baixada següent, trobarem un segon replà amb el desviament a la dreta - un pèl amagat - que hem d'agafar. En aquest moment, deixarem els senyals grocs i blancs i agafarem de referència uns punts vermells marcats.

La baixada ens portarà fins al Coll de Maronta, per seguir carenejant fins arribar a coll de Duec (tingueu present anar seguint els punts vermells). En aquest punt, començarem la pujada (que comença força dreta però que es fa més suau després) pel costat esquerre de l'indicador verd que hi trobareu, i que ens portarà fins a la carena de dalt la serralada de Bellmunt.

Passarem per un atapeït bosc d'alzines: entreteniu-vos a contemplar les petjades que hi van deixar els antics carboners que hi treballaven (de cada soca d'arbre, en surten tres, quatre, cinc, o fins i tot més troncs, preparats per a un millor aprofitament del carbonet vegetal que n'extreien).

Arribarem fins al Mirador, un dels punts més bonics de la zona per les seves vistes i parada obligatòria en aquest recorregut. A partir d'aquí, el camí canvia d'orientació i ens fa caminar per la part obaga enfilant-se per la cresta de la llarga carena que ens portarà, sense pèrdua i després de passar pel costat de les antenes de comunicacions, fins a l'esplanada del Santuari. Aquest és un dels trams més agraïts, ja que en fer-se a una bona alçada, es pot apreciar el contrast entre la part solella i l'obaga, la plana de Vic i el Vidranès, alzines i roures amb faigs. Preciós.

La baixada del Santuari la farem pel camí en direcció Vidrà fins arribar al coll d'Hi era de Massa, on seguirem la pista de bosc que marxa cap a la nostra dreta, en direcció est, cap a la baga de Canemars. Continuarem baixant fins arribar a una placeta on s'acaba l'ampla pista. En aquest punt, i continuant recte en el mateix sentit nord-est que portem de baixada, trobarem un petit corriol de pujada molt suau i que, després d'un llarg i agradable descens, ens portarà just davant la magnífica roca de la Tosca de Degollats.

Agafarem el vial (que és el camí ral que va de Vidrà a Sant Pere de Torelló) on hem abocat, en sentit sud de baixada i en direcció a Sant Pere de Torelló. Passarem pel costat de la casa de pagès de La Vall i seguirem per l'ampla pista fins arribar al trencall que, de pujada, ens enfilarà cap al collet de la Portella. Trobareu aquest trencall just després de passar un revolt de dreta, quan perdeu de vista al darrere vostre la casa de La Vall i des d'on veureu, al vostre davant i ben enfilada, l'ermita de Bellmunt. El camí de pujada fins arribar a l'enfilat pas de La Portella - hi veureu un pal d'electricitat - està molt ben fressat i l'hem de fer sempre en l'orientació sud de pujada i per la nostra banda esquerra.

Quan haurem arribat a dalt, iniciarem la baixada fins a la masia El Serrat. A mig camí trobarem el PRC-45, senyalitzat amb dues ratlles: una groga i l'altre blanca, que ja no deixarem fins a l'arribada. Continuarem el camí en direcció a l'ermita de Sant Roc, i seguirem baixant fins arribar a la casa de Fontdevila. En aquest punt, agafarem la carretera asfaltada que deixarem als pocs metres per prendre un trencall a la dreta que ens enfilarà cap a l'església de Sant Pere de Torelló. Hi passarem per davant i ens desviarem pel primer carrer a la dreta que trobarem. Anirem seguint els senyals del PRC-45 que ens ajudaran a travessar el poble i sortir pel camí que segueix planer i recte, entre el marge de dos camps. Farem un petit tobogan per creuar la riereta del Pujol fins trobar el camí de pedra que, de baixada, ens farà passar a prop de la casa de pagès El Roger que quedarà a la nostra dreta. Seguirem pel camí cimentat fins trobar el trencall cap a la dreta, just al costat d'una petita granja. Seguirem recte per travessar, pel mig, un camp de conreu amb el camí fressat per les motos, creuarem el rierol de l'Anijol, i enfilarem finalment cap a Sant Vicenç de Torelló, el nostre punt de sortida.

12.- Salt d'aigua de l'antic Molí del Salt de Salgueda per Forat Micó, i tornada pel sender Vora Ges

2008-12-06T15:37:00.470+01:00

Ruta:

Caminada circular amb sortida a Sant Vicenç de Torelló fins al salt d'aigua de l'antic Molí del Salt de Salgueda per Forat Micó, amb tornada per la casa de pagès d'Espaulella i el sender Vora Ges.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:
Aquesta caminada circular surt de Sant Vicenç de Torelló en direcció a Sant Pere de Torelló, la masia del Serrat i, pel camí de Forat Micó, arribar al salt d'aigua de l'antic Molí del Salt de Salgueda. Per tornar canviarem de banda de riu i passarem per la casa de pagès d'Espaulella, baixarem cap a la casa de Rabassola i seguirem el riu Ges per la seva esquerra fins arribar a l'entrada de Sant Pere de Torelló. Allà agafarem el sender Vora Ges fins a Sant Vicenç de Torelló.

Temps i distància:

5 hores i 30 minuts.
24 kms.

Dificultat:

Baixa, només cal estar preparat per aguantar el ritme durant el temps estimat.

Ja que travessarem tres vegades el riu, cal estar al cas en èpoques de pluges, doncs podríem tenir certes dificultats tot i les passeres que trobarem a cada pas de riu.
Visualitzar altimetria

Punts d'aigua:

Una font a la casa de colònies del Molí, a Sant Pere de Torelló (cap al final del recorregut).

Recorregut:

Sortida de Sant Vicenç de Torelló en direcció a l'hípica de Manubens, que passarem de llarg fins arribar a la casa de pagès El Roger. Passarem entre la casa i un gran tancat per a xais per seguir tot recte fins enllaçar amb el PRC-45 (direcció Sant Pere de Torelló) i fins trobar l'indicador que ens farà girar en direcció est i fer un petit tobogan per creuar el torrent del Pujol i, enfilant-nos de nou, entrar a St.Pere fins trobar l'església parroquial (anirem seguint els senyals grocs i blancs que anirem trobant).

Des de l'església, marxarem en sentit est en direcció cap a una petita placeta que hi ha després de l'aparcament del costat de l'església. Des d'aquí, baixarem pel camí de ciment fins trobar l'indicador que ens desvia a la nostra esquerra per agafar un camí d'herba que ens porta a la carretera asfaltada i que va vorejant per la nostra esquerra, la raconada que dibuixa el mateix camp que hi ha a tocar de la carretera. Després de caminar uns pocs metres per la carretera, la deixarem per agafar el desviament que marxa a la nostra esquerra en direcció a la casa de Fontdevila i, després de passar-la, seguirem el senyal que ens desvia a la nostra dreta, creuarem el Torrent de Padroses per les passeres que hi trobarem i començarem a enfilar el camí de pujada fins a l'ermita de Sant Roc. Després d'aturar-nos una estona a contemplar la panoràmica, continuarem en sentit nord i direcció a la Masia El Serrat , tot seguint els senyals del PRC45 que anirem trobant i fent pujada en direcció al Collet de La Portella. Cal estar atents, doncs a mitja pujada, trobarem una plaça carbonera amb un encreuament de camins. En aquest punt, deixarem el PRC45 que se'n va cap a la nostra esquerra, i seguirem pujant pel camí que segueix recte i en el mateix sentit nord-est que portem.
Arribarem al Coll de la Portella que podreu identificar pel pal d'electricitat que hi ha. Des d'aquí, són excel·lents les vistes que se'ns ofereixen de tot el congost del Forat Micó.

I ara, canviant de vessant, iniciarem el camí de baixada que transcorre per una agradable obaga que ens menarà fins a la casa de pagès de la Vall. Trobarem primer una tanca de fusta i després una bifurcació de camins (on veureu una pedra grossa que hi ha al terra). Arribats a aquí, cal que agafem el camí que marxa de baixada cap a la dreta i que, un tros més avall, segueix tot raconant com a corriol fins abocar-nos a l'ampla pista del PRC47. La seguirem en sentit nord i, just abans d'arribar a la casa de pagès de La Vall, -que ens queda amagada darrera un petit turó- trobarem i agafarem la pista de desemboscar que marxa a l'esquerra. Hem d'estar al cas, doncs aproximadament a uns 50 metres, a la dreta i de baixada, comença el camí que hem de seguir (les marques blanques i grogues del PR també ens ajudaran a trobar-lo).

El traçat de camí que agafarem i que no deixarem fins trobar el baixant cap el salt d'aigua, és d'un recorregut i contrast magnífic. Les raconades obagues que trobarem amb faigs i boixedes són espectaculars. Seguirem endavant i després de creuar la pista de desemboscar que hem deixat d'inici, arribarem a la monumental roca de la Tosca de Degollats, una gran i curiosa formació rocosa d'origen calcari per la que baixa aigua de forma constant durant la major part de l'any.

Continuarem el camí en direcció Vidrà -també trobarem un indicador després de passar la Tosca- tot resseguint el congost. Poc després de la primera raconada passada La Tosca sortirem del corriol on estem per abocar a una pista més ampla que baixa cap a la nostra dreta. Nosaltres hem de continuar recte ja que si ens desviem aniríem a parar a baix el riu.

El camí que segueix més ample, ens portarà després d'una lleugera pujada i en una assolellada corba d'esquerra, a trobar la senyalització del salt d'aigua de l'antic Molí del Salt de Salgueda. Hem d'agafar el desviament a la dreta que continua per un corriol amb un descens força pronunciat (estigueu atents i no patineu si el terra és humit!). A mesura que anirem baixant, sentirem amb més força la fressa que fa l'aigua al caure pel salt. Arribarem davant la gorga on aprofitarem per disfrutar tant del magnífic salt d'aigua com de tot l'entorn que l'envolta. Podrem apreciar, també, les poques runes que queden del molí que hi havia hagut.

Iniciarem la tornada canviant de banda de riu. Creuarem per les passeres que hi ha i ens enfilarem pel camí que puja precisament pel mig de les runes del molí i que ens situarà just a sobre del salt. Seguirem pujant fins trobar transversalment un camí que agafarem en direcció sud, cap a la nostra dreta (Un moment! Quan sigueu aquí, és aconsellable continuar pocs metres cap a la nostra esquerra per anar a veure el bonic pont del Molí de Salgueda, que val molt la pena). Trobarem un indicador que ens direccionarà cap a Salgueda i el Puig de les Àligues, passarem pel costat d'una torre d'alta tensió, trobarem un parell d'obagues i unes frondoses raconades de faigs. El camí, en la seva part inicial transcorre per una llarga i sostinguda pujada fins arribar a un collet, per iniciar després una llarga baixada per la part solella que acaba en un ample camí transversal que passa pel fons de la vall a on abocarem. Veurem al turó del davant, i enfilada, la casa de pagès d'Espaulella. Just al final de la baixada creuarem tant la pista que trobarem com el petit torrent de Salgueda que hi ha al seu costat, i començarem de sobte una curta i dreta pujada fins a Espaulella, des d'on podrem gaudir d'unes vistes i un entorn molt agradables.

Una vegada a dalt del pla, el camí continua per davant del pou d'aigua que hi ha després de la pallissa. Anirem raconant fins arribar planerament a un collet, situat just després d'una corba d'esquerra. Aquí iniciarem una llarga i pronunciada baixada, en direcció sud, tot trobant alguns ramals de camí que podrien despistar-nos però no és així, ja que tots conflueixen al mateix punt. Trobarem una tanca feta amb barres de fusta que haurem de traspassar, deixant el camí que marxa a la dreta. Ens trobarem també amb una altra torre d'alta tensió i arribarem al camí dels Ferrers, des d'on tindrem unes espectaculars vistes de l'entrada al congost del Forat Micó. Farem a continuació una altra llarga baixada que ens portarà fins a una plana on trobarem la casa de pagès de Rabassola.

Situats a la plana, i quedant Rabassola a la nostra dreta, per trobar el camí continuarem tot recte en el mateix sentit de baixada en direcció sud fins al fons de la plana. Just per l'esquerra d'un pi solitari que hi ha, deixarem la pista més ampla (que marxa cap a la nostra dreta i que segueix per creuar el riu Ges) i agafarem l'altre camí (per no haver de creuar en cap moment el riu). El traçat es va decantant cap a la nostra banda esquerra, amb dues amples raconades que voregen dos camps de conreu separades per una torre d'alta tensió. En arribar a l'alçada de la casa de La Teularia (ens queda a la nostra dreta i a l'altra banda del riu), continuarem sense deixar el corriol per on caminem, creuarem un petit torrent -també hi trobarem una tanca de ferro- i enfilarem una curta pujada que ens portarà fins a la casa de pagès de Pigrau, també coneguda per Can Cabanes.

Agafarem la pista de ciment en sentit baixada fins trobar i creuar la carretera asfaltada que va de Sant Pere de Torelló a La Vola -en aquest punt ens retrobarem amb el PRC47- i seguirem recte fins arribar a baix el riu que travessarem per les passeres. Ja situats a l'altra banda (la dreta del Ges) arribarem al pont de La Riera que passarem per dalt. Havent-lo passat, girarem a la nostra dreta per seguir un petit i agradable corriol fins arribar a la casa de colònies d'El Molí de la Riera (punt d'aigua). Travessarem de nou el riu per la palanca que trobarem davant de la casa i farem un tros de costeruda pujada de ciment fins a la petita casa de fusta que hi ha a mitja pujada. La passarem i de seguida, a l'esquerra, tombarem per agafar el corriol que segueix el camí Vora Ges, el PRC47. Hem d'estar al cas de seguir les marques grogues i blanques per no despistar-nos, sempre tenint present que hem d'anar pel costat baix del riu i per la seva banda dreta.

Passarem per Els Mesclaments (on es barregen les aigües del riu Ges amb les del riu Fornés), i a continuació trobarem la resclosa de Targarona.

Seguirem planejant fins passar pel costat de la casa de pagès de La Fàbrica de Targarona i, poc després de passar-la, ens trobarem un camí transversal que talla bruscament el corriol on estem, i que aboca directament al riu. Girarem doncs cap a la nostra esquerra i travessarem el riu per les passeres que trobarem -en aquest punt del riu és fàcil veure-hi crancs-. Seguirem baixant (som a la banda esquerra del riu Ges) per un camí força ample que passa pel costat de la casa i les granges del Molí de Targarona i ens porta a trobar i passar el pont de Targarona. Després de passar-lo, trencarem a l'esquerra per seguir els senyals que ens menen a les planes de la Fontsanta. Seguirem pel camí ample fins trobar la carretera asfaltada que baixa de Sant Pere de Torelló, la creuarem amb molta cura (acostuma a estar molt transitada) i travessarem el pont de l'Anijol, per trencar després cap a la dreta i encarar la pujada fins a Sant Vicenç de Torelló, el punt d'arribada.

3.- Bellmunt, pel camí de La Vall

2008-01-03T23:14:00.218+01:00

Ruta:

Caminada circular per arribar al Santuari de Bellmunt per la seva vessant de llevant, la de Forat Micó (segurament la més desconeguda) i que puja pel camí que remunta de la casa de pagès de La Vall.

Resum:

Sortida des de Sant Pere de Torelló en direcció a l'ermita de Sant Roc i a la masia del Serrat, per seguir després en direcció al pas del Collet de la Portella, vorejant la raconada que trobem de baixada fins empalmar amb la pista forestal que ve de la casa de pagès de La Vall i que ens portarà de pujada fins a dalt de Bellmunt.

De tornada, baixarem pel davant tot resseguint el camí vell i creuant diverses vegades la carretera asfaltada fins arribar a les cases de pagès de Pedroses i Comes.

Temps i distància:

3 hores i 30 minuts.

14 kms.

Dificultat:

Mitja baixa. Només cal estar preparat per aquest tipus de caminades, atenent al desnivell i a la durada que té, tot i que es tracta d'un traçat agradable i sense complicacions.
Visualitzar altimetria.

Punts d'aigua:

Tres punts d'aigua: una petita font tot baixant de la Portella, la font de Sant Marc a dalt el Santuari i, a mig camí de baixada, la Font Vidranesa.

accés dades tècniques, i track per GPS

Recorregut:

Sortim del poble de Sant Pere de Torelló, davant de l'església parroquial. En la part inicial de la caminada resseguirem el sender de petit recorregut PRC45, senyalat amb dues ratlles superposades, una blanca i l'altra groga.

Marxarem en sentit est en direcció cap a una petita placeta que hi ha després de l'aparcament del costat de l'església. Des d'aquí, baixarem pel camí de ciment fins trobar l'indicador que ens desvia a la nostra esquerra per agafar un camí d'herba que ens porta a la carretera asfaltada, tot vorejant per la nostra esquerra, la raconada que dibuixa el mateix camp que hi ha a tocar la carretera.

Després de caminar uns pocs metres per la carretera, la deixarem per agafar el desviament que marxa a la nostra esquerra en direcció a la casa de Fontdevila i, després de passar-la, seguirem el senyal que ens desvia a la nostra dreta, creuarem el Torrent de Padroses per les passeres que hi trobarem i començarem a enfilar el camí de pujada fins a l'ermita de Sant Roc. Després d'aturar-nos una estona a contemplar la panoràmica, continuarem en sentit nord i direcció a la Masia El Serrat , tot seguint els senyals del PRC45 que anirem trobant i fent pujada en direcció al Collet de La Portella. Cal estar atents, doncs a mitja pujada, trobarem una plaça carbonera amb un encreuament de camins. En aquest punt, deixarem el PRC45 que se'n va cap a la nostra esquerra, i seguirem pujant pel camí que segueix recte i en el mateix sentit nord-est que portem.

Arribarem al Coll de la Portella que podeu identificar pel pal d'electricitat que hi ha. Des d'aquí, són excel·lents les vistes que se'ns ofereixen de tot el congost del Forat Micó.
I ara, canviant de vessant, iniciarem el camí de baixada passant primer per una tanca de fusta i fins trobar una bifurcació de camins. En aquest punt, cal agafar el camí que marxa raconant i planer de l'esquerra, deixant de banda el que se'n va de baixada cap a la dreta (on veureu una pedra grossa que hi ha al terra) fins arribar a una petita font (sembla un safareig) amb uns abeuradors per al bestiar. Quan siguem aquí, veureu a l'esquerra un camí de pujada que no hem d'agafar ja que hem de continuar planejant una bona estona pel camí per on veníem fins que trobarem la pista que puja de la casa de pagès de La Vall, situada el bell mig de la vall on ens trobem.

Agafarem aquesta pista de desemboscar que puja de la vall i tombarem cap a l'esquerra per començar la pujada. Sense deixar-la en cap moment, ens enfilarem de manera quasi inequívoca, fins pràcticament a sota el Santuari. Aquesta pista queda morta en el seu tram final. Ja veureu doncs que, uns 200 metres abans no s'acabi, trobarem uns senyals vermells en uns faigs que ens indicaran el punt per on hem d'encarar el petit tros de pujada que ens separa de dalt la carena i que haurem de fer pel dret, doncs no hi ha camí dibuixat. Cal escollir la millor opció per encarar aquest últim tram que queda, dret però curt.

Ja arribats a dalt la carena, cal seguir el camí que trobarem en direcció al Santuari i que ens portarà a trobar la carretera asfaltada. L'agafarem i anirem pujant fins trobar, a pocs metres, l'aparcament de cotxes. En aquest punt, continuarem pujant per la dreta pista de ciment fins trobar l'esglaonat (comença en un trencall a la dreta on veieu un senyal que indica prohibit circular motos) que ens mena fins a dalt.

La tornada la farem tot resseguint el camí vell que baixa anant creuant la carretera asfaltada i que té un traçat molt agradable i muntanyenc. Aquest camí surt de l'aparcament de cotxes de sota el Santuari, i passa primer per l'Alzina Grossa i després per la Font Vidranesa. Ja veureu que el camí vell es va enganxant tot recte cada vegada que creuem la carretera. Només en el tram d'abans i de després d'arribar al Pedronet de la Verge de Montserrat, hem de seguir obligatòriament un tros de carretera asfaltada (avisar-vos que, quan sigueu al Pedronet, el camí vell de baixada el tornareu a trobar a uns 100 metres després del Pedronet, fent aquest trosset caminant per la carretera).

Tornarem a ensopegar amb la carretera i, en aquest moment, saltarem fins a la pista de terra que trobarem paralel·la i per sota de la carretera, per situar-nos en sentit est (cap a la nostra esquerra) i de baixada fins passar per les cases de pagès de Padroses primer i de Comes després. En començar aquesta pista, trobarem una peculiar tanca/barrera mòbil per al bestiar. A Padroses (actualment reconvertida en una residència casa de pagès - RCP) hi podreu veure unes edificacions adjuntes molt curioses que vorejarem quedant la casa a la nostra esquerra. I poca estona després de deixar Padroses, arribarem a la casa de pagès (encara avui) de Comes.

Des de Comes, la pista continua cimentada fins arribar a la casa de Fontdevila, (per on ja havíem passat en iniciar la caminada). Abocarem a la carretera asfaltada i ens enfilarem fins a Sant Pere de Torelló, punt inicial de la nostra sortida.