Molt probablement la causa que s'aixequés una capella en aquest cimal inaccessible fos l'existència d'un castell o fortalesa d'inicis del segle XI o fins i tot, de molt abans. No oblidem que un castell és l'origen de molts santuaris ja que era molt habitual que cadascun tingués una capella al seu costat.
La primera dada històrica certa sobre el santuari de Bellmunt és de l'any 1.240, del dia 19 de març, quan Pere de Serra, un vigatà que segurament procedia de Sant Pere de Torelló va fer testament deixant 12 diners als clergues i al sagristà de Sant Pere de Torelló, 12 diners a l'altar de Sant Pere i 12 a l'altar de Santa Maria de l'església de Sant Pere de Torelló, i 12 més a "Sancte Marie de Bello monte".
Existeix força informació i documentació relacionada amb l'evolució del santuari al llarg dels anys: les primeres referències concretes sobre l'edifici es troben en l'inventari de l'any 1.438, el primer dels coneguts. També hi ha informació de les obres d'engrandiment de la capella i l'hostatgeria fetes entre l'any 1.587 i el 1.607, d'un altre inventari del 1.639 i de dos robatoris i un incendi del 1.666.
Destaca la destrucció que va patir el novembre de l'any 1.822, aleshores explicada així pel mossèn Pere Vinyeta: "En lo die... de 1.822, un destacament de las tropas revolucionarias manadas per Milans, puja desde S. Pere a la Hermita de Bellmunt a fi de incendiarla, lo que verificaren cerca les nou horas del matí del referit die. Quedà destruida la Capella, quedant solament sens cremar lo presbiteri y capella del Roser, y de la Hermita sols se salvà del incendi lo lloch anomenat escalfapanxas, tot lo demés quedà arruynat. Se salvà la imatge de la Verge y se collocà en la parroquial".
També es documenta la posterior restauració iniciada el 1831.
Durant la segona meitat del segle XIX, podem destacar que l'any 1.878 fou necessari refer en bona part el santuari a causa d'un llamp que el mig destrossà. Precisament aquest fet va provocar la instal.lació d'un parallamps, que va costar 3.000 rals.
Una de les millores més desitjades pels ermitans que vivien al santuari era fer-hi arribar l'electricitat. El corrent arribava al santuari el 24 d'agost del 1.953, tot i que la inauguració oficial es va fer en un aplec extraordinari del dia 12 d'octubre. El cost de les despeses d'electrificació pujà a 65.048 pessetes, finançades amb diverses campanyes fetes entre la població: donatius, rifes, una tómbola...
De nou, la nit del divendres 16 al dissabte 17 d'octubre de 1.959, enmig d'una forta tempesta, un altre llamp va tornar a ocasionar serioses destrosses. Així s'explica: "Una descarga tremenda caigé damunt el Santuari sembrant la desolació i l'espant als pacífics ermitans que guarden la Verge i el Santuari. Un familiar de l'actual ermità del Santuari, quedà llampat i gràcies a la Verge i a la serenitat dels pares i esposa, tornà a bé, després de molts treballs i sense conseqüències notables.
Els estralls materials foren molts i de molta importància. Dóna la sensació d'una terrible explosió dins la casa, amb aixecament de sostres, rebentament de portes, vidres i finestres. Tots els embans són somoguts i alguns enderrocats, amb perill evident de les vides. En la teulada s'hi feu un gros forat i una correguda perillosa de teules. Una esquinsada en una paret amb sortida a fora i un escantonament d'una aresta, senyal manifesta que el llamp seguia la corda del parallamps.
La instal.lació elèctrica fou tota malmesa. Malmesa la instal.lació de parallamps, de l'aigua i dipòsits... Totes les instal.lacions fetes, amb tants d'esforços durant anys, han quedat en un moment destruides."
 |
| El Santuari abans de la restauració |
La gran obra de restauració contemporània, tal i com coneixem l'edificació en l'actualitat, es va portar a terme entre l'octubre del 1.982 i l'abril del 1.990, mitjançant un conveni signat entre la Diputació de Barcelona i el bisbat de Vic.
LA CARRETERA:
Una de les actuacions que més polèmica ha aixecat en els darrers temps de la vida del santuari, ha estat la construcció de la carretera d'accés des de Sant Pere de Torelló. La dificultat per accedir a Bellmunt, sempre ha estat una altra constant en la seva història. La duresa i el mal estat dels camins feia penosa l'estada dels ermitans i sobretot costosa qualsevol obra o reparació que s'hagués de fer, pel cost i la dificultat que suposava el trasllat dels materials.
Va ser l'any 1.954 quan el rector Hipòlit Degés va fer estudiar per un enginyer la possibilitat de fer una carretera fins a Bellmunt, la qual, per evitar els forts pendents del sector de la font Vidranesa, es projectà fent-la passar més cap a ponent, pel coll de Duec, la balma d'en Micó i, seguint gairebé pel cim de la cresta, fins a Bellmunt. El cost econòmic i algunes dificultats tècniques de certs trams van fer abandonar aquest primer projecte. L'empenta definitiva la va donar l'any 1.974, mossèn Jaume Rexach. Per un cost aproximat de cinc milions de pessetes (30.050 €) es va projectar una carretera de 6.940 metres de llargada i 5 d'amplada. Es preveia fer la feina en tres mesos i mig. El cost era tan gran, que ni el rector ni el patronat no es veieren en cor d'emprendre aquesta obra. Se'n va reduir la longitud i l'amplada del traçat, i el 2 de març del 1.975 s'iniciaren les obres.
Va ser molt important el rebombori que va aixecar entre els ecologistes i alguns excursionistes i amants de la natura l'obertura d'aquesta nova carretera, sobretot després dels problemes i esllavissaments que l'especial textura de la muntanya va ocasionar en el seu primer tram (el del collet de l'Hostal del Mal Govern fins al Pedronet). Malgrat tot, la carretera va quedar enllestida en poc més de mig any.
Val la pena destacar la troballa feta a prop de la Font Vidranesa d'una copiosa déu d'aigua amb un cabal de 120.000 litres diaris i que assegura l'abastament d'aigua del santuari.
Des d'aleshores i gràcies a l'Associació Amics de Bellmunt s'ha anat arranjant i millorant la carretera de forma continuada.
Per a alguns, Bellmunt, amb la nova carretera, ha perdut tot l'encís i el misteri que tenia; per la majoria, en canvi, hi ha guanyat en tots els aspectes, perquè ha esdevingut ara un lloc d'on pot gaudir molta més gent. Com sempre, tot depèn del punt des d'on es miri.
 |
| Fent camí cap al Santuari. |
L'ERMITÀ:
Sens dubte, un dels personatges més entranyables i populars al llarg de la història del santuari és la figura de l'ermità. Es té documentació relacionada amb els ermitans des de l'any 1.392. Es coneix el nom de molts d'ells -el primer es deia Berenguer d'Oliveras-, així com alguns dels pactes o contractes que se'ls hi feien: des de donar-los una túnica i una camisa cada any i una quantitat de 4 lliures (això era l'any 1.635), com comprar-li un ase (l'any 1718).
Entre ells, al segle XVIII, és notable Josep Serrat, fill de Sant Pere, que va entrar per tenir cura del santuari el 2 de març del 1.717 i va ser-hi fins a la seva mort, ocorreguda el 9 de novembre de 1.747. Quan va morir va deixar disposat que li celebressin 200 misses al santuari i parròquia, amb l'almoina de 6 sous i 2 diners, i també que cada dissabte durant 2 anys, cremés una llàntia d'oli davant de la Mare de Déu.
Tot això s'havia de pagar de les 172 lliures i 2 sous que era l'import de vint-i-vuit anyades que se li devien, ja que quan va entrar d'ermità es va pactar que li donarien 65 lliures per cada any que serviria l'ermita.
Actualment, l'ermità que té cura del lloc és en Jordi Cervera.
LA IMATGE DE LA MARE DE DÉU:
La imatge actual de la Mare de Déu de Bellmunt, una petita i preciosa icona mariana de 22 cms. d'alçària, és una imatge gòtica, d'alabastre, feta avançat el segle XIV; per tant, no és la primera imatge de les donacions o deixes testamentàries del segle XIII. Abans de l'actual va existir, doncs, una altra imatge, d'estructura romànica, que fou reemplaçada per l'actual del segle següent. La seva petitesa fa pensar que el primitiu santuari devia ésser un pedró o una petita capella.
Cada any, el dilluns de Pasqua, s'hi celebra el tradicional aplec.
Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló
Cordenades UTM:
Zona: 31T
X: 441663
Y: 4661311
Altitud:
1.245 metres
Sant Pere de Torelló
Cordenades UTM:
Zona: 31T
X: 441663
Y: 4661311
Altitud:
1.245 metres
imatge de la capella a principis del segle XX
Aquesta és la pregària a la Mare de Déu de Bellmunt que trobem penjada a la paret, en el lateral esquerra de dins la capella
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada