3.- Puigsacalm, per la ferradura de Bracons

A la darrera Fira de l'Avet de Sant Vicenç de Torelló, vaig trobar l'amic Jaume Llach -un bon seguidor d'aquest bloc- i em va animar a fer el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, des de Joanetes i amb sortida de dalt la collada de Bracons. Un recorregut totalment desconegut per a mi, i que em va cridar l'atenció.

De pujar pels ganxos sí que n'havia sentit parlar moltes vegades, però pel meu respecte a les alçades mai m'havia atrevit a fer-ho. Em va dir que res de passos molt difícils, ni aeris.

I em va engrescar..., i aquí està el resultat.  

Gràcies, Jaume. Va ser una matinal magnífica. Un recorregut exigent, amb unes vistes esplèndides. Realment, caminar per aquestes nostres muntanyes dóna moments i satisfaccions difícils d'explicar: les vistes d'aquest recorregut són uns d'aquests moments.

Ruta:

Caminada circular amb sortida i arribada a la Collada de Bracons. Es baixa per la Serra dels Llancers fins al poble de Joanetes, i es puja cap el Puigsacalm per la canal dels ganxos nous, amb tornada per Font Tornadissa.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:
Iniciarem la caminada aparcant el cotxe a la Collada de Bracons. Marxem direcció sud per anar a buscar la Serra dels Llancers, que carenejarem fins arribar a l'ermita de Sant Miquel de Castelló. D'aqui baixarem fins arribar al pintoresc poble de Joanetes on iniciarem l'ascenció al Puigsacalm. Són pràcticament 1.000 metres de desnivell positius seguits. Passarem primer per la canal dels ganxos nous. Arribarem al santuari de Santa Magdalena del Mont (segurament un dels racons més bonics d'aquestes contrades). Tornarem a enfilar per dreta pujada primer cap el Puig dels Llops, i després el Puigsacalm.

Baixarem en sentit oest pel camí clàssic de pujada al Puigsacalm: passarem primer pel pla de Clivillers, i baixarem pels rasos de Manter cap a trobar la Font Tornadissa. Seguirem baixant en sentit sud, tot passant per la collada de Sant Bartomeu, que ens portarà fins a la collada de Bracons.

Temps i distància:
entre 5,30 i 6 hores
19,8 kms.

Dificultat:
mitja / alta. Exigent sería el millor qualificatiu. Si bé la primera part, fins a St. Miquel de Castelló és tot planer, la pujada des de Joanetes pels ganxos nous fins al Puigsacalm és força dreta i exigent. Són pràcticament 1.000 de desnivell seguits.

Punts d'aigua:
la Font Tornadissa, ja cap el final del recorregut.

Recorregut:

Arribarem a la collada de Bracons, el punt de sortida, fent l'aproximació en cotxe: Venint de Vic (Osona), cal agafar l'eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d'entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224 on girarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada i en direcció a La Vall d'en Bas-Olot. Després de 4,5 kms. arribarem a dalt la collada on aparcarem el cotxe.

Iniciarem la caminada tot marxant en sentit sud en direcció a la serra dels Llancers, just per on hi ha una tanca de ferro força gran. Hem de seguir unes senyals grogues que trobarem i que ens serviràn d'ajuda durant molt bona part del recorregut. Als pocs metres ja trobarem a la nostra esquerra un corriol clarament marcat que s'enfila amunt cap a buscar la carena de la serra dels Llancers.
Carenajarem durant una bona estona. El recorregut és molt agradable i carai de bonic. Molt planer i amb unes vistes precioses, alternant tant de la vessant de Cabrera com la del Puigsacalm. Trobarem alguns miradors on cal parar-s'hi. Val la pena destacar la imponent fageda per on pasem, i sobretot alguna raconada amb uns boixos d'unes dimensions considerables. Seguirem sense pèrdua les marques grogues per cami fressat, que ens portarà fins a la bonica ermita de Sant Miquel de Castelló. Un gran balcó amb unes espectaculars vistes de tota la Garrotxa.

Haurem de recular uns metres fins a trobar, a la nostra dreta, un tallat a la roca per on iniciarem la baixada cap a Joanetes. Al final de la llarga baixada -i seguint atents les senyals grogues- arribarem a creuar un petit torrent i a trobar les primeres cases.
En aquest punt cal estar atent de seguir les senyals que estàn indicades en uns pals baixos rodons clavats al terra. El camí segueix paral·lel per l'esquerra de la casa. Continua tot recta també per l'esquerra del coberta que trobem a continuació, i es desvia a l'esquerra pel mig d'un camp de conreu pel bestiar. No hem de baixar cap  a la riera que hi ha.
Passarem una petita tanca i per un pas elevat creuarem, ara si, la riera. Ens enfilarem per l'ample pista fins a trobar la carretera asfaltada que seguirem, cap a la nostra esquerra, en sentit pujada. Arribarem a una cruïlla.

A la cruïlla on trobem un grup des cases, ens desviarem a la nostra dreta, cap a dins el poble. Just passada la primera casa, hi trobem un primer senyalitzador de camins. L'hem de obviar fins arribar, passats els 50 metres del camp de conreu que hi ha pel mig, a un segon indicador que l'identificarem perquè hi predomina el color groc.

En aquest punt deixem la carretera i iniciem per la pista que marxa a la nostra esquerra i en sentit nord, la llarga pujada cap el Puigsacalm. 

A la poca estona trobem una primera casa abandonada, amb bestiar pels seus voltants. Ens anirem enfilant. Trobarem i agafarem alguna que altre petita drecera. Arribarem a la segona casa abandonada, aquesta amb nom senyalitzat: Can Poc.

Just després de fer la raconada a la casa, trobem una cruïlla de camins. Agafem el de l'esquerra, el que diu: "a sta. magdalena per can guilla". Després d'aquesta primera pujada per un atapeït i obac alzinar, arribem a un ampli, planer i espaiós collet. El canvi de paisatge és notable, ara ja amb unes magnífiques vistes del Puigsacalm.

Situats en aquest punt hem de seguir pujant pel fresat camí que hi trobem en sentit nord, i en direcció a les antenes de telecomunicacions. Trobarem un indicador de on hi havia hagut una casa de pagès: Can Guilla.

Aqui si que la pujada s'enfila de valent. No massa llarga, però intensa.

Arribem al Barret, una gran pedra amb el nom senyalitzat en unes grans lletres blanques al seu davant. Seguirem pujant per la seva dreta. Tot seguit arribarem a una petita placeta on trobarem una placa commemorativa referent a la realització del camí dels ganxos nous, que comencen tot seguit. Es tracta d'un pas obert dins una canal on ens enfilarem amb l'ajuda de ganxos i passamans de ferro que trobem enganxats a la paret lateral i al terra. Una mena de petita via ferrada.  El pas, tot i ser dret, no és molt llarg ni tampoc presenta cap dificultat especial, doncs tot ell queda molt arrecerat. Simplement cal estar atents, i agafar-nos  fort i bé.

Hem de pensar a tocar la petita campana que trobarem a mitja pujada, en un petit replà i una mica apartada, just abans d'encarar el darrer tram.

Arribats al petit i estret collet de dalt, després de la llarga barana de ferro, hem de continuar enfilant-nos per la nostra esquerra seguint els nous ganxos que hi trobem. Farem a continuació una petita pujada i derivem pel corriol que marxa a la dreta, en sentit oest.

D'aquí sortirem a la bonica esplanada on es troba, un tros més avall, l'ermita de Santa Magdalena del Mont.

Passarem la tanca de fusta i baixarem cap a l'ermita on anirem a buscar el camí del seu davant, i que en sentit oest ens portarà a trobar un primer indicador de camins.

En aquest indicador, deixarem l'ample pista on ens trobem per agafar el corriol que marxa diagonalment en sentit sud-est, tot seguint la senyal que direcciona cap al Puigsacalm. En pocs metres arribarem a un segon indicador, que ens farà seguir cap a la nostra dreta, en direcció nord, per començar la darrera i exigent pujada cap el Puigsacalm. La raconada, molt obaga, frondosa i bonica, puja força dreta.

Arribarem al primer pla, i sortirem just davant del Puig dels Llops (1486 mts.). Val la pena arribar-s'hi doncs la vista s'ho val.

Continuarem carenejant en direcció oest fins arribar a fer la darrera i curta pujada que ens portarà, ara si, fins al cim del Puigsacalm.

De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l'est, la Vall d'en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l'oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

La tornada la farem pel camí que marxa de baixada en sentit oest. El camí més habitual per on s'arriba a dalt des de la Font Tornadissa. El traçat és tot ell molt fresat i sense pèrdua. Després d'una primera baixada, raconarem de forma planera fins a trobar i traspassar una petita porta de fusta. Ens trobem al Ras de les Civaderes.

Seguirem baixant, en sentit nord, per l'ampla plana que hi ha, tot resseguint la tanca de filferro que queda a la nostra dreta, i fins a trobar l'indicador del coll de Manter. En aquest punt, continuarem la baixada tot canviant de sentit, ara en direcció oest. Just abans d'arribar a un solitari pi, abocarem cap a la nostra esquerra pel dret baixant d'herba que hi ha. A baix hi trobarem la Font Tornadissa.

D'aquí, i en mig d'una fageda preciosa, agafarem el camí que marxa en sentit sud, i que en agradable recorregut ens farà anar raconant fins arribar, primer a la collada de Sant Bartomeu -hem de seguir de baixada en el mateix sentit sud que portem-, i després d'un parell de pronunciades baixades, situar-nos sense pèrdua al nostre punt de partida, la collada de Bracons.

Montserrat

Montseny

Pedraforca

Puig dels Llops, i al fons el Bassegoda

I una mostra d'una part de la canal dels ganxos nous:

La particular i coneguda campana dels ganxos nous