1.- Bellmunt pel camí vell

Ruta:

Pujada al Santuari de Bellmunt (1.246 mts.) des de Sant Pere de Torelló pel camí vell, la ruta tradicional abans de fer-se la carretera, i sens dubte l'opció més clàssica per arribar caminant fins a dalt. El tram inicial del camí no ressegueix fidelment el camí vell tradicional ja que ha desaparegut.

Resum:

Ascensió a Bellmunt resseguint l'antic recorregut a peu pel mig de la muntanya, amb tornada pel mateix camí.

Temps i distància:

2 hores i 30 minuts

6,66 kms.

Dificultat:

Baixa, només cal estar mínimament preparat i tenir ganes de fer una llarga i costeruda pujada. Ideal per fer en família i també com a ruta d'entrenament per a qui vulgui agafar fons i resistència. 
Visualitzar altimetria.

L'avantatge per a qui es cansi pujant és que pot agafar la carretera asfaltada que trobem diverses vegades al llarg del recorregut i que també ens porta sense pèrdua fins a dalt el Santuari.

  

Punts d'aigua:
A mitja pujada trobem Font Vidranesa, i a dalt l'esplanada la Font de St. Marc

                                                                accés dades tècniques, i track per GPS

Recorrregut:

Sortida en cotxe de Sant Pere de Torelló en direcció al Santuari de Bellmunt. Encarem la carretera asfaltada que voreja el cementiri i després d'haver passat la primera i forta pujada que trobem, aparquem el cotxe a l'esplanada que hi ha just abans d'arribar a la masia de La Redortra. Reculem una mica a peu, i a la banda dreta de la carretera per on hem de començar la caminada, hem de trobar l'indicador.

Resseguim el camí fresat que trobem i que ens aboca a un prat que hem de travessar. Al final, quan trobem un pal d'electricitat, hem de tombar cap a la nostra dreta per encarar la primera pujada pel camí de pedra que hi ha. Després d'un tros planer, trobarem una segona pujada que és un camí de pedra molt dret, que haurem de travessar longitudinalment decantant-nos totalment cap a la nostra banda esquerra, fins trobar el camí fresat que segueix pujant, ja més planer i durant una estona pel mig d'alzines, fins arribar a trobar una ampla pista i a sobre la carretera asfaltada. Les hem de creuar per seguir pujant pel corriol que trobarem.

Aquesta nova pujada, ja un tros més amunt, ens tornarà a portar de nou a la carretera que resseguirem fins arribar al Pedronet de la Verge de Montserrat (parada obligatòria pel seu mirador des d'on, en un dia clar, es veuen les muntanyes de Montserrat). Seguirem per la carretera fins a tornar a agafar el camí que retrobarem a la nostra esquerra, dos revolts després de deixar el Pedronet.

Al final d'aquest nou tram arribarem a Font Vidranesa. El camí segueix pujant pel seu darrera fins tornar a creuar la carretera. Ara cal seguir pel camí que trobem tot recte fins arribar a la monumental Alzina Grossa. Després d'admirar-ne la seva majestuositat, seguim pujant pel corriol que es dibuixa pel seu darrere.

A partir d'aquí iniciem la part del recorregut més agradable, sobretot pel que fa el seu traçat, molt més suau. Tornem a creuar, i serà l'última vegada, la carretera per anar pujant fins arribar a l'aparcament de cotxes que es troba just a sota el Santuari.

Encarem l'última i dreta pujada pel camí cimentat (que també arriba a dalt donant la volta per darrere), i seguim pel camí solell del davant, tot pujant l'esglaonat que hi ha després d'un gran roure (aquí podeu veure el lloc des d'on salten els aficionats al vol lliure).

Per tornar, tenim dues opcions:

• el mateix camí per on hem pujat
• per la carretera, l'opció més còmode si aneu en colla i voleu fer petar la xerrada tot gaudint de les vistes.

Interès:

• hi ha servei de menjars al bar, així com un refugi apte per a 20 persones
• cal passejar pel mirador de la vall del Forat Micó, que ens permetrà donar la volta per l'exterior de la cara est de l'edifici.
• cal pujar fins al mirador de la terrassa superior davant l'entrada de la capella, de visita obligada.
• val la pena arribar-se fins al peu de la gran creu de ferro, instal·lada l'any 1972

Reconeixement:

Cal fer esment al grup de gent Amics de Bellmunt que, des de fa molts anys i d'una manera totalment voluntària, dediquen els caps de setmana a cuidar i arranjar l'entorn del Santuari i els seus accessos. La carretera, el mirador, la Font de Sant Marc, i moltes altres millores integrades en l'entorn. Un merescut reconeixement per a tots els que d'una manera o altra, tant en el present com en el passat, hi han col·laborat.

Efemèrides:

• cada dilluns de Pasqua se celebra l'Aplec de Bellmunt -veure video-, amb la tradicional rifa després de l'ofici religiós.
• dos són els esdeveniments esportius que s'hi celebren: la Duatló de Bellmunt, una clàssica dins les duatlons a Catalunya, i la Cursa de Na'Dalt a Bellmunt.
• destaco també, la celebració anyal de la marxa de resistència Pels Camins dels Matxos -veure reportatge edició 09-, una prova puntuable per al circuit català de Caminades de Resistència. És una marxa coneguda per la seva duresa, per l'espectacularitat del seu recorregut, i per una excel.lent organització per part del Centre Excursionista Torelló.

Endevinalla:

Una vegada situats a l'esplanada de la placeta del Santuari i per arribar fins a dalt el mirador de davant l'entrada de la capella, quants esglaons seguits s'han de pujar?

49?...57?...63?