Travessa Vallter Núria

Santuari de Núria

A vegades quan un té ganes de transmetre segons quines sensacions és fàcil caure en tòpics que poden semblar fins i tot exagerats: que si aquesta és la millor excursió que es pot fer pel nostre Pirineu català, que si és d'una bellesa paisatgística que supera qualsevol previsió, que si és una meravella de caminada...

I en aquest cas sí, segurament quedaria curt doncs, sens dubte, parlem d'una caminada que supera qualsevol previsió. És cert que per fer-la a peu és recomanable fer-ho des de finals de la primavera (algunes congestes de neu costen de marxar) i principis d'estiu (les tempestes estiuenques de tarda són freqüents) i sobretot anar-hi d'hora, ben d'hora, al matí, que el temps ens acompanyi i estar atents als bruscs canvis meteorològics que sovintegen -ull amb la boira-. Mai hem de perdre la referència que ens trobem a alta muntanya.

La pega que té: La logística. Es tracta d'una travessa i, per tant, el punt de sortida és diferent al d'arribada: Anem de l'estació d'esquí de Vallter fins al Santuari de Núria. Per tant, hauríem de deixar un cotxe a Vallter i un altre a Ribes de Freser (o a Ripoll), perquè quan acabem la caminada, i cansats, cal tornar a Vallter. També podríeu demanar a algun bon amic que us porti a Vallter i després us vingui a buscar a Queralbs, o a Ribes de Freser, o qualsevol altra combinació que us pugui sortir de la imaginació.

els circ i estanys de Carançà
Ruta: 
Travessa d'alta muntanya que va de l'estació d'esquí de Vallter fins al Santuari de Núria.

Resum:
Aquesta ruta inclou una important variant sobre la travessa més clàssica, ja que quan arribem al coll de la Marrana, en comptes de seguir planejant fins al coll de Tirapits, ens enfilem cap al pic de Bastiments i carenagem fins al coll de Tirapits pel pic de l'Infern.
Continuem cap el pic de la Fossa el Gegant i arribem al pic de Noucreus. Aquí comencem la llarga baixada que ens portarà fins al Santuari de Núria.

Temps: 
Si bé la durada de la travessa és d'unes 5 hores hem de tenir en compte que el trasllat d'un punt a l'altre ens pot acabar ocupant pràcticament tot el dia.

Punts d'aigua:
No trobem cap punt d'aigua específic. Si fa bon temps, penseu en agafar un barret o similar i crema protectora.

Dificultat:
Alta. Es tracta d'una travessa d'alta muntanya. Per tant, a banda d'estar físicament preparats, cal estar en tot moment atents a les inclemències del temps i en aquesta zona els canvis bruscs són freqüents.

Aproximació:
En el nostre cas (venint de Ripoll) l'aproximació en cotxe es fa per la carretera C26 que passa per Sant Joan de les Abadesses i continua per la C38 fins a Camprodon, i d'allí direcció a Setcases. Travessarem el poble i ens començarem a enfilar fins a dalt l'estació d'esquí.

Recorregut:
Aproximadament uns 2 km. abans d'arribar a dalt l'aparcament (on s'acaba la carretera) i després d'un tram final de revolts molt tancats, trobarem un indicador que diu: Refugi d'Ulldeter i Naixement del Ter. En aquest punt, a peu de carretera, normalment sempre hi ha vehicles aparcats. La immensitat de l'espai natural on ens trobem i la proximitat del refugi fa que sigui punt de sortida i arribada de moltes excursions.



Aparcarem el cotxe i començarem a pujar en direcció al refugi agafant el GR11 pel corriol que trobem just després d'una corba molt tancada. Sigueu prudents amb el ritme inicial perquè no ho sembla i el camí puja de cop i de valent doncs la pujada és llarga i llarga.

Arribarem al refugi d'Ulldeter. Es tracta d'un edifici propietat del Centre Excursionista de Catalunya situat a 2.235 metres d'alçada, inaugurat l'any 1959 i que disposa de 52 places. Antigament, a uns 150 metres més amunt hi havia l'antic xalet-refugi del qual avui ja només en queden quatre pedres amuntegades. Va ser construït l'any 1909 per l'arquitecte Jeroni Martorell i va ser el primer refugi de muntanya de Catalunya. Destacava sobre tot per la seva clara referència modernista.

Seguim enfilant-nos fins al proper objectiu: El coll de la Marrana. L'itinerari aquí ja comença a canviar deixant enrere els arbres i el camí marcat. Passem fins i tot pel mig del que, a l'hivern, són pistes d'esquiar i, sense pèrdua, seguim amunt. A la nostra esquerra, majestuós, ens queda el Gra de Fajol.

A l'esquerra, el coll de la Marrana. A la dreta, el Bastiments.
El paisatge ha canviat molt des de l'inici i ara tot plegat es converteix en un gran, immens i net espai obert. Impressionant. Pel camí fressat, dret en el seu darrer tram, continuaren enfilant-nos cap al coll de la Marrana.

A dalt, s'agraeix una estona de repòs i deixar perdre la mirada. No ens n'oblidem, que  som  a 2.529 metres d'alçada.

Perspectiva des de dalt el coll de la Marrana. A la dreta el Bastiments, i al fons, a l'esquerra, el Tirapits.
Continuem l'ascens en sentit nord cap al Pic de Bastiments, seguint cap al pic de Fresers i el pic dels Gorgs, carenejant a una alçada d'entre 2.700 i 2.800 metres que ens permet gaudir de les millors vistes de tot el recorregut. Del pic dels Gorgs, ens desviarem una mica per coronar el pic de l'Infern, tornar al pic dels Gorgs i arribar fins el coll de Tirapits.
Continuarem pel coll de Carançà fins al pic de la Fossa del Gegant i després fins al pic de Noucreus.

No us puc explicar les sensacions. Tot això s'ha de veure i gaudir:

Arribant a dalt el Bastiments, amb l'estació de Vallter al fons.

L'Enric al cim del pic de Bastiments.

Des de dalt el Bastiments, a la seva cara nord, els estanys de Coma Mitjana.

Baixant el pic de Bastiments en direcció al Pic de l'Infern (el que sobresurt a la dreta)

Des del Pic de Fresers: a la dreta, el Gra de Fajol; a sota, el coll de la Marrana i a l'esquerra, el Bastiments.

Arribant als peus del pic de l'Infern, vistes de ponent: a l'esquerra la collada de Tirapits. A la dreta  el pic de la Fossa del Gegant. Al fons de tot, el Puigmal.
Pic de l'Infern.

La cara nord del pic de l'Infern, amb els estanys de la Coma de l'Infern. A sota, l'estany Gran o de les truites.

Des de dalt la collada de Tirapits: panoràmica del recorregut i la carena feta, amb el pic de l'Infern a l'esquerra, el Bastiments al fons i el coll de la Marrana a sota el Gra de Fajol. 

Cara sud de la collada de Tirapits: la vall de Coma de Vaca.

Panoràmica d'una gran bellessa: el circ i estanys de Carançà. En primer terme l'estany Blau.

La carena del coll de Carançà.
El darrer tram, en direcció al pic de la Fossa del Gegant. que ens portarà fins a prop del pic de Noucreus.

Arribant al Pic de Noucreus.

Una vegada arribats al Pic de Noucreus iniciarem la llarga baixada fins al Santuari de Núria. El tram inicial (una baixada prou dreta per als qui baixen i feixuga per als qui pugen) és una llarga tartera. Només cal fixar-nos amb la cara dels excursionistes que pugen en sentit contrari al nostre i que de ben segur anirem trobant.
Una vegada arribem a la base de la tartera, la baixada segueix continuant ara ja de forma sontinguda i esdevé un recorregut llarg fins arribar al Santuari de Núria.
Quan començem a trobar el rierol a la nostra esquerra, si estem de sort i ens hi fixem bé, potser aconseguim veure-hi marmotes o algun isard pels prats que ens envolten: El verd de les pastures i la remor del riu ens acompanyaran fins al final.




Arribarem al Santuari i ja només ens quedarà complir amb la tradició que mana ficar el cap a dins l'olla que hi ha a dins l'església, i a esperar el primer tren cremallera que baixi, sense  oblidar-nos que ara començarà la segona part de la travessa: Anar a buscar els cotxes que hem deixat a Vallter. El meu consell és que quan pugem, anem a deixar un vehicle a l'estació de Ribes de Freser, on arriba el cremallera. Si és posible fer-ho, encara és millor anar-lo a deixar a Ribes el dia abans.... Això sí, ningú ens treurà l'haver d'anar fins a Vallter. Amb il·lusió, és clar!



Cap comentari: