Haig de reconèixer que quan faig les caminades per aquestes nostres contrades, una de les majors i millors satisfaccions és trobar-me dins les magnífiques fagedes que hi tenim. El paisatge, l'entorn, la llum, els colors..., tot és encissador.
I tot i que durant qualsevol part de l'any hi trobes i descobreixes alicients i noves sensacions, a la primavera i a la tardor hi ha unes particularitats diferenciades. Per a mi, els colors que hi trobem durant aquestes dues estacions de l'any són d'una meravella sense comparació: tan el verd net i clar dels primers dies quan surten les fulles, com el to ocre i rogenc que agafen abans de caure.
I precisament és després de Tots Sants, ja avançada la tardor, quan comença aquest canvi de paisatge. És un procès que sol durar entre dues i tres setmanes. I cal estar atents per poder-lo gaudir.
I ja fa uns dies que algun seguidor del bloc m'ha demanat com estaven les fagedes, si ja ha començat aquest procès de canvi de colors.
Doncs no, amic Jordi Beneyto, és curiós però les fagedes aquest any no tenen cap pinta de voler començar aquest procès. I quin és el motiu? doncs la combinació de la sequera i la calor dels darrers dies.
Porto els darrers dos caps de setmana fent sortides per Forat Micó. I m'he adonat que als faigs els hi estàn caient les fulles. Si, caient, però les fulles són seques. Com assecades de cop. Sense tot el procès al que ens tenen acostumats.
Quan vaig arribar a dalt al Santuari vaig anar a trobar l'amic ermità. Li vaig fer aquesta reflexió al Jordi i em va contestar que efectivament així era. Que davant el que es pot anomenar "tardor seca" per culpa de la calor -totalment anòmala a aquestes alçades de l'any-, als molts dies que fa que no plou -hi ha molta sequedat al bosc-, i a uns darrers episodis de vent, doncs que no hi ha humitat ni fa fresca.
I que tot plegat fa que la reacció de l'arbre -que necessàriament ha de seguir el seu cicle vital- consisteixi en accelerar el procès de caiguda de la fulla de forma ràpida.
A més, el Jordi m'ha escrit un email explicant més curiositats al respecta.
Sota el títol de faigs i fages, diu així:
Hola Toni. He pensat que si parlaves dels faigs i la seva tardor seca, també podries fer constar que, aquest any, gràcies a un estiu molt plujós i gens canicular, els faigs han donat una extraordinària quantitat de fruits fins al punt que, de lluny, es podia apreciar com la càrrega de fruit feia doblar les branques. El nom científic del faig és Fagus sylvatica i el nom del seu fruit és la faja. D'aquest fruit en treuen bon profit des dels senglars fins als esquirols, passant per tota la gamma de rosegadors que habiten la fageda i també algun ocell com el tord.
I perquè ja no et puguis resistir a escriure sobre el faig, et regalo una fotografia d'un esquirol menjant fages alegrement.
Vinga fins aviat.
Jordi
 |
| Foto d'un esquirol a Bellmunt, menjant fages. Feta i cedida pel Jordi Cervera, l'ermità |
I ja per acabar, aprofito per lligar la paradoxa entre el que ens explica en Jordi respecta a les abundants pluges de l'estiu i aquesta important sequera que ara mateix tenim: quan vaig arribar a la Tosca de Degollats, quina va ser la meva sorpresa veient que hi baixava aigua!!!…impressionant!!!… la natura et sorprèn a cada moment.
Cal doncs esperar per veure si durant els propers dies canvia aquesta situació i les pluges i la humitat ens deixen veure encara una tardoral de fagedes espectaculars. Encara hi som a temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada