En la seva edició núm. 26 del 27 de juny de 1936 (pàgines 19, 20, 21 i 22) sota el títol "Santuari de Nostra Dona de Bellmunt", diu així:
A cinc quilòmetres del poble de Sant Pere de Torelló, hi ha una muntanya molt rosta que té reconades força pintoresques, i al seu cimall es venera l'ermita o Santuari de Nostra Dona de Bellmunt, situada a 1.150 metres d'altitud.
L'ermita de Bellmunt, primerament anomenada de Les Alades, perquè, segons conta el P. Camós, uns dotze o quinze dies abans de l'Assumpció de la Mare de Déu, hi anaven moltes formigues de les que volen, dites també alades, les quals totes moriren en ésser prop d'aquest Santuari.
La imatge de Nostra Senyora de Bellmunt és de marbre i està sentada en un soli de la mateixa matèria; el mantell és del color de la pedra; la toca daurada; a la mà dreta té un pom daurat, que sembla l'ofereix al seu Fill, el qual té sentat al costat esquerre, i aguanta un pomet a la mà esquerra, i la dreta la presenta davant del pit de la seva Mare, que sembla sostinguda per la mà d'Ella, i porta vestit daurat i tots dos són morenets de cara.
Es fa la festa major del santuari amb gran concurrència, el dia de l'Anunciació de la Mare de Déu, i també per la seva Nativitat, cantant-se els següents Goigs:
(s'inclouen els Goigs en Alabansa de la prodigiosa imatge de Nostra Senyora de Bellmunt que es canten en la seva ermita i capella de la Parròquia de Sant Pere de Torelló, Bisbat de Vich)
(s'inclouen els Goigs en Alabansa de la prodigiosa imatge de Nostra Senyora de Bellmunt que es canten en la seva ermita i capella de la Parròquia de Sant Pere de Torelló, Bisbat de Vich)
En aquest dia, es representa, a l'Orfeó de Sant Pere de Torelló, el drama en tres actes original del nostre amic Lluís Millà, titulat La Verge de Bellmunt, del qual publiquem el següent tros, com també la sardana de la qual n'és autor:
De allà el segle XIII surt una rondalla
que de vells a joves encara devalla.
En ella se hi canta rosari de penes,
de uns presos que sent-ne lligats amb cadenes
molt grosses, la Verge per ells invocada,
del tot va lliurar-los, com sempre apiadada,
fent que els homes d'armes, els que'ls perseguien
de nou al trobar-los, ja ni els coneixien.
Anem al Santuari, qu'és a bona alçada,
marcant les belleses de la caminada.
Sortint de Sant Pere, seguim camí dret
que pas a pas porta vers al Padronet.
Seguint de la serra la hermosa carena,
deixant en darrera l'hostal que's nomena
de Malt govern, prompte, sens anar depressa,
trobem entre boixos la Font Vidranessa,
mes no hi beguis gota si no amb reposada
que eixa aigua amb cansanci dóna sotragada.
A la curta estona de haver-la deixat,
el pas ens detura Codol foradat:
roca devallada, pedra gegantina,
que el cas de sa història ningú bé hi atina.
Seguint trepitjant-ne pedruscall i brossa,
s'arriba ben prompte a la alzina grossa
ben bé centenària i amb força arrelada,
que de ses companyes se troba isolada.
Seiem-hi una estona, que vé la més forta
pujada grenyosa, que a la ermita porta.
Guanyat ja el collet de Passafarina,
camí de pujada s'aplana i se afina.
Pujant-hi tot d'una, amb segura planta,
ja som a l'ermita de la Verge santa.
Ja hi som. Ans de entar-hi, si extenen la vista
i boires no ho tapen, hi farem conquista
de hermós panorama, puix hi som d'alçada,
a mil dos cents metres de la mar picada.
Se ovira amb certesa de Ayats la cinglera,
de les Guilleries, Puigsacalm, Cabrera,
Castell de Milany que se aixeca altiu,
Vidrà, Pedreforca, Puigmal, Montesquiu,
LLussanés, Bertí, Monseny, Collsuspina,
i allà lluny, la cresta també se endevina
del gran Pirineu l'eterna blancó
ja des del Cadí fins el Canigó.
Puix ja som al santuari
de la Verge de Bellmunt,
escoltem el bell conjunt
de cançò que'n fa glosari.
SARDANA
Al faldell de la muntanya
on fineix la carretera,
ple de gent que mai enganya
hi ha un poblet qu'es diu "Sant Pere".
Es poblet que a tot se ajusta
i a ningú guarda rencors,
els joves tornejen fusta,
les noies tornejen cors.
Anem-hi, que l'encontrada
tenta ma set:
el camí és de lleu pujada,
anem-hi pasa a passet.
Camps florits sempre ufanosos
la vista per tot atansa:
blat de xeixa i fruits sabrosos
són de la vila esperança.
Dalt d'un pic, com una fita
que del terme marca el punt,
hi veuràs la antiga erminta
de la "Verge de Bellmunt".
Pujem-hi, ma dolça aimia,
fes un esforç,
que en sent dalt, més alegria
tindran els nostres amors.
L'article està signat amb les inicials M.C. i F.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada