CASES DE PAGÈS: Targarona

Targarona està situada al sud del terme de Sant Pere de Torelló. Està edificada sobre un altiplà i voltada de terres de conreu. Queda a prop del riu Ges. L'edifici és ampli encarat a migjorn i la façana principal està adornada per dues porxades de cinc arcs cadascuna. Sobre el portal hi ha un escut amb la figura d'un cavall alat.

Dins del terme de Targarona hi ha la font de Sant Corneli, venerat en una parròquia andorrana.

Terme municipal: 
Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:
X: 441842
Y: 4657168

Altitud:
561 metres

Respecta a l'història d'aquest mas, mireu de quina manera tant precisa i extensa s'explica l'historiador torellonenc Gerard Verdaguer:

Història de l’edifici i dels propietaris:

- (Solà, p. 127, vol. I) Targarona forma part de la llista de masos existents el segle XIII i següents.

- (Dalmau, p. 81) El 1245, Ponç de Targarona deixà 5 sous al santuari de Bellmunt

          Descripció:

• La casa actual és fruit d’una reforma important de mitjans de segle XVIII. Les llindes així ho indiquen (Porta per darrere de 1722; Balcó i porta 1752). Casa numerada com a 35 (registre de Masies de Sant Pere). Galeries. Pallissa... Possible lloc d’estiueig. Sembla ser que els Plandolit Targarona varen fer la reforma més important de la casa.
• Escut nobiliari a la porta gran de l’eixida (no es veu des de l’exterior). És un Griu Rampant (cap i ales de rapaç i cos de lleó) amb un Elm. El griu correspon als Plandolit. L’escut coincideix amb el de la casa museu Areny Plandolit d’Ordino.
• Iconografia: Arcàngel Sant Miquel feta després de la Guerra Civil en agraïment per la manca de desgràcies (hi havia una estampa darrere la porta). Primer dels 7 arcàngels. Defensor de la Cristiandat. “Qui com déu” Quis us Deus “Ningú és com Déu”. Apareix amb l’espasa; un estendard amb un cor alat i creu, apareix l’Esperit Sant.
  
  Orígens:

• Mas d’origen desconegut. Probablement d’època medieval.
• Al segle XVII trobem Targarones establerts o amb propietats a Torelló: El 1618, Joan Targarona té un hort al carrer de Ges d’Avall. El 1636, Pere Targarona té una casa que toca al portal de les Palanques (C/ del Pont).
• L’any 1698, Josep Targarona era jurat municipal a Sant Pere de Torelló.
• Un tal “Targarona” amb la Cinquantena de la Unió de Manlleu, capturà el bandoler Bernat Torrent, Galant de la Goula, prop de Casserres l’any 1605 (?) Va ser el primer que es va atrevir a travessar el Ter. El Galant va morir. Els seus germans foren els Trucafort (Pau i Gabriel).
• Al segle XVIII trobem en Francesc Targarona que té propietats al carrer Dr. Casas de Sant Pere. També hi havia la casa d’en Targarona a la Plaça del mercadal (prop del carrer Major de Sant Pere).
  
  
  Els Plandolit Targarona i els Areny (segles XVII-XIX)

• A finals del segle XVIII, el mas i les seves terres pertanyien als Plandolit Targarona. Hipòtesi: pubilla de Targarona que es casa amb un Plandolit. Reformes importants a la casa.
• Josep Plandolit Targarona es casà, l’any 1821, amb Maria Rosa Areny, pubilla de la rica i noble casa d’Ordino a Andorra. Ella aportà més al matrimoni i canviaren l’ordre dels cognoms. El fill, Guillem d’Areny i de Plandolit ( 3r Baró de Senaller, Ordino, Andorra, 1822-1876). Síndic General d’Andorra al segle XIX. Rica família propietària de siderúrgies al Pirineu, comerç transpirinenc i creditors andorrans i propietaris rurals. A Targarona hi tenien un administrador.
• Benet de Plandolit-Targarona i de Pons (Sant Pere, 1805) fou militar. Era fill de Francesc de Plandolit-Targarona i Serratosa.
• Els Plandolit i els Areny eren carlins. En Benet fou segon comandant general de Catalunya de la insurrecció reialista l’any 1822 en contra del govern liberal que tenia captiu Ferran VII. En Josep d’Areny fou carlí el 1833 (béns confiscats a Espanya fins 1843)
  
  
  Els Calm i els Blanco

• Els Areny-Plandolit vengueren les seves propietats poc després de 1876 (els 9 fills de Guillem d’Areny no es posaren d’acord). Targarona, segurament, fou adquirida pels Toralla (vescomtat de Bas); Núria de Toralla i de Regàs, esposa de Francesc Calm podrien ser-ne els compradors (tenien títol senyorial). En Francesc era pare o oncle de la Dolors Calm.
• A finals del segle XIX, Dolors Calm Torra era la propietària. Vídua de Ramon Samsó (Ribera), advocat, finat el 8 de març de 1900, funeral a la catedral de BCN. Una cunyada seva era Pilar de Plandolit i de Parrella, casada amb Tomàs Samsó i Ribera. Dolors Calm es va fer construir una important casa modernista a la Rambla de Catalunya, 54 de Barcelona feta per l’arquitecte Josep Vilaseca Casanovas, company de Lluís Domènech i Montaner, l’any 1903. La tomba Samsó al cementiri de Sant Pere feta pel mateix arquitecte (1902-1903) conté les restes de la Dolors Calm, morta el 27 d’abril de 1926 i del seu marit. Dolors Calm va ser una bona benefactora de causes mèdiques: l’any 1913 inaugurà l’Hospital de Manlleu (testament de Carles de Regàs Puigrubí i de Sellés (1787); els Calm eren els darrers hereus quan s’extingí el cognom Regàs. Maria de Regàs es casà amb un Toralla; la seva filla, Núria de Toralla i de Regàs es casà amb Francesc Calm.

• Dolors Calm féu donatius generosos (entre 850 i 1000 pts) a l’Hospital Clínic de BCN entre 1914 i 1926 (Anna Jover continuà un any més fent l’aportació, com a mínim). Donatiu de 20.000 pts a la Facultat de Medicina de Barcelona l’any 1924 per la compra d’un aparell per al departament de fisioteràpia. Els anys 1905 i 1907, Dolors Calm obtingué la inscripció de la Comissió Provincial de la Secció de Foment per establir un aprofitament d’aigua a Sant Pere de Torelló (Fàbrica de Targarona). El matrimoni Samsó Calm sembla ser que tingueren un filla que morí. Aquest fet, sembla ser que féu embogir Ramon Samsó.
• Anna Jover Calm: herència de la seva tia l’any 1926. Sembla ser que la Dolors se la va afillar. L’Anna Jover tampoc tingué descendència.

Federico Blanco Trias es casà amb Pilar Jover Calm, germana de l’Anna. El seu fill, Federico Blanco Jover, arquitecte, va rebre l’herència de la seva tia Anna. Es casà l’any 1956 amb Nati del Prado Galindo. Cosí amb els Trias de Bes. El seu fill Pablo Blanco té la Fàbrica de Targarona (2a residència). 

Ubicació en el mapa: