7.- Curull: la caminada del gat fer de Bracons.

Voldria fer un aclariment respecte al nom donat a aquesta caminada: tot va començar un dia fent la preparació del recorregut. Va ser a prop de la fageda de la Grevolosa que vaig trobar clavat en un indicador un cartell que deia: Projecte gat salvatge.
I d'aquesta manera va començar la curiositat sobre el gat fer de Bracons, i també aquest recorregut.


Bellmunt des de dalt el Pic de l'Àliga
Ruta:
Caminada circular amb sortida del Veïnat de Dalt de la Vola (restaurant Can Piguillem). Ens enfilarem cap al Pic de l'Àliga. Continuarem carenejant en direcció est fins al coll de Sant Bartomeu d'on, en contínua baixada, arribarem a la collada de Bracons. Seguirem baixant cap a la fageda de la Grevolosa per arribar tot seguit a la restaurada ermita de Sant Nazari. Continuarem de baixada fins a trobar l'ampla pista que ens retornarà a l'aparcament del restaurant d'on hem sortit.




Temps i distància:
4 hores i 30 minuts.
13,5 kms.

Dificultat:
Mitja. Si bé la part inicial és tota una pujada seguida fins a dalt al pic de l'Àliga, la resta de la caminada és de baixada i no presenta cap mena de dificultat. 

Punts d'aigua:
A la fageda de la Grevolosa hi trobem una petita font. Tot i així, no us en refieu perquè brolla en comptades ocasions.  

Recorregut:
Arribarem al Veïnat de Dalt de La Vola fent l'aproximació en cotxe. Venint de Vic (Osona), cal agafar l'eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d'entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap al Veïnat de Dalt. Arribarem primer al restaurant Can Piguillem on deixarem el cotxe a l'ample aparcament que hi ha.
Començarem per situar-nos de nou a la carretera. Marxarem cap a la nostra esquerra en sentit ponent. A l'acte arribarem a la cruïlla amb la carretera BV-5224 (a la dreta aniríem cap a la collada de Bracons). La creuem i continuem recte en el mateix sentit que portem per enfilar-nos cap a les cases del Veïnat de la Vola que tenim al davant. L'indicador del restaurant Cal Ferrer ens ajudarà. 
Després de la pujada inicial i continuant per la carretera, girem cap a la nostra esquerra, ara de baixada. 
Arribem a la casa de pagès i a l'hora restaurant Cal Ferrer que també ens queda i deixem a la nostra esquerra.
Hem de passar pel costat de la porta metàl·lica de color verd que hi ha. Aquí comencem la llarga i seguida pujada fins a dalt el Pic de l'Àliga. Val a dir que fins a la casa de pagès de la Coma del Coll la pista de terra a la que hem entrat és, en tot moment, ampla i de bon caminar. Això sí, puja de valent. 
A la poca estona de començar a pujar passem pel costat d'un cobert per bestiar.
Després del cobert, en aquesta part inicial del recorregut, trobem un parell de punts amb ramals que ens poden despistar. 
En el primer (on podem trobar-hi un filferro pel bestiar) hem de continuar pel camí ben marcat que torça cap a la nostra dreta, deixant un parell de camins que marxen a l'esquerra. 
En el segon, continuem seguint tot recte per la forta pujada que estem fent i obviem el ramal que marxa planejant a la nostra dreta.
Ens trobarem un safareig que es fa servir d'abeurador per al bestiar i després un gran dipòsit d'aigua, metàl·lic i rodó, en una raconada on la pujada s'enfila i de valent. Són unes quantes ziga-zagues (visca el Barça!) seguides que Déu n'hi do.
Arribarem planejant a una clariana, on veurem enfilada un tros més amunt la casa de pagès de la Coma del Coll. Per arribar-hi, el camí segueix pujant raconadament per la seva dreta. L'ubicació i l'entorn de la casa de pagès és una meravella. Quina feinada devia suposar anar a fer aquella casa en aquell indret tan solitari i enfilat!
El camí ample se'ns acaba en arribar a la casa. I jo, cada vegada que hi arribo, recordo la salamandra que un dia hi vaig trobar.

Casa de pagès la Coma del Coll
Per continuar hem d'agafar el corriol que segueix pujant pel seu darrere, en sentit nord. Vinga, seguim cap amunt!
Per un traçat molt ben fressat, arribarem a dalt la carena on trobarem un indicador cap al Pic de l'Àliga que ens farà canviar el sentit de caminada que portem. Hem d'agafar el camí que marxa carenejant cap a la nostra esquerra, en sentit oest, i que ens portarà fins al coll de la Coma del Coll. Aquí trobarem un nou indicador que ens farà enfilar, canviant una altra vegada de sentit, ara en direcció nord-est. En poca estona arribarem a l'enfilat Pic de l'Àliga, un mirador de primer ordre. 
La vista panoràmica és esplèndida. 

Panoràmica des de dalt el Pic de l'Àliga
La tornada la farem de baixada pel mateix camí per on hem vingut. Primer fins al coll de la Coma del Coll, per continuar fins al segon indicador on abans hem arribat pujant des de la casa de pagès. 
Just després d'arribar a aquest segon indicador trobem una bifurcació de camins: hem d'agafar el que marxa cap a la nostra esquerra, en sentit nord-est. La fageda on hem entrat és molt bonica, amb un recorregut molt agraït. Estem dins els territoris del gat fer de Bracons. 
Passarem per tres collets degudament senyalitzats: el coll de Joan, el coll de Foradada i el coll de Gallina.  
Nosaltres seguirem carenejant fins arribar al coll de Sant Bartomeu. En aquest punt hem de començar a baixar, en sentit sud, per fer un altre dels camins bonics i agraïts d'aquestes contrades, i per cert força transitat, doncs és el camí tradicional d'anar al Puigsacalm. Pel mig d'una preciosa fageda arribarem a la collada de Bracons. 
Sortirem just al damunt del gran giravolt que hi ha a dalt la collada.

Travessarem la carretera per agafar l'ampla pista que marxa en sentit sud, tot seguit per la tanca de ferro que hi ha. Després de planejar per la raconada que hi trobem, arribem a una clariana. Aquí agafarem l'estret corriol que ens farà baixar cap al bosc de la Grevolosa. Hi ha un petit indicador clavat al terra que ens guiarà (marxa de baixada cap a la nostra esquerra)
La baixada és continuada i pronunciada per un camí fressat i ben dibuixat. Tot i que en tot moment seguim per dins del bosc, en algun punt el trobareu força malmès per l'efecte de l'aigua. Cal anar en compte de no patinar si el terra és moll o humit.  
Després d'arribar i traspassar una petita tanca que delimita el perímetre de la finca de Bracons -la referència també seran dues grans roques semblants, que allà han quedat- ja som dins la fageda de la Grevolosa. 
Cal estar-hi una estona i contemplar la seva majestuositat. Donat que l'entorn és tan i tan bonic, val la pena fer-hi un petit recorregut i poder tenir així una visió més acurada d'aquesta raconada.   
Per situar-nos, imagineu-vos que l'espai on ens trobem té forma de ferradura i que el punt just a on arribem és el mig. El nostre camí a seguir és anar cap a la dreta, però ja que hi som, us aconsello anar cap a l'esquerra uns 200 metres per un camí ample on trobareu la font de la Grevolosa que brolla en comptades ocasions i podreu contemplar el sot d'on neixen majestuosos faigs, recular i tornar al punt on hem arribat, per seguir llavors el sentit d'aquesta caminada que és el ramal que marxa cap a la dret. Des d'aquí, continuarem la baixada derivant-nos cap a la nostra dreta, just per la banda dreta de la gran roca que hi ha. 
Tot i que d'entrada sembli que no hi ha camí, aquest s'anirà dibuixant a mida que anem avançant. Trobarem un indicador que fa referència a tres faigs declarats arbres monumentals. Ah! I si per casualitat no hi ha ningú més, un consell: aprofiteu per parar, seure on i com pogueu, i escolteu el silenci. És impressionant. 
Va vinga! Després del repòs, toca seguir. 
Després de l'indicador d'arbres momumentals, trobareu un gran panell  explicatiu de les característiques de la fageda que ara deixem. 
Després d'una curta pujada, iniciem ja una llarga i seguida baixada per un corriol ben marcat. A la poca estona, trobarem un caminet que marxa cap a la nostra dreta que hem d'obviar i seguir baixant fins arribar a una ampla pista. Tal com ens marca l'indicador que hi trobem hem de continuar baixant per la nostra dreta en direcció a l'ermita de Sant Nazari a on arribarem tot seguit. 
És notòria la recent i complerta remodelació que s'hi ha fet. I és bonic també tant l'entorn com la plana que hi ha. 

Ermita de Sant Nazari 
Per continuar, hem d'agafar el corriol que marxa en sentit sud, just al davant de l'entrada de l'ermita on també hi ha un gran panell explicatiu del procés de reforma que s'hi ha fet, i entrar en una gran arbreda  en què trobareu una desena de roures centenaris. Quan en trobeu un de molt vell i malmès, al final d'una curta planejada, veureu que el camí baixa cap a la nostra dreta. De nou, toca seguir baixant. 
És bonic l'entorn d'aquesta obaga on ens trobem. Després de passar per un petit pont de fusta, arribarem a una plana on s'ha construït una petita carbonera, en homenatge a la gent que durant molts anys es va guanyar la vida fent carbó vegetal. Hi ha un panell en què, de manera molt didàctica i documentada, s'explica tot l'interessant procés que comportava fer aquest tipus de feina (a mi em fascina tot el que envolta aquest dur ofici ja extingit). 
Cal continuar baixant de manera ara ja molt més planera per la pista on ens trobem i que també es va arranjar a resultes de les obres de l'ermita. Aquest camí ample i encimentat ens abocarà, en un entorn planer i molt obert, a la pista que ens ha de portar al nostre punt d'inici.  L'agafarem de baixada, en sentit ponent, cap a la nostra dreta.
És una pista on molt fàcilment hi trobem els cotxes de les cases i residències de pagès de l'entorn. Al cap d'aproximadament un parell de quilòmetres i després de passar a prop de les instal·lacions de control del túnel de Bracons, arribarem al restaurant Piguillem on tenim el cotxe. 
Una curiositat més: Tinc entès que totes les esplanades que trobem en aquest darrer tram abans d'arribar als edificis de control del túnel, reconvertides ara en camps de conreu, són fetes d'apilar els sobrants de les pedres i roques per foradar el túnel, reomplertes amb terra.






                               

Cap comentari: