 |
| Il·lustració interior del llibre d'en Ramon Vinyeta |
Anant de Sant Pere de Torelló fins a Vidrà seguint l'antic camí ral que remunta el riu Ges, s'arriba a un lloc estratègtic que es diu el Pas de Degollats, en el qual el camí franqueja atrevidament el congost del riu. Al seu dessota hi ha una masía abandonada que el pas dels anys ha enrunat quasi totalment. També es diu Degollats. Els vianants i exscursionistes que per allí passen es solen preguntar d'on li vé tant curiós nom. Com que ho hem pogut escatir, ara ens plaurà d'explicar-ho.
Parlem de molts anys enrera, la memòria n'ha perdut la data. I en aquesta masia que aleshores es deia un altre nom, cada any, a l'hivern, com solen fer la majoria de les pagesies, mataven el porc, fet que solia derivar en una festa, car es convidaven els pagesos veïns.
Un any, el bon pagès va matar una truja que feia més de 120 carnisseres. I aquell dia es va fer molta gatzara, tal com s'escau quan hi ha gran concurrència. El rebost de la pagesia va quedar ben proveït, sobretot per la descomunal cansalada que amb prou feines i treballs fou penjada a una biga del sostre.
Cada dia el bon pagès en tallava un tros i un dia la llesca era tan fonda que el ganivet es va encallar amb la cotnada. Aleshores el pagès s'hi va arrepenjar amb tot el seu pes, amb tant mala dissort, que el clau de la biga va cedir i la cansalada va lliscar al seu damunt; i com que al capdavall encara hi havia els ullals, un d'ells s'enfonsà al coll del pagès segant-li la vena grossa. Un cop a terra, amb tanta sang perduda, el pagès va perdre l'esma i sense auxili es va anar escolant fins a morir.
Ja es pot suposar la tragèdia que això va significar per a tothom.
Cada dia el bon pagès en tallava un tros i un dia la llesca era tan fonda que el ganivet es va encallar amb la cotnada. Aleshores el pagès s'hi va arrepenjar amb tot el seu pes, amb tant mala dissort, que el clau de la biga va cedir i la cansalada va lliscar al seu damunt; i com que al capdavall encara hi havia els ullals, un d'ells s'enfonsà al coll del pagès segant-li la vena grossa. Un cop a terra, amb tanta sang perduda, el pagès va perdre l'esma i sense auxili es va anar escolant fins a morir.
Ja es pot suposar la tragèdia que això va significar per a tothom.
I d'aquest fet tan tràgic deriva el nom de Degollats, perquè un degollat en va degollar un altre.
Font: Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i els seus contorns, Ramon Vinyeta (1979)
Font: Llegendes i Tradicions de la Vall del Ges i els seus contorns, Ramon Vinyeta (1979)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada