5.- La Fageda de la Grevolosa





Ruta:
Passejada circular per visitar el bosc de la Grevolosa, un dels racons naturals més màgics de la comarca d’Osona. Al bosc, d'unes poques hectàrees i a una altitud mitjana de 1.000 metres, hi trobarem un gran nombre de faigs centenaris que assoleixen els 40 metres d’alçada amb un perímetre, algun d'ells, de més de 4 metres (alguns, catalogats com a monumentals), dins d'un microclima creat en la tancada i aïllada vall on es troben. Val la pena aturar-se a sentir la tranquil·litat que encomana tot l'entor: a escoltar i gaudir uns instants d'un silenci absolut.
És molt recomanable parar-se a contemplar l'espectacle de llums i colors que ens ofereix la tardor.


Resum:
Aproximació en cotxe per l'eix Vic-Olot fins al poble de Sant Andreu de la Vola -Osona-. Continuarem per la carretera de la collada de Bracons fins trobar l'indicador de "El Molí de Bracons", el punt de sortida de la caminada. Es tracta d'una passejada curta i agradable. El camí a peu d'anada i de tornada és el mateix.
Temps:
Orientativament i comptant anar i tornar, unes 2 hores.

Dificultat:
Cap, ni una. És una passejada.
Recorregut:
Per arribar al punt de sortida, primer haurem de fer l'aproximació en cotxe. Venint de Vic (Osona), cal agafar l'eix Vic-Olot (C37) que deixarem just abans d'entrar al llarg túnel de Bracons. Sortirem just després del km.163, a Sant Andreu de la Vola, i ens dirigirem cap el Veïnat de Dalt. Passarem pel davant del restaurant Can Piguillem i arribarem a la cruïlla amb la BV-5224. L'agafarem cap a la nostra dreta, en sentit pujada (en direcció a La Vall d'en Bas-Olot). Després de passar el senyal del km. 23, trobarem a la nostra dreta l'indicador de " El Molí de Bracons" el punt de sortida de la passejada i a on deixarem el cotxe.

Començarem la caminada a peu agafant l'ampla pista que, de baixada, ens farà creuar un petit torrent per seguir després planejant durant una bona estona en sentit sud, paral·lels a la carretera que queda a la nostra dreta. Obviarem diversos ramals que s'enfilen a la nostra esquerra. El camí és planer i agradable. Quan hàgim caminat 1 km. cal estar atents i agafar un corriol ben dibuixat que s'enfila a la nostra esquerra, deixant la pista per on veníem. Sol haver-hi una petita fita de pedres al terra. Seguirem planejant pel mig de roures, boixos i avellaners durant uns 300 metres i fins trobar una cruïlla (just abans hi ha una tanca). En aquest punt, hem d'agafar el corriol de l'esquerra (sentit nord), deixant el que segueix recte, que ens portarà sense pèrdua i en lleugera pujada en la seva part final, fins a l'entrada de la Grevolosa.

El bosc de la Grevolosa té forma de ferradura i nosaltres hi entrarem per la part baixa esquerra. Pel mig, en la seva part central, hi baixa un rierol. Seguirem caminant tot enfilant-nos una mica, fins arribar a la part central. En aquest punt, hi trobarem el lloc per on arriben els que baixen de dalt la collada de Bracons, i aprofitarem per fer l'altra pota de la ferradura que transcorre per un ample camí (en el seu inici hi trobem una petita font), així tancarem la magnífica vista de tota la raconada.
Tornarem enrere fins arribar, altra vegada, al bell mig de l'indret. Des d'aquí, val la pena baixar per anar a veure de prop l'imponent faig que presideix la raconada: té un perímetre a la base de 5,81 metres, una altura xifrada en 42 metres i un diàmetre de copa de 18,50 metres. Se li calcula una edat aproximada d'entre 250 i 300 anys. Impressionant.
També val la pena fixar-nos en els boixos que hi trobem, alguns d'ells també de mides molt per sobre de les seves habituals.
Gaudiu de l'indret, de la majestuositat dels faigs i del silenci.

La tornada la farem pel mateix camí per on hem vingut.
Per la grandària dels arbres i la seva ubicació en aquesta estreta i tancada vall, el bosc de la Grevolosa s'ha fet servir alguns anys, a la tardor, com a auditori per celebrar-hi un concert de música de cobla.

                                                            























1 comentari:

Xavi ha dit...

Hola!

Felicitats pel treball fet.
Hem fet aquesta preciosa ruta que està perfectament indicada com arribar i es troba molt fàcilment.

Som novells en el senderisme i crec que per casos com el nostre caldria advertir que no és exactament de
"Dificultat:
Cap ni una: és una passejada."

Suposo que pel que faci rutes habitualment on calgui grimpar, saltar, enfangar-se, lliscar, etc. ho serà però en el nostre cas no ha estat així.
Al llegir la descripció ens vam animar a anar a fer la passejada carregats amb la motxilla de l'equip fotogràfic, el trespeus i vam portar el nostre nen de 2 anys.
Amb el material carregats i sovint amb el nen en braços ens va costar pujar els corriols, alguns amb forta pendent, esquivar pedres del camí, passar per una tanca que tenís un forat relativament petit, corriols que anaven a tocar de precipicis importants, etc.

És una fageda preciosa però, per exwmple, no podria convidar els meus sogres a fer la passejada ja que seria impossible.

Ho comento perque no es penssi la gent que és un passeig sense desnivell i de pista ample.

Pràcticament a l'entrar a la fageda, vam descanssar i vam tenir que tornar ja que patíem pel nen i pels nostres lumbars de la tornada.

És possible accedir per una via més fàcil per anar amb un nen de 2 anys?

Crec que hi ha una pista que arriba fins l' ermita de Sant Nazari (no se si està oberta al trànsit) però no se si és més fàcil i/o a prop accedir a la fageda per aquí.

Felicitats i gràcies novament per l'excelent treball.

Xavi.