 |
| Entorn de Santa Margarida de Cabagès. A la dreta la casa de pagès El Pujol. |
En relació a aquesta bonica ermita, aquesta és la ressenya històrica que el Ramon Vinyeta ens ha deixat en el seu llibre El Vidranés (1986). Diu així:
"Aquesta esglesiona romànica també dita de Cap de Ges, és situada a 1.275 m. d'altitud, al faldar de migjorn de la serra que culmina a Santa Magdalena de Cambrils, des d'on es domina el territori que li havia pertanyut quan era antiga parròquia. La referència històrica més retrospectiva és de l'any 1123, que deu correspondre a l'època de la seva construcció. El terme de Cabagès, però, dintre de la jurisdicció de Vidrà-Milany, ja consta en l'acta de consagració de l'església de Sant Hilari, parroquial de Vidrà, datada l'any 960, si bé podria ser que ja en aquella època existís un petit edicle pre-romànic, precursor de l'ermita actual.
L'any 1978 fou restaurada per la voluntariosa acció i el dispensi del seu propietari que ho és també de les masies del seu entorn. Aquesta restauració ha estat modèlica i en admirar-la hom se sent immers emotivament als ambients imperants en aquells temps tan pretèrits.
La vida d'aquesta minúscula parròquia fou migrada, donada l'escassetat habitual de feligresos. A partir del segle XVIII les grans masies que avui integren el veïnat de Ciuret, decidiren tenir el conhort espiritual i religiós més a prop i acordaren l'edificació d'una nova església sota el patrocini de Santa Llúcia. D'ençà aleshores, la vida de Santa Margarida va decaure encara més cosa que determinà el constant desmillorament de l'edifici."
També és molt interessant el que l'historiador mossèn Antoni Pladevall explica uns anys abans en el seu llibre Mil Anys de la Parròquia de Sant Hilari de Vidrà (1960):
"Santa Margarida de Cabagès subsisteix encara com a simple ermita, sense culte i mig enrunada, prop del mas Pujol.
Aparentment és molt poca cosa: un edifici rectangular de reduïdes dimensions, amb un àbsis llis i sense campanar de cap mena, si bé consta que hauria tingut almenys una espadanya, car en fer-se una campana nova a Vidrà, en 1602, s'hi varen portar els fragments d'una campana de Cabagès.
Té un deliciós aspecte muntanyenc i, pel seu aparell, acusa ésser feta en el segle XII, quan la comença a conèixer la història.
No conserva cap vestigi ni clos murat del seu antic cementiri, però entorn d'ella reposen les cendres de moltes generacions de feligresos seus. No s'enterrava a Cabagès després del segle XVI, com pot comprovar-se pels primers llibres d'òbits de Vidrà.
La parròquia va deixar de tenir rector propi des del segle XIV i va incorporar-se en qualitat de sufragània a Vidrà, d'on havia eixit. Els dos últims rectors coneguts foren Mn. Galzera, que la regia en 1326, i Mn. Arnau Setcases que en 1330 assistí a una Visita Pastoral efectuada a Vidrà."
Jo només hi voldria afegir que el paratge on es troba aquesta església és carai de maco, amb un entorn espectacular. Dels que t'hi quedes embaladit.
Terme Municipal:
Vidrà
Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 443801
Y: 4666911
Altitud:
1.252 metres
detall de l'interior:
Ubicació en el mapa:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada