INDRETS I RACONS: l'aqüeducte de l'Aníjol


l'aqüeducte de l'Aníjol l'any 1917
Font: Fons Centre Excursionista de Catalunya
Autor: Ferran Damians i Recoder

Recordo que de petit quan anàvem amb el meu pare i les meves germanes a passar la tarda a la Font Santa deixàvem el cotxe aparcat a la part de dalt de la pista de terra que encara hi ha, just al costat de les abandonades i ja malmeses instal·lacions que aleshores quedaven en peu del que havia estat el balneari.
Després baixàvem a beure aigua a la Font Pudenta, que quedava a peu de riu. I a jugar per aquelles planes tant boniques que hi havia.  

I tinc present que en paral·lel a la pista d'arribada hi havia una petita sèquia que, exceptuant per on la creuàvem per alt, quedava al descobert. Aquest rec sempre baixava amb aigua, i neta. 

Ha estat ara, arrel de trobar algunes fotografies antigues relacionades amb l'entorn de la Font Santa que m'he adonat que són varies les imatges que repeteixen des de diversos angles l'estructura d'un pont de pedra format per 5 arcades i d'uns quaranta metres de llargada.
No era, ni és, altra cosa que l'aqüeducte de l'Aníjol: la part final de la sèquia que venia de la Font Santa i que s'havia construït per salvar per alt, i en paral·lel al riu Ges, el creuament amb el torrent de l'Aníjol. Una construcció que per la fermesa de la seva estructura segueix encara sorprenentment intacta.

Aquest aqüeducte queda just on el torrent de l'Aníjol aboca al riu Ges. I és perfectament visible des de dalt la carretera.
És curiós i quantes vegades ens passa: acostumats a passar sovint per llocs on hi ha alguna cosa formant part de l'entorn, sense donar-li cap mena d'importància.

I clar, una vegada despertada la curiositat per aquesta construcció i saber que l'aigua que portava era de la sèquia que venia de la Font Santa calia esbrinar la seva utilitat:

Algunes informacions trobades indicaven que servia per portar l'aigua per fer anar el molí de l'Aníjol. Però una vegada ubicat en el lloc i saber la situació exacta on es trobava el molí -que es va emportar l'aiguat de l'any 1940- quedava clar que aquesta afirmació no era certa.
El molí de l'Aníjol, tot i estar relativament proper de l'aqüeducte, s'abastava de l'aigua degudament canalitzada del propi torrent, no de la sèquia que venia de la Font Santa.

La sèquia tenia el seu origen a la resclosa que encara hi ha dins el riu Ges, a uns 50 metres riu amunt de la casa de pagès de la Font Santa -les úniques edificacions que encara queden dempeus-.
I tenia tres finalitats bàsiques:
- regar els grans horts que hi havia davant la casa de pagès.
- proveir d'aigua -i concretament aigua calenta- al balneari de la Font Santa. Intentaré esbrinar com, però sembla ser que hi havia un escalfa aigües extern que bullia manualment l'aigua per a les estufes del balneari.
- portar l'aigua fins a una edificació que es trobava just on acabava l'aqüeducte i on hi havia unes turbines que feien electricitat pel poble de Sant Vicenç de Torelló. Estaríem parlant de l'any 1910.  

Afegir que dins l'entorn on el torrent de l'Aníjol aboca al riu Ges, s'havien ajuntat tres edificacions relativament properes: el molí de l'Aníjol, les instal·lacions on hi havia les turbines per fer electricitat i el molí del Mas Andreu.
Cap de les tres ha arribat als nostres dies.  

Terme Municipal:
Sant Pere de Torelló

Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440384
Y: 4657248

Altitud:
521 metres.








Imatges antigues:


el molí de l'Aníjol vist des de sota una arcada de l'aqüeducte. 


en aquesta postal del 1914 es poden veure les tres edificacions que hi havia: en primer terme el molí de l'Aníjol, al mig l'edifici on hi havia les turbines per fer electricitat, i a continuació el molí del Mas Andreu. 


Ubicació en el mapa: