És bó recordar el què hi ha hagut i hem tingut a prop, encara que ara ja no hi sigui...
D'aquí aquesta ressenya sobre la Font Santa.
Ubicació:
La Font Santa està situada al terme municipal de Sant Pere de Torelló, al marge dret del riu Ges. S'hi arriba per la BV5224, la carretera que va de Torelló a Sant Pere de Torelló, i es troba just a 150 metres del desviament que queda a la dreta una vegada passat el pont de l'Aníjol.
(S'hi passa a peu quan fem el recorregut del sender Vora Ges)
Per a mi, la Font Santa sempre ha estat un lloc que m'ha evocat bons records d'infantesa: el meu pare ens hi portava sovint, a les meves germanes i mi, en les caloroses tardes d'estiu, i recordo perfectament el gust característic de l'aigua pudenta de la font: un sabor estrany... diferent i agradable a l'hora. Recordo també les llargues estones que passava jugant a tancar peixos petits dins els bassals que el riu Ges deixava dibuixats davant la font. Tants records i tan agradables....
A principis del segle XX, la Font Santa esdevingué un important balneari d'aigües termals. La seva situació al costat del riu, les seves fonts medicinals, i la bellesa del paisatge del seu entorn el convertiren durant molts anys en un lloc de trobada per a la gent dels voltants.
La primera referència que se'n té data del 1840 quan la font queda inclosa en l'inventari del "Noticiario de las aguas medicinales más principales de España".
Aquestes són les edificacions que ara podem trobar al paratge de la Font Santa. Corresponen totes elles a l'entorn de la casa de pagès que molt malmesa hi ha. Res de tot això tampoc quedarà en pocs anys.
El conjunt d'edificacions del balneari quedaven al darrera d'aquestes construccions, a ponent. Malauradament, en l'actualitat res queda del que hi havia.
El conjunt d'edificacions del balneari quedaven al darrera d'aquestes construccions, a ponent. Malauradament, en l'actualitat res queda del que hi havia.
El balneari fou construit l'any 1847, i esdevingué un lloc d'estiueig, especialment de gent benestant de Barcelona.
Vistes de part del conjunt d'edificis. L'edifici principal, tenia uns tres-cents metres quadrats d'edificació en dues plantes. A la fotografia de dalt a l'esquerra, s'aprecia una petita capella en honor de Sant Josep.
A més de l'extraordinàri entorn, la raó del balneari era l'existència de tres fonts: la font Pudenta, la font del Ferro i la font del Raig. Les dues primeres apreciades per les seves qualitats medicinals.
La font Pudenta queda a l'esquerra de la fotografía, i la del Ferro a la dreta, totes dues al davant del riu Ges
La Font Pudenta a principis del segle XX. Era d'aigua sulfurosa bicarbonatada, molt valorada medicinalment. La presència d'àcid sulfhídric i sofre li donava un gust i una olor molt peculiars, d'aquí el seu nom. Els anàlisis facultatius més vells són del doctor Joaquim Balcells, de l'any 1888. Per reial decret del 26 de març del 1903, aquesta aigua era declarada d'utilitat pública.
La font quedava protegida per una caseta, amb els seus voltants ben acondicionats.
Estat actual de la font Pudenta. Brolla en comptades ocasions.
L'altre font, la del Ferro, vista des de l'altre banda del riu Ges en una imagte de principis del segle XX.
També era apreciada medicinalment per la seva composició bicarbonatada i ferruginosa.
La font del Ferro en l'actualitat.
Detall de l'interior de la font del Ferro. A la paret es llegueix la inscripció: BENEDICITI FONTES DOMINO 1778.
Si alguna cosa destacaba del que aleshores era un bonic balneari era el seu entorn. I al respecte, he trobat dues resenyes que el defineixen d'una manera ben escaient:
- la primera és del Dr. Lluís Thomasa en el seu llibre "La Vall de Torelló" publicat el 1963.
Diu així tot parlant del riu Ges:
El curs del Ges és, tot ell, irregular amb freqüents canvis sobtats de direcció i estrangulacions seguides de belles esplanades. Les riberes són atractives. La del "paradís", en terme de la Font Santa, és un bell exemple. El bell paisatge de la Font Santa brinda als seus visitants la dolcesa d'una vida senzilla, plàcida i tranquil·la dintre el marc d'un oasi acollent. Comença, aquest, amb el passeig dels plàtans, que, des de la carretera que va a Sant Pere, porta a l'establiment de la Font Santa. Dues esplanades cobricelades per l'alterós ramatge d'una bella plantació de pollancres, plàtans i acàcies són els dos recers predilectes dels visitants desitjosos de submergir llur esperit en la lassitud d'una tarda xardorosa.
Una d'aquestes esplanades es troba sota el pendís del camí de plàtans, encerclada, més enllà, pel que condueix a la Font del Ferro i a la Font de la Llonganissa; l'altre esplanada és coneguda pel Paradís, lloc deliciós, vorejat per margeres i brossa i pel riu Ges, que s'esmuny suau i mansoi i sembla que en travessar aquest sojorn de repòs, senti la dignitat de la pròpia existència i vulgui lligar-la íntimament a la vida de la contrada. El corrent marginal que voreja la riba del Paradís és manyac i amorosívol; demana, suplicant, el Déu-vos-guard a la terra amiga tan bon punt l'albira; porta un ritme alentit; no gosa passar de llarg; i a cada moment ofereix grapats de vida al frondós paratge i a les floretes silvestres, les qual són una amanida de gràcia i un doll de poesia enmig de la serenor d'aquell lloc de somni.
- la segona és del Ramon Vinyeta en el seu llibre "Bellmunt" publicat el 1949. Dins uns dels itineraris que hi té, escriu:
L'establiment balneari, la capella dedicada a Sant Josep i la vetusta masia del mateix nom formen un nucli compacte entre un magnífic pla de conreu i el riu Ges, al llarg del qual i en la seva espona dreta, principalment, delicioses prades envellutades d'espès herbatge que profusament s'arrela arreu, donen al paisatge, sadollat d'harmonia i placidesa, tot l'aspecte d'un parc natural. Les font d'aigua medicinal, sulfurosa l'una i ferruginosa l'altra, que tant renom han proporcionat a aquest indret, ja eren conegudes en temps dels romans, i es conta que quan els àrabs foren allunyats d'aquest país per l'empenta dels cristians, el bei de València, que coneixia les seves propietats curatives, se la feia trametre secretament. Les qualitats terapèutiques d'aquestes aigües són indicades en les malalties herpètiques, cutànies, escrofuloses, asmàtiques, etc.
Ès de lamentar que aquest indret que tan excel·lents condicions reuneix com a balneari i lloc de repòs, no solament per les cualitats curatives de les seves aigües sinó també pel seu magnífic emplaçament i fàcil comunicació, resti des de fa alguns anys sense explotació i en un estat de llastimós abandonament.
- Per veure un reportatge de postals sobre el balneari i els seus entorns, fer clic aquí.
- Per veure un reportatge de postals sobre el balneari i els seus entorns, fer clic aquí.
Tot el que en l'actualitat podem trobar d'aquelles magnífiques edificacions són restes del que havia estat part del seu paviment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada