El dia 10 d'octubre de 2015, a la tarda, vam tornar a visitar el lloc de l’enterrament del soldat republicà del Puigdesalit. Hi érem la Sra. Raimunda Galí -resident a Torelló i acompanyada d’una seva neboda-, Xavier Vilar, Jordi Campàs i Antoni Prat.
La
Sra. Raimunda Galí, de 92 anys d’edat, és una persona molt amable, que gaudeix d'un bon
estat físic i d'una envejable memòria. Afable i xerraire, ens va explicar que ella va veure el soldat del Puigdesalit mort, just quan li
estaven cavant la fossa. Quasi
amb tota probabilitat, estaríem parlant de la darrera persona encara viva que va veure mort el soldat.
Ens va explicar
que ella s’estava a la casa de pagès El Coll, a prop de la de Puigdesalit. Va
començar recordant el dia 4 de febrer amb l’entrada de les tropes nacionals
venint des de Manlleu. De com arribaven pels camps amb banderes blanques i cantant. Que les
tropes es van instal·lar a la casa d'el Coll, i que amb llet condensada els van fer xocolata desfeta. Segueix
explicant que aquella tarda del 4 de febrer va anar a buscar aigua a la
font de Rocaprevera, com sempre feia, perquè a El Coll no tenien aigua corrent. Continua relatant que, tot baixant cap a la font, va sentir trets i que es veia foc al
destacament militar de Conanglell. Per protegir-se dels trets, se li va ocórrer posar-se al cap, del revés, la galleda encara buida
d’aigua. Aquesta intuïció la va salvar perquè una bala perduda
va anar a tocar precisament la galleda que portava al cap. Evocava que durant
molt de temps aquella galleda va continuar a la casa, amb la marca del tret com
a record.
Que
va ser el dia 5 a la tarda, com de costum, que va anar a passejar amb la canalla del Coll en
direcció cap a la casa dels veïns del Puigdesalit. Que quan s’hi estava apropant,
va veure una colla de gent a sota la casa, al costat del camí ral. S’hi
va acostar i va veure estirat al terra el cos d'un soldat mort. Hi havia els germans Bartrina –que estaven cavant la fossa-, algun altre veí i
uns soldats donant instruccions en un to i fent uns comentaris poc agradables del soldat mort.
S’hi
va estar només una estona i va marxar. Del soldat en recorda que
estava estirat, de costat, que anava vestit i que era jove.
Moltes
gràcies Raimunda per la teva amabilitat i per la teva conversa que esdevé un testimoni tan interessant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada