6.- Puigsacalm, per Sant Privat d'en Bas, salt de Sallent, Puigsacalm, Sta. Magdalena del Mont, i les Olletes

El salt d'aigua de Sallent

Ruta:

Caminada circular amb sortida des de Sant Privat d'en Bas i que passa pel salt d'aigua de Sallent enfilant-se fins al Puigsacalm. De baixada, passarem pel pla de Santa Magdalena del Mont i per la cova de la Mare de Déu de les Olletes, fins tornar a Sant Privat.  

Es tracta d'una de les millors i més boniques sortides que es poden fer per la zona: El paisatge és molt agraït i la frondositat de les fagedes, majestuosa.

accés dades tècniques, i track per GPS

Resum:

Arribarem a Sant Privat d'en Bas (La Garrotxa) fins a la zona d'esbarjo Pla d'en Xurri. En aquest punt, iniciarem la caminada per l'ampla pista que marxa en direcció oest, en sentit al salt d'aigua de Sallent. L'ascensió es va fent més exigent a mesura que s'agafa alçada. Arribats a dalt el salt, farem una llarga raconada en sentit sud que ens menarà per una agradable fageda. Arribarem a l'indicador que ens farà pujar primer cap el Puig dels Llops i després cap el Puigsacalm, un espectacular mirador de 1.514 metres.

Tornarem pel mateix camí fins a la magnífica plana de l'ermita de Santa Magdalena del Mont. De baixada, passarem pel bonic paratge on es troba la cova de la Mare de Déu de les Olletes i pel restaurant Can Turó. Continuarem per una ampla pista fins arribar de nou al Pla d'en Xurri.

Temps i distància:
4 hores i 30 minuts.
14,75 kms.

Dificultat:

No té una dificultat especial, però sí que és força exigent, ja que trobarem pujades i baixades força dretes i llargues. Es tracta d'un recorregut sense cap dificultat pel que fa a l'existència de passos aeris o delicats. És molt recomanable fer-la a l'estiu per l'ombra que hi trobarem.

Visualitzar altimetria

Punts d'aigua:
Font de Santa Magdalena i font de can Turó.

Recorregut:

Arribarem a Sant Privat d'en Bas per la carretera GIP-5226. Deixarem el poble a la nostra dreta i continuarem per la carretera asfaltada fins on acaba, la coneguda àrea de picnic del Pla d'en Xurri. Allí aparcarem el cotxe i iniciarem la caminada en direcció oest cap el fons de la vall i tal com ens guia l'indicador cap al "Salt de Sallent".

Passarem una tanca de ferro que barra el pas als vehicles i de la que penja un gran senyal de prohibit aparcar. A continuació trobarem un altre indicador que diu "salt de Sallent per les escales", i poc després una primera bifurcació on continuarem planejant pel camí que segueix a la nostra dreta, tot deixant el que marxa de pujada a la nostra esquerra. Ens ajudarà un altre indicador que també diu "salt de Sallent".

Més endavant trobarem una segona bifurcació: Agafarem el corriol que marxa de pujada a la nostra esquerra (si continuéssim pel de la dreta, aniríem a creuar la riera) i començarem la llarga i costeruda pujada, ja des de l'inici i que anirem fent tenint la riera a la dreta. Al principi, trobarem el camí de les escales i també ens trobarem un gran faig amb un tronc ben nuat, curiós i espectacular. Arribarem a un petit replà que ens portarà a creuar la riera i en aquest punt, veurem per primera vegada una perspectiva del salt de Sallent.

Encararem la segona part de la pujada. A mesura que anirem agafant alçada, trobarem un parell de petits replans/miradors que ens permetran gaudir d'unes vistes magnífiques. També trobarem un parell de punts amb cordes que ens ajudaran si el terreny és moll. Malgrat el traçat és força dret, el recorregut queda ben arrecerat i sense cap mena de punt compromès, ni molt menys aeri.

Arribarem a dalt del pla on trobarem una tanca de ferro i un indicador. Continuarem per la nostra esquerra en direcció "Sant Privat pel camí dels Matxos". En poca estona i tot planejant arribarem a la riera de Sallent, just a la capçalera del salt d'aigua. Amb seny ens aproparem al punt de caiguda. Fer-ho, curiosament, és una necessitat que hom té quan hi arriba.

la capçalera del salt d'aigua de Sallent

Per continuar travessarem la riera i seguirem en direcció sud pel corriol que es dibuixa tot vorejant la forquilla que fa la raconada del salt. Passarem per un altre mirador (aquí sí que cal que aneu alerta...) i, en pocs metres, trobarem una bifurcació de camins, on agafarem el que marxa cap a l'esquerra, en sentit sud-est, fins arribar a una clariana on hi trobarem el camí poc dibuixat que farem poc tros, ja que de seguit, abocarem a una ampla pista que agafarem en la mateixa direcció que portem. Aquesta pista és la que ve de Vidrà i Pla Traver i que arriba fins a la plana de Santa Magdalena del Mont. El seu traçat ens servirà de referent.

Just a l'inici, passarem per un primer senyal indicador que diu G56 Els Restobles. La mateixa pista ens abocarà cap a una espectacular, gratificant i molt bonica fageda de què podrem gaudir una bona estona fins que toparem amb una tanca de ferro que haurem de traspassar, doncs ens barrarà el pas.

Farem la llarga raconada: De tant en tant, se'ns obre alguna clariana i, per l'alçada en què ens trobem, ja podrem gaudir d'una magnífica vista del Pirineu (amb el Canigó destacant).

camí de Santa Magdalena, amb el Canigó al fons

Trobarem l'indicador que ens servirà de referent i que ens marca les desviacions per anar al Puigsacalm, a Sta. Magdalena del Mont i a Les Olletes (per on tornarem). Nosaltres prendrem ara el camí que indica la pujada cap al Puigsacalm, desviant-nos cap a la nostra dreta, de pujada i en sentit oest. Caminats pocs metres, trobarem dues senyals: Hem d'agafar la que diu Puigsacalm pel Puig dels Llops (sentit nord).

Ara, iniciarem una exigent pujada, no massa llarga però força dreta, que ens portarà fins al davant del Puig dels Llops (1.486 metres) i aprofitarem per arribar-hi, ja que la vista s'ho val. Reprendrem després el camí per seguir pujant fins arribar al Puigsacalm, una talaia de primer ordre de 1.514 metres d'alçada i amb una espectacular panoràmica.
De dalt estant, la visió de 360º és molt agraïda: al nord, el Pirineu Oriental amb el Puigmal, Bastiments, Costabona, Canigó, Comanegra; a l'est, la Vall d'en Bas; al sud, el Montseny; més cap a la dreta Montserrat; a l'oest, la serra de Catllaràs, Cadí i Pedraforca. En un dia clar i net, fins i tot la vista ens regala la badia de Roses.

El camí de tornada el farem pel mateix per on hem arribat: Així doncs, cal anar a retrobar l'ampla pista allà on l'hem deixada i continuar-la en sentit est, seguint l'indicador en direcció Santa Magdalena del Mont, una ermita-refugi situada en un entorn privilegiat, enmig d'una gran i ampla plana en forta pendent.

Santa Magdalena del Mont, amb la plana de la Garrotxa a sota

Tornarem enrere pel mateix camí fins retrobar l'indicador i començarem la llarga baixada (molt semblant a la pujada que hem fet a l'inici de la caminada) pel corriol que marxa just al davant de l'indicador, en direcció a Les Olletes. A mitja baixada, arribarem al Santuari de la Mare de Déu de les Olletes, una capelleta sorprenentment excavada a la roca, enmig d'un entorn molt bonic.

Reprenem el camí fins trobar un altre indicador que seguirem en sentit nord, en direcció Sant Privat, continuant la llarga baixada fins arribar a un petit rec que, una vegada haurem travessat, ens portarà fins a les instal·lacions del restaurant Can Turó. Hi passarem pel mig, pel porxo que hi trobarem, i anirem a buscar la pista de terra per on arriben els cotxes i que farem de baixada fins on tenim aparcat el nostre cotxe.

La cova de la Mare de Déu de les Olletes es troba en una entorn sorprenentment curiós i bonic: