L'encant i frondositat d'aquestes nostres fagedes permet que en un dia d'agost, a la una del migdia i amb una forta calor, puguis passejar-t'hi sense que el sol et toqui. Fins i tot a la banda soleia.
Un plaer ser-hi.
I fa temps que volto per aquets nostres mons de Déu. I d'arbres n'he vistos de moltes maneres i de moltes formes. Però el d'aquest matí m'ha sorprès de veritat.
Mai m'havia trobat un faig amb dues cames, cul i esquena... i a més amb un posat tot particular !!!
I mira que l'exemplar és alt i gros.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada