TEMPS DE CANVIS


Hola a tothom,

de fa un temps que quan em trobo amb algú de vosaltres em demaneu què està passant amb el bloc, que el tinc una mica paradet. 

I sí, és cert, aquesta apreciació és una realitat. Des de fa aproximadament un any que vaig força enfeinat amb un projecte que per mi és una novetat i una gran il·lusió.   

La raó no és altra que m'he embolicat en l'edició i publicació del meu primer llibre. Un llibre que tractarà sobre els masos rònecs de l'alta Vall del Ges, el Vidranès i el Bisaura. Un treball molt enriquidor que estem fent conjuntament amb el company i amic David Vilaseca.

El treball de camp ha estat laboriós i a l'hora encisador. El buscar i geolocalitzar cada un d'aquests masos ens ha portat moltes estones de feina. 
El resultat ens ha sorprès fins i tot a nosaltres doncs hem localitzat més d'un centenar de masos rònecs. Molts d'ells mig perduts, alguns pràcticament oblidats i d'altres amb restes molt minses.   

Doncs bé, estem arribant a la part final del treball. Això vol dir que en poques setmanes podrem procedir a la publicació del llibre. 

Per tant, a partir de ben aviat el bloc tornarà a agafar la seva dinàmica d'excursions, racons i curiositats sobre aquest nostre territori tan magnífic i proper.

A l'hora, també vull fer-vos saber que estic finalitzant la remodelació de l'estructura i presentació d'aquest bloc per adaptar-lo i actualitzar-lo segons l'evolució de les noves tecnologies, amb la voluntat que continuï sent el referent que ha estat fins ara. 
Us puc assegurar que la nova imatge és fantàstica i el seu format molt més intuïtiu, simple i dinàmic.

Espero tenir-lo enllestit ben aviat.

Salutacions cordials 

Antoni Prat i Puig            

EL RACÓ DEL COL·LECCIONISME: Vidrà, recopilació de postals antigues diverses




Recull d'una bona colla de postals antigues en blanc i negre, d'autors diversos, relacionades amb diferents temàtiques de Vidrà i els seus entorns.

En destaquen una de la font de l'Horta i una altra de l'antiga casa de pagès Curull.


- DETALL EXPOSICIÓ VISTA COLLAGE

- DETALL EXPOSICIÓ VISTA INDIVIDUALITZADA -davant i darrere-
(per veure l'escrit de cada postal, cal fer córrer cap a l'esquerra la pestanya central que queda a la dreta de cada imatge)



BIBLIOGRAFIA: llibres i autors.


Aquesta és la meva biblioteca. Una recopilació de llibres tant d'autors locals com d'altres que no ho són, però que d'una manera o altre al llarg del temps han tractat i escrit sobre aquest nostre territori.
Sens dubte no s'entendria aquest bloc sense la informació recollida en aquests llibres. Tots i cada un d'ells segueixen aportant i documentant de manera continua informacions inestimables. 
Com a fet destacable, m'ha encuriosit recollir tota l'amplia col·lecció de llibres del torellonenc Ramon Vinyeta Leyes.

Clicant a sobre l'autor i també a sobre el títol del document, hi trobareu informació ampliada.

- ANÒNIM (sense autor identificat)
  1. Novena en honor de la Mare de Déu de Bellmunt

- CORTADELLAS GRATACÓS, Xavier (La Bisbal 1956):
  1. Els pobles oblidats - Una vall i 29 viles abandonades de Catalunya

- DALMAU FONT, Agustí (Ripoll 1969):
  1. L'essència de Sant Pere de Torelló - Relats i fets de la seva història

- MAURI PORTOLÈS, Josep (Mataró 1972):
  1. La Vall del riu Ges - Territori i paisatge (dues edicions)

- MILLÀ GÀCIO, Lluis (Madrid 1868 - Barcelona 1946):
  1. La Verge de Bellmunt, drama en tres actes (obra de teatre)
- SALA SIVILLÀ, Jaume (1915 - 1990):
  1. La Vall de Torelló

- TORRAS  FERRERI, CÈSAR AUGUST (Barcelona 1851 - Barcelona 1923):
  1. Pirineu Català - Guia Itinerari - Comarca d'Olot
  2. Pirineu Català - Guia Itinerari - Ripollès

- VAYREDA VILA, MARIÀ (Olot 1853 - Olot 1903):
  1. Records de la darrera Carlinada, document viu d'un bocí d'història (tres edicions)

- VILA SALA, Antoni (Santpedor 1863 - Santpedor 1936):
  1. Historia y album del Santuari de Nostra Senyora de Bellmunt 
  2. Lo rector de la Vola
- VILAR BASSAS, Josep Maria (Torelló 1923 - Torelló 2002):
  1. Torelló de l'Alliberament a l'Aiguat, anys 1939 -1940, Tal com jo ho vaig viure

- VINYETA LEYES, Ramon (Torelló 1914 - Torelló 2005):
  1. Alpens - Lluçanès Nord
  2. Beget (tres edicions)
  3. Bellmunt (dues edicions)
  4. El Catllaràs
  5. El Collsacabra - Cabrera - Cantonigròs
  6. El Collsacabra - Els Salts i Casacades (dues edicions)
  7. El Collsacabra - Tavertet (dues edicions) 
  8. El Monestir de Sant Joan de les Abadesses (quatre edicions)
  9. El Pedraforca - Saldes - Gósol - Gisclareny (dues edicions) 
  10. El Pirineu de Núria
  11. El Pirineu de Núria Queralbs (tres edicions)
  12. El Vidranès - Puigsacalm - Milany - Curull - Bellmunt (dues edicions) 
  13. Els arbres monumentals de Catalunya
  14. Els Munts - Alt Lluçanès (tres edicions)
  15. L'art Romànic a La Vall de Camprodon (tres edicions) 
  16. L'Estany - Guia Turística 
  17. La Fageda de Jordà
  18. La Pica d'Estats - La gesta de mossèn Cinto
  19. La Vall de Torelló - Geografia i Història
  20. Les Gorgues - Collsacabra Occidental (dues edicions)
  21. Llegendes i Tradicions - De la Vall del Ges i dels seus contorns
  22. Llegendes i Tradicions - Collsacabra - Guilleries
  23. Matagalls
  24. Montgrony - Gombrèn
  25. Ogassa - Taga - Serra Cavallera- St. Amanç
  26. Orís
  27. Puigsacalm - Serra de Santa Magdalena del Mont - Serra de Curull - Alta Conca del Ges
  28. Rupit - Guia Turística (tres edicions)
  29. Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta vall del riu Merlès
  30. Sau - Visió retrospectiva
  31. Tavèrnoles - Sabassona
  32. Vallfogona del Ripollès - Encant i màgia de la natura
  33. Tuixent - Vall de la Vansa

ESGLÉSIES I ERMITES. Presentació


Santa Magdalena del Mont

Si tinguéssim que buscar referències essencialment lligades al territori, al paisatge i a la seva història sens dubte que les esglésies i ermites que ens envolten tenen un lloc destacat. Imprescindible diria jo.
Quanta i quanta història hi ha guardada a dins i a fora de les seves parets! A més de convertir-se en un esdeveniment social, doncs qui no recorda les grans festes que cada any s'organitzaven a l'entorn dels antics aplecs!

De ben segur que al llarg dels temps, fins i tot res s'entendria sense el motor, la força i el paper que han desenvolupat i tingut aquestes construccions dins el territori. Totes i cada una d'elles, independentment de la seva ubicació i tamany, han influenciat de manera important tan en els seus habitants com en el desenvolupament territorial. 

Aquest és el treball de recopilació de les que tenim, i d'altres que hem tingut:

RODALIES SANT PERE DE TORELLÓ:






EL RACÓ DEL COL·LECCIONISME: Torelló, Carrera de Cintes




Col·lecció de postals en blanc i negre. En aquest cas, i segons indica l'anunciat del seu davant, aplegades sota una mateixa temàtica: Torelló Carrera de Cintes.
Les postals no porten cap referència relacionada amb el nom del seu autor. Només hi consta l'anotació dels anys 1912 i 1913.

Per la gran quantitat de gent que aplegava, sens dubte es tractava d'un lluït acte festiu que de ben segur anava lligat a alguna data rellevant de Torelló.
Per les imatges, no semblaria que aquesta celebració tingués relació amb la festa major d'estiu -a l'agost- doncs podem veure que la gent anava amb màniga llarga.

També queda per la curiositat el saber quin significat tenia el nom EURITMIA que apareix penjat al balcó del que més tard va ser el Club Infantil.

(per veure l'escrit de cada postal, cal fer córrer cap a l'esquerra la pestanya central que queda a la dreta de cada imatge)



ARBRES MONUMENTALS: el Faig de la Font de l'Obi


Nom comú: Faig
Nom científic: Fagus sylvatica

Característiques tècniques:enllaç a Vikipèdia

Perímetre tronc a una alçada aprox. d'1,30 metres: 
5 metres i 10 centímetres.

Coordenades UTM:
Zona: 31T
X: 440426
Y: 4668169

Terme Municipal:
Vidrà

Altitud
1.415 metres.

Ubicació:
Tal com la seva altitud indica aquest faig queda força enlairat. I arribar-hi comporta fer una petita caminada, en aquest cas, una bonica i agraïda caminada.
Voldria destacar que quan hi vaig arribar, l'entorn que hi vaig trobar em va sorprendre gratament. No m'ho esperava. Realment em va captivar doncs les vistes són espectaculars.
El faig impressiona per la seva magnificència. Ple de vida, queda mig solitari en la pendent d'unes precioses clarianes, just a sobre la font de l'Obi. L'aigua surt d'un forat del seu interior, enmig de les seves arrels.
Tot plegat conforma un entorn de postal.

En aquest cas, l'accès es va fer des de la carretera de Sant Quirze de Besora a Vidrà. A uns 2,5 quilòmetres passat el poble de Santa Maria de Besora trobem a l'esquerra un desviament que ens portarà per una ample pista cap a les cases de pagès, primer del Barretó, i desprès de Milany. Malauradament la pista no presenta unes bones condicions per a un turisme.
Es deixa el cotxe passada la casa del Barretó, al coll del Forn. A peu ens arribarem fins a la casa de Milany, des d'on ens enfilarem de dret en sentit nordoest per unes planes que hi trobem -val a dir que el camí no està gens ben dibuixat-, fins arribar a una bassa d'aigua pel bestiar. Seguirem, ara ja planejant, per la llarga raconada que hi trobem. Al final de la mateixa, enmig de l'ample clariana que se'ns obre va apareixent a la nostre dreta, mig solitari, el faig.
Des del pla del coll del Forn hi haurem arribat en menys d'una hora.










Ubicació en el mapa:



Caminada Josep Torent i Garrigoles, entre 1895 i 1917

Font:
Fons Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya.
Es tracta d'un seguit de 18 imatges -els originals fets amb placa de vidre estereoscòpica-. La numeració amb la que estan identificades dins el Fons és correlativa, d'aquí la possibilitat de trobar la seqüència que permet ordenar-les.
El registre que porten incorporat indica que estarien fetes entre els anys 1895 i 1917. 

Autor:
El Sr. Josep Torent i Garrigoles
Malauradament cap referència biogràfica consta respecta al Sr. Torent. Per tant, a banda de ser membre del Centre Excursionista de Catalunya poca cosa més es pot explicar d'aquest excursionista i fotògraf. Només que el fons fotogràfic va ingressar a l'arxiu del CEE a partir d'una donació de la seva filla Rosa Torent i Sostres l'any 1986. 

Durant la Guerra Civil Espanyola, els anarquistes van ocupar el pis de la família Torent al carrer Consell de Cent, núm. 306 de Barcelona. El Dr. Benito Oliver Rodés, veí de la família, va recuperar els fons fotogràfics de la vivenda i quan els Torent van retornar a la ciutat, els hi va lliurar.


Recorregut caminada:
Es tracta d'una ascensió a Bellmunt. En aquest cas amb un seguit de magnífiques imatges del recorregut: des de la sortida de dins el poble de Sant Pere de Torelló, la pujada acompanyats per cavalls, passant pel Pedronet, l'Alzina Grossa i la impagable imatge de l'interior de la llar de foc del que ara és el restaurant.

La presència d'un sacerdot dins el grup d'excursionistes podria fer pensar que sigui el mossèn de Sant Pere de Torelló, tot i que aquest sacerdot i el mateix grup de persones apareixen en altres fotografies del mateix Sr. Torent en llocs i ubicacions diferents.

S'incorpora a cada fotografia el mateix literal que l'acompanya dins el fons del CEE.

Realment  el seguit d'imatges conformen un reportatge de gran valor històric.

Grup d'infants en un carrer d'un poble d'Osona i dues dones i un sacerdot al davant

Excursionistes a cavall en direcció al santuari de Bellmunt

Un sacerdot i una dona camí del santuari de Bellmunt

Grup d'excursionistes el peu d'una capelleta camí del santuari de Bellmunt

Camí del santuari de Bellmunt amb una capelleta

Vessant de la serra de Bellmunt amb el camí al santuari i una capelleta

Grup d'excursionistes al peu d'un arbre a la serra de Bellmunt, camí del santuari

Excursionistes en un camí prop de la carena de la serra de Bellmunt

Paisatge amb un arbre i boira al vessant de la serra de Bellmunt

Excursionistes arribant al santuari de Bellmunt

El santuari de Bellmunt amb gent al davant

Cim de la serra de Bellmunt amb un grup d'excursionistes al costat d'una creu, davant del santuari

Carena rocosa de la serra de Bellmunt

Grup d'excursionistes al santuari de Bellmunt amb alguns arbres i vegetació al voltant

Excursionistes a taula davant de la llar de foc al santuari de Bellmunt

Capella i creu al cim de la serra de Bellmunt, davant del santuari

Grup d'excursionistes al peu d'una creu i al costat d'una capella al cim de la serra de Bellmunt, davant del santuari

Grup d'excursionistes a la serra de Bellmunt

ARBRES MONUMENTALS: Presentació



Sí, una bona colla d'arbres monumentals són els que tenim als nostres boscos. Arbres tots ells d'una gran espectacularitat. Arbres que s'han anat conformant i adaptant en un procés d'anys i anys dins la seva ubicació natural. Des d'uns que els hi ha tocat créixer dins una fondalada i les seves branques pugen dretes cap a buscar la llum, a d'altres més encimbellats que han hagut d'arrapar-se a les roques per preservar-se del fred i del fort vent. 

Molts són els factors que han permès que hagin arribat als nostres dies aquestes meravelles de la natura: la latitud geogràfica, l'altitud, el clima, el relleu del terreny, les característiques del sòl... això sí, sense oblidar els seus dos principals enemics: la destral de l'home i les inclemències del temps.

Si bé es cert que es coneixen popularment com a monumentals, jo hi voldria afegir un altre qualificatiu: la majestuositat. És encertat el concepte de monumental com a cosa remarcable per les seves característiques, però també ho és el de majestuós com a referència de grandor imponent.

Us puc ben assegurar que la realitat d'aquests exemplars de cap manera queda reflectida en les fotografies. A mí m'han impressionat, la descoberta de cada exemplar m'ha encisat. Trobar cada un d'ells s'ha convertit en una sorpresa i una gran satisfacció.
I us convido a veure'ls, al natural. 
    
Si bé en un principi la idea era centrar-me únicament en els exemplars de la vall del riu Ges, per proximitat geogràfica m'he decidit ampliar el territori cap a part del Bisaura, Cabrerès i Garrotxa.  

Ah! i un aclariment respecta a les fotografies publicades dels arbres. Sobretot que ningú entengui cap afany de notorietat en el fet de la repetibilitat de les persones que hi surten al seu costat. La única raó és que davant la majestuositat d'aquestes meravelles de la natura, cal ficar-hi alguna referència comparativa per intentar copsar millor la seva grandària. Moltes vegades, les fotografies soles ho acaben minimitzant tot.

Un fet especial m'he trobat amb un arbre molt especial: el TEIX. Molt m'ha cridat l'atenció trobar un teix davant d'una bona colla de cases de pagès del Bisaura i el Vidranès. 
Tot i que ho he demanat a molta gent del territori, no he sigut capaç d'esbrinar quin és l'origen i el motiu d'aquesta particularitat. Perquè fa molts anys es posava un teix al davant de les cases de pagès quan se sap que és una arbre amb unes particularitats tòxiques importants i especials? per això, sobte molt trobar-lo de manera específica tant proper a cases habitades. D'aquí que faci una apartat especial per recollir els que he anat localitzant.
Com a curiositat sobre els teixos, val la pena llegir aquest article publicat a la Vanguardia el dia 1 de desembre 2014.

Aquí els teniu:


Rodalies Sant Pere de Torelló:

- L'ALZINA GROSSA DE BELLMUNT

- EL ROURE VELL DE LA FONT SANTA

- EL ROURE VELL FORADAT DE SANT NAZARI

- EL ROURE DE DEGOLLATS

- EL ROURE GROS DE SANT NAZARI

- EL BOIX DE SANT NAZARI


Rodalies Torelló:

- EL TELL DE CAN BASSES

- EL BOIX GRÈVOL DE CAN BASSES

- EL ROURE D'ESPADAMALA

- EL LLEDONER D'ESPADAMALA

- L'ALZINA GROSSA DE CALVERONS


Rodalies Vidrà:

- ELS BOIXOS DE LA VILA DE BOSCARONS

- EL ROURE DE LA CREU DE L'ARÇ

- EL FAIG VELL DE PLA TRAVER

- EL FAIG JOVE DE PLA TRAVER

- EL FAIG DEL COLL DE SANT BARTOMEU

- EL FAIG DEL COLL DE CRISTÒFOL 

- EL FREIXE DE CAN PUBILL

- EL FAIG DE LA FONT DE L'OBI

- EL FAIG DEL PLA PETIT DE FONTCUBERTA

- EL FREIXE DE FREIXENEDA

- EL TELL DE CAN MIC

- EL FAIG DEL CLOT DE LES FONTS

- EL FAIG DE LA FEIXA VERDA (també FAIG DE CAN FONT)

- EL CIRERER CORVAT DE PALOU XIC

- EL TELL DE CORRUBÍ

- EL FAIG PERDONAT DEL PUIG DE MIRALLES


- EL XIPRER DEL BARTROLÍ

- EL FAIG DEL COLLET DEL FREIXE DE LA CANAL

- EL PI VELL DEL PUIG DE SANT JAUME


Rodalies Llaés i Bisaura:

- L'ALZINA BESSONA DEL PRAT DE DALT

- L'ALZINA GROSSA DEL PRAT DE DALT 

- EL ROURE GRAN DEL PRAT DE DALT

L'ALZINA DEL CAPELLÓ

- L'ALZINA RODONA DE LA VILA DE LLAÉS

- EL ROURE VELL DE MASATS


El Teix a les cases de pagès:

- EL TEIX DE CAN QUEL

EL TEIX DEL MIR

- EL TEIX DEL XICOI

- EL TEIX DE LES LLOSES

- EL TEIX DE LA VILA DE BOSCARONS

- EL TEIX DE LA CANAL

- EL TEIX DE FONTCUBERTA

- EL TEIX DE LA CASA XICA DEL TEIXIDOR

- EL TEIX DE BURBAU


Rodalies Sant Privat d'en Bas:

- EL FAIG BANYUT DEL SALT DE SALLENT, PEL CAMÍ DE LES ESCALES


Rodalies Sant Quirze de Besora:

- EL ROURE DE VILARDELL



l'arrel de la vida

fageda de Bonbac


LES BAUMES DEL BISAURA


La Bauma del Teixidor

Postal de la Bauma dels Ferrers, escrita pel pintor Lluis Torras Farell
circulada el dia 14 octubre 1929


Una bauma, tal com s'anomena al Bisaura, és una cavitat natural no gaire fonda en una paret de roca o en un vessant rocallós en la qual entra la claror. Pot tenir una boca de desenes de metres tant d'alt com d'ample, però amb menys profunditat que una cova.
La particularitat és que la gran majoria de baumes que trobem al Bisaura eren habitades fins no fa masses anys. Aquest és el cas de la gran majoria de les que es descriuen en aquest bloc doncs, amb més o menys presència, encara presenten restes de les seves edificacions. 

Hi solien viure camperols que conreaven les terres de les cases veïnes. Dins mateix de la bauma i al costat dels habitatges els pagesos hi tenien la cort del bestiar. Pels voltants hi solien tenir les feixes de conreu on encara s'hi poden trobar arbres fruiters.

És cert i un fet destacable i diferenciat que de baumes al Bisaura n'hi ha una bona colla. I gràcies a un grup de gent del territori que fa uns anys es van entretenir a reobrir camins per localitzar-les i netejar-les, ara podem tenir coneixement de la seva existència i ubicació, i a l'hora, que arribar-hi sigui relativament accessible. 
Des d'aquí un reconeixement per a tota aquella gent que hi va col·laborar d'una manera totalment desinteressada.

Voldria afegir que cada vegada que arribo a una bauma, m'entra un gran respecte pel lloc. És una sensació que sempre tinc. Perquè només de pensar que durant molts i molts anys aquelles raconades havien servit d'habitatge per a generacions i generacions de persones se'm posa la pell de gallina. Degut a que la gran majoria es troben per sobre dels mils metres d'alçada, tot fa pensar que tenia que ser duríssim viure-hi. No vull ni pensar els hiverns com els passaven. 

Ah! i normalment també sempre m'hi trobo el mateix acompanyant: el silenci. Per tot plegat, trobar-s'hi és un conjunt de sensacions, diferents i molt especials. 

Aquí deixo un seguit de reportatges fotogràfics de les diferents baumes que podem trobar. Aprofito per acompanyar-hi els magnífics escrits que la Núria Capdevila, en Jordi Torruella i en David Vilaseca van publicar a la revista 855 de Sant Quirze de Besora entre l'any 2008 i el 2011. El treball editat és d'una qualitat extraordinària.

ZONA FERRERS:

- LA BAUMA DELS FERRERS: Bauma superior / Bauma inferior - Relat -

- LA BAUMA DE CAN BURRES (també de Can Burra) - Relat -

- LA BAUMA SENSE NOM - Relat -




ZONA BURBAU:

- LA BAUMA DEL TEIXIDOR - Relat -

- LA BAUMETA - Relat -

- LA BAUMASSA - Relat -

- LA XURIGUERA - Relat -

- CAN LLAGOSTA - Relat -

- ARGELAGAR - Relat -

- FLEUS - Relat -

- LA FUMADA - Relat -




ZONA VIDRÀ:

- LA BAUMA DE LA VILA - Relat -

- LA BAUMA DE LA COMASSA - Relat -

- LA BAUMA DE LES LLOSES - Relat -




Enllaç a wikiloc pel track de la caminada circular a les baumes del Burbau: Baumeta, Baumassa, Xuriguera, Can Llagosta, Argelagar, Fumada, Fleus i Teixidor.

Aquí podeu trobar un enllaç amb el detall de les coordenades UTM de les baumes.

els darres habitants de la bauma del Teixidor: la mestressa, el fill, i la filla deficient al portal de la cova habitada (Fotografia feta per Ramon Vinyeta el dia 27 juny 1949)

per a més informació sobre la Bauma del Teixidor i els seus darrers habitants, clicar aquí.